Ens trobem davant d’un paisatge esglaonat que fa de transició entre les terres planes de la depressió central i les serres prepirinenques.
Fixem-nos en la descripció d’aquesta successió de relleus. El primer esglaó està format per una sèrie de costes, de les quals només sobresurten els punts culminants, coneguts com a serrats o llomes. A continuació, apareix un conjunt de petites planes, com ara el pla de les Fites. Finalment, el tercer i darrer esglaó està constituït pels abruptes cingles de Queralt i la serra de la Tossa.
Sobre aquest conjunt de muntanyes, així com en alguns sectors de les planes, s’hi desenvolupen boscos, majoritàriament pinedes de pi roig. Tot i això, encara es conserven àmbits on predominen les pastures i els camps de conreu, esquitxats de masies i granges que configuren un paisatge rural ben característic.
Sobre el catxé:
- Es troba a les coordenades inicials.
- El segell no és un objecte intercanviable.