El Sistema Mediterrani Català

(També anomenat Domini Catalànids)

El Sistema Mediterrani Català, està format per tres unitats de relleu més o menys paral·leles, la Serralada Litoral Catalana, la Depressió Prelitoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.

Serralada Litoral Catalana

La Serralada Litoral Catalana està situada paral·lelament a la costa, seguint la seva orientació NE - SW. Comença a la serra del Montgrí i acaba al massís de Garraf. La seva llargada és d'uns 125 km i l'altitud mitjana d'uns 590 m.

Des del punt de vista geològic, des del nord fins a Badalona —serra del Montgrí, serra de les Gavarres, massís de l'Ardenya, serra del Montnegre i serra del Corredor— hi ha roques granítiques que es van formar durant l'orogènia herciniana, a finals del Paleozoic o Era Primària. A continuació, la serra de Collserola està formada bàsicament per roques metamòrfiques de l'Era Paleozoica. Allà on acaba la Serralada Litoral, al massís del Garraf i la serra de l'Ordal, a la base s'hi troben roques sedimentàries del Mesozoic o Era Secundària.

L'estructura de la Serralada Costanera és la d'un horst, és a dir, un bloc aixecat per falles normals, entre la plana litoral i a Depressió Prelitoral.

Depressió Prelitoral Catalana

La Depressió Prelitoral Catalana està situada paral·lelament a la costa, seguint la seva orientació NE - SW. Comença a Hostalric i acaba al Vendrell, amb una llargada d'uns 95 km i una amplada que oscil·la entre 10 i 20 km.

Estructuralment és una fossa tectònica o graben reblerta de materials del Terciari i també del Quaternari. Aquests materials provenen de l'erosió de les dues serralades. la Litoral i la Prelitoral, que voregen la depressió.

Aquesta fossa, també anomenada Depressió del Vllès-Penedès, constitueix un corredor natural de comunicació entre la part nord i sud de Catalunya i per tant les principals infraestructures de transport hi transcorren.

Serralada Prelitoral Catalana

La Serralada Prelitoral Catalana està situada paral·lelament a la costa amb una orientació NE - SW. Comença al massís de les Guilleries i acaba al massís del Port. La seva llargada és d'uns 182 km i té una altitud mitjana d'uns 1.000 m.

Des del punt de vista geològic l'estructura de la serralada és un horst, és a dir, un bloc aixecat entre la Depressió Prelitoral i la Depressió Central. Els materials que la formen, començant pel NE, són roques granítiques i metamòrfiques del Paleozoic, a Les Guilleries i al Montseny. Al tram mig hi predominen roques sedimentàries del Mesozoic, però també s'hi poden veure materials calacàric del Paleozoic, especialment a la base de les muntanyes de Prades i la comarca del Priorat. Al SW hi ha sobretot roques calcàries, que corresponen al Juràssic i Cretaci, a les serres de l'Argentera, de Cardó i del Boix.

En tot el recorregut de la Serralada Prelitoral, i adossats a la vora de la Depressió Central Catalana, hi ha massissos de conglomerats (roques antigues arrodonides unides per un ciment) com Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsant. Tots ells són producte de l'erosió de l'antic massís Catalanobalear, format durant el Palozoic i que ocupava el lloc on ara hi ha el mar Mediterrani. Els tres massissos abans esmentats corresponen a dipòsits deltaics de l'Era Terciària.

Fonts:

Bona part del text l'he treta de Teresa M. Correig i Joaquim M. Nogués, Guia de punts d'interès geològic de Catalunya, Cossetània, Valls 2020, tot i que hi ha moltes aportacions personals.

Les imatges estàn tretes d'internet excepte la última, que és meva.

Preguntes:
 

1. Si observes Montserrat veuràs que els estrats tenen una lleugera inclinació cap a la dreta ¿Per què no estan horitzontals? ¿Quina possible explicació donaries?

2. A les coordenades de l'earthcache, ¿ets sobre un horst o sobre un graben?

3. Busca al teu voltant una roca dura i descriu-la.

El Sistema Mediterraneo Catalán

(También llamado Dominio Catalánides)

El Sistema Mediterráneo Catalán, está formado por tres unidades de relieve más o menos paralelas, la Cordillera Litoral Catalana, la Depresión Prelitoral Catalana y la Cordillera Prelitoral Catalana.

Cordillera Litoral Catalana

La Cordillera Litoral Catalana está situada paralelamente a la costa, siguiendo su orientación NE - SW. Empieza en la sierra del Montgrí y termina en el macizo de Garraf. Su longitud es de unos 125 km y la altitud media de unos 590 m.

Desde el punto de vista geológico, desde el norte hasta Badalona —sierra del Montgrí, sierra de Les Gavarres, macizo de l'Ardenya, sierra del Montnegre y sierra del Corredor— hay rocas graníticas que se formaron durante la orogenia herciniana, a finales del Paleozoico o Era Primaria. A continuación, la sierra de Collserola está formada básicamente por rocas metamórficas de la Era Paleozoica. Allí donde termina la Cordillera Litoral, en el macizo del Garraf y la sierra del Ordal, en la base se encuentran rocas sedimentarias del Mesozoico o Era Secundaria.

La estructura de la Cordillera Costera es la de un horst, es decir, un bloque levantado por fallas normales, entre la llanura litoral y en Depresión Prelitoral.

Depresión Prelitoral Catalana

La Depresión Prelitoral Catalana está ubicada paralelamente en la costa, siguiendo su orientación NE - SW. Empieza en Hostalric y termina en El Vendrell, con una longitud de unos 95 km y una anchura que oscila entre 10 y 20 km.

Estructuralmente es una fosa tectónica o graben rellena de materiales del Terciario y también del Cuaternario. Estos materiales provienen de la erosión de las dos cordilleras, la Litoral y la Prelitoral, que bordean la depresión.

Esta fosa, también llamada Depresión del Vallès-Penedès, constituye un corredor natural de comunicación entre la parte norte y sur de Cataluña y por tanto las principales infraestructuras de transporte transcurren por ella.

Cordillera Prelitoral Catalana

La Cordillera Prelitoral Catalana está situada paralelamente a la costa con una orientación NE - SW. Empieza en el macizo de Les Guilleries y termina en el macizo del Port. Su longitud es de unos 182 km y tiene una altitud media de unos 1.000 m.

Desde el punto de vista geológico la estructura de la cordillera es un horst, es decir, un bloque levantado entre la Depresión Prelitoral y la Depresión Central. Los materiales que la forman, empezando por el NE, son rocas graníticas y metamórficas del Paleozoico, en Les Guilleries y en el Montseny. En el tramo medio predominan rocas sedimentarias del Mesozoico, pero también se pueden ver materiales calcáreos del Paleozoico, especialmente en la base de las montañas de Prades y la comarca del Priorat. En el SW hay sobre todo rocas calcáreas, que corresponden al Jurásico y Cretácico, en las sierras de la Argentera, de Cardó y del Boix.

En todo el recorrido de la Cordillera Prelitoral, y situados ​​a orillas de la Depresión Central Catalana, hay macizos de conglomerados (rocas antiguas redondeadas unidas por un cemento) como Sant Llorenç del Munt, Montserrat y el Montsant. Todos ellos son producto de la erosión del antiguo macizo Catalanobalear, formado durante el Palozoico y que ocupaba el lugar donde ahora se encuentra el mar Mediterráneo. Los tres macizos antes citados corresponden a depósitos deltaicos de la Era Terciaria.

Fuentes:

Buena parte del texto lo he sacado de Teresa M. Correig y Joaquim M. Nogués, Guia de punts d'interès geològic de Catalunya, Cossetània, Valls 2020, aunque hay muchas aportaciones personales.

Las imágenes están sacadas de internet excepto la última, que es mía.

Preguntas:
 

1. Si observas Montserrat verás que los estratos tienen una ligera inclinación hacia la derecha ¿Por qué no están horizontales? ¿Qué posible explicación darías?

2. En las coordenadas del earthcache, ¿estás sobre un horst o sobre un graben?

3. Busca a tu alrededor una roca dura y descríbela.