CAT
Cova de Sant Ignasi
La Cova de Sant Ignasi (també coneguda com Santa Cova de Manresa) és un conjunt arquitectònic que es troba al municipi de Manresa (Bages) i està declarat bé cultural d'interès local.
Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern d'estil classicista.
Aquest conjunt té com a nucli la cova o balma que Ignasi de Loiola va escollir com a lloc de pregària durant la seva estada a Manresa l'any 1522.
Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l'entrada a la ciutat de Manresa.
Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
A finals del segle xvi es desperta l'interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova.
Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi.
La marquesa d'Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella.
La creença d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels.
Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
Després fou enriquit l'interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre (1671) obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle XVII.
El relleu del Rapte de Sant Ignasi a la Santa Cova de Manresa, obra de Joan Grau i peça destacada de la iconografia ignasiana, correspon a aquest moment (1666).
El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.
L'arquitecte vigatà Josep Morató en construí l'església (1759-63), una mostra típica de l'arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64).
La façana és molt notable, disposada a la manera d'un gran retaule.
La presideix una imatge de Sant Ignasi dempeus, vestit de penitent i portant a la mà el llibre dels Exercicis.
L'interior, d'una sola nau i amb passadissos laterals, conté escultures de Joan Flotats i pintures de Sebastià Gallés, amb un cert to neorococó. El 1844 es beneí l'església.
Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes, i l'any 1894 s'enderroca l'antiga residència i hi fou iniciada la construcció d'un gran edifici d'inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes.
Compta amb una important biblioteca especialitzada.
Entre 1915 i 1918 s'hi portà a terme la reforma del vestíbul de la cova o avantcova, que donà lloc a la decoració actual. Va ser realitzada pel jesuïta Martí Coronas amb un estil postmodernista.
Els relleus en bronze dels laterals, que representen episodis de la vida d'Ignasi de Loiola, són de Carles Flotats segons dissenys del mateix Martí Coronas. Van ser realitzats a Barcelona pels fonedors Romolo Staccioli i Gabriel Bechini El mur del fons, que emmmarca el pas de l'avantcova a la Cova, és decorat amb àngels en bronze de gran format, obra de Josep Llimona.
S'hi troben també vitralls de la casa Mauméjean i mosaics que representen àngels portant inscripcions.
El sagrari de la cova està decorat amb un esmalt que representa el naixement de Jesús, obra de l'esmaltadora Maria Noguera. Presideix l'altar de la cova el relleu del Rapte de Sant Ignasi a la Santa Cova de Manresa.
Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l'edifici conventual.
El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.
El 2022, coincidint amb el 500 aniversari de l'estada de sant Ignasi de Loiola a Manresa, Marko Rupnik va elaborar uns mosaics inspirats en els Exercicis Espirituals per tot l'interior del temple.
Entre les obres d'art contemporani exposades a l'església sobresurt així mateix una pintura de Montserrat Gudiol que representa Sant Ignasi com a pelegrí (1991)
L'Església, l'avantcova
L'església és un edifici barroc, mostra de l'arquitectura jesuítica.
És d'una nau amb passadissos laterals i capelles, per damunt de les quals corren unes tribunes amb gelosies barroques.
Les exuberants façanes barroques contrasten amb la contenció decorativa, correcció de línies i proporció de mides de l'espai interior, de remarcable unitat d'estil.
La façana de l'Església és exuberant d'un gran barroquisme, però amb gran correcció de línies, unitat d'estil i proporció de les dimensions.
La part més ricament treballada és la zona del portal amb un gran arc florit coronat per una finestra ovalada, a manera de sol irradiant coronada per una estructura triangular a manera de teulada.
A sota la teulada, un arc que arranca o imposta en unes columnes laterals; sota de l'arc una fornícula amb la imatge d'un sant, i al dessota el portal d'accés decorat en la part superior per un ric escut.
A ambdós costats d'això, una estructura ornamental formada per dues pilastres amb sants adossats i una columna enmig.
Als costats d'aquesta gran decoració, obertures de finestres repetides simètricament.
L'avantcova és un corredor d'unió entre l'església i la coveta.
Hi ha una fastuosa decoració amb marbres, mosaics, estucs, vidrieres i metalls.
D'estil postmodernista imperial en les façanes.
A les seves parets hi ha uns relleus en bronze realitzats entre 1915-1918 i
A l'altar de la cova hi ha el retaule d'alabastre barroc, realitzat per Joan i Francesc Grau.
El Convent
L'actual edifici substitueix una modesta casa del segle XVII on vivia la Companyia.
Adossat pel costat occidental de l'església, és un gran casalici eclèctic, vuitcentista, amb façanes de composició regular i simètrica i finestres i balcons d'esquema vertical de quatre pisos d'alçada.
Actualment l'interior està molt reformat. Fet amb pedra arenisca.
HORARIS Per si voleu accedir a l'interior
L'horari de visites és:
De març a octubre: de dilluns a dissabte 10h a 13h i de 16h a 19h.
Diumenges i dies de precepte de 10 a 11 h.
De novembre a febrer: de 10h a 13h i de 15h a 18h de dilluns a dissabte.
Diumenges i dies de precepte de 10 a 11h.
Visites guiades Reserves per la web
www.covamanresa.cat.
Si sou visitants de fora de Manresa o sou de Manresa us RECOMANO de visitar l'interior es molt interessant
Si accediu al interior sigueu respectuosos, es un lloc de culte
Per Validar la troballa
- Fer una Foto que es vegi la cova o la porta d'entrada - si no voleu posar la vostra imatge peronal - podeu fer servir el vostre logo pero que es vegi la cova o la porta d'entrada - la foto es te d'adjuntar en el moment de fer el registre
Tots el registres que no compleixin, seran eliminats automaticament
ESP
Cueva de Sant Ignasi
La Cova de Sant Ignasi (también conocida como Santa Cova de Manresa) es un conjunto arquitectónico que se encuentra en el municipio de Manresa (Bages) y está declarado bien cultural de interés local.
Forman el conjunto una iglesia barroca y un edificio moderno de estilo clasicista.
Este conjunto tiene como núcleo la cueva o balma que Ignasi de Loiola eligió como lugar de plegaria durante su estancia en Manresa en el año 1522.
Junto con el Pont Vell románico y la silueta gótica de la Seu, constituye una de las imágenes clásicas de la entrada a la ciudad de Manresa.
Edificado en el monte de Sant Bartomeu, el conjunto nació para venerar el lugar donde, según la tradición, se recluyó Sant Ignasi de Loiola a pregar y hacer penitencia durante su estancia en la ciudad del 25 de marzo de 1522 a principios de febrero de 1523, en una de las balmas formadas por la erosión de las aguas del Cardener, volviendo de su peregrinación a Montserrat, y donde escribió las partes esenciales de los Ejercicios Espirituales.
A finales del siglo xvi se despierta el interés por los lugareece y se empieza a venerar la Cueva.
Se coloca una cruz en la cima de la roca y se cierra la balma con una puerta.
En 1603 se construye junto a la cueva una capilla dedicada a Sant Ignasi.
La marquesa de Aitona donó a la Compañía los terrenos de la cueva, sobre la cual, ampliada, fue construida una capilla.
La creencia de haber subido sangre en 1627 el Cristo de la Cruz del Tort, venerado en la cueva, aumentó la devoción de los fieles.
De 1660 a 1678 fue edificada una torre para casa de ejercicios espirituales y para acoger a los peregrinos que venían a la Cueva.
Después fue enriquecido el interior de la cueva con una fastuosa decoración en alabastro (1671) obra de los escultores manresanos Joan y Francesc Grau (padre e hijo) y de su discípulo Josep Sunyer, que esculpieron el retablo con mármol blanco y negro a finales del siglo XVII.
El relieve del Rapte de Sant Ignasi en la Santa Cova de Manresa, obra de Joan Grau y pieza destacada de la iconografía ignasiana, corresponde a este momento (1666).
En 1720 fueron colocados unos originales estucos del hermano Sesé.
El arquitecto vigués Josep Morató construyó la iglesia (1759-63), una muestra típica de la arquitectura jesuítica y considerado el principal conjunto barroco de El Bages, que no fue decorada hasta después de la restauración de la Compañía (1860-64).
La fachada es muy notable, dispuesta a la manera de un gran retablo.
La preside una imagen de Sant Ignasi de pie, vestido de penitente y llevando en la mano el libro de los Ejercicios.
El interior, de una sola nave y con pasillos laterales, contiene esculturas de Joan Flotats y pinturas de Sebastià Gallés, con un cierto tono neorococó. En 1844 se bendijo la iglesia.
Entonces se dedicó el lugar a tercera probación, segundo noviciado de los jesuitas, y en 1894 se derribó la antigua residencia y allí fue iniciada la construcción de un gran edificio de inspiración neoclásica, según un proyecto de Ferran Martorell, una residencia de los padres jesuitas.
Cuenta con una importante biblioteca especializada.
Entre 1915 y 1918 se llevó a cabo la reforma del vestíbulo de la cueva o antecova, que dio lugar a la decoración actual. Fue realizada por el jesuita Martí Coronas con un estilo posmodernista.
Los relieves en bronce de los laterales, que representan episodios de la vida de Ignasi de Loiola, son de Carles Flotats según diseños del propio Martí Coronas. Fueron realizados en Barcelona por los fundidores Romolo Staccioli y Gabriel Bechini El muro del fondo, que enmarca el paso de la antcova a la Cova, es decorado con ángeles en bronce de gran formato, obra de Josep Llimona.
En ella se encuentran también vidrieras de la casa Mauméjean y mosaicos que representan ángeles llevando inscripciones.
El sagrario de la cueva está decorado con un esmalte que representa el nacimiento de Jesús, obra de la esmaltadora Maria Noguera. Preside el altar de la cueva el relieve del Rapte de Sant Ignasi en la Santa Cova de Manresa.
Entre 1964 y 1969 se hicieron reformas en el edificio conventual.
El conjunto fue rehabilitado a principios de la década de 1990 por el arquitecto Francesc Xavier Asarta i Ferraz.
En 2022, coincidiendo con el 500 aniversario de la estancia de san Ignasi de Loiola en Manresa, Marko Rupnik elaboró unos mosaicos inspirados en los Ejercicios Espirituales por todo el interior del templo.
Entre las obras de arte contemporáneo expuestas en la iglesia sobresale asimismo una pintura de Montserrat Gudiol que representa a Sant Ignasi como peregrino (1991)
La Iglesia, la antecueva
La iglesia es un edificio barroco, muestra de la arquitectura jesuítica.
Es de una nave con pasillos laterales y capillas, por encima de las cuales corren unas tribunas con celosías barrocas.
Las exumerantes fachadas barrocas contrastan con la contención decorativa, corrección de líneas y proporción de medidas del espacio interior, de remarcable unidad de estilo.
La fachada de la Iglesia es exuberante de un gran barroquismo, pero con gran corrección de líneas, unidad de estilo y proporción de las dimensiones.
La parte más ricamente trabajada es la zona del portal con un gran arco florido coronado por una ventana ovalada, a modo de sol irradiante coronada por una estructura triangular a modo de tejado.
Debajo del tejado, un arco que arranca o imposta en unas columnas laterales; debajo del arco una hornacina con la imagen de un santo, y al otro el portal de acceso decorado en la parte superior por un rico escudo.
A ambos lados de esto, una estructura ornamental formada por dos pilanstres con santos adosados y una columna en medio.
A los lados de esta gran decoración, aberturas de ventanas repetidas simétricamente.
La antecueva es un corredor de unión entre la iglesia y la coveta.
Hay una fastuosa decoración con mármoles, mosaicos, estucos, vidrieras y metales.
De estilo posmodernista imperial en las fachadas.
En sus paredes hay unos relieves en bronce realizados entre 1915-1918 y
En el altar de la cueva está el retablo de alabastro barroco, realizado por Joan y Francesc Grau.
El Convento
El actual edificio sustituye a una modesta casa del siglo XVII donde vivía la Compañía.
Adosado por el lado occidental de la iglesia, es un gran casalicio ecléctico, ochocentista, con fachadas de composición regular y simétrica y ventanas y balcones de esquema vertical de cuatro pisos de altura.
Actualmente el interior está muy reformado. Hecho con piedra arenisca.
HORARIOS Por si queréis acceder al interior
El horario de visitas es:
De marzo a octubre: de lunes a sábado 10h a 13h y de 16h a 19h.
Domingos y días de precepto de 10 a 11 h.
De noviembre a febrero: de 10h a 13h y de 15h a 18h de lunes a sábado.
Domingos y días de precepto de 10 a 11h.
Visitas guiadas Reservas por la web
www.covamanresa.cat
Si sois visitantes de fuera de Manresa o sois de Manresa, os recomiendo visitar el interior, es muy interesante.
Si accedeis al interior sea respetuoso, es un lugar de culto
Para Validar el allazgo
- Hacer una Foto que se vea la cueva o la puerta de entrada - si no deseas poner tu imagen personal - puedes utilizar tu logo pero que se vea la cueva o la puerta de entrada - La foto debe adjuntarse en el momento de hacer el registro
Todos los registros que no cumplan, serán eliminados automáticamente
ENG
Cave of San Ignasi
The Cave of Sant Ignasi (also known as Santa Cova de Manresa) is an architectural complex located in the municipality of Manresa (Bages) and has been declared a cultural asset of local interest.
The complex consists of a baroque church and a modern building in the classicist style.
This complex has as its nucleus the cave or cave that Ignatius of Loyola chose as a place of prayer during his stay in Manresa in 1522.
Together with the Romanesque Old Bridge and the Gothic silhouette of the Cathedral, it is one of the classic images of the entrance to the city of Manresa.
Built on the hill of Sant Bartomeu, the complex was born to venerate the place where, according to tradition, Saint Ignatius of Loyola was confined to pray and do penance during his stay in the city from March 25, 1522 to early February 1523, in one of the caves formed by the erosion of the waters of the Cardener, returning from his pilgrimage to Montserrat, and where he wrote the essential parts of the Spiritual Exercises.
At the end of the sixteenth century, interest in Ignatian sites was awakened and the Cave began to be venerated.
A cross is placed on top of the rock and the cave is closed with a door.
In 1603 a chapel dedicated to Saint Ignatius was built next to the cave.
The Marchioness of Aitona gave the Company the land of the cave, on which, enlarged, a chapel was built.
The belief that in 1627 the Christ of the Cross of the Tort, venerated in the cave, had sweated blood increased the devotion of the faithful.
From 1660 to 1678 a tower was built there for a house of spiritual exercises and to welcome pilgrims who came to the Cave.
Later, the interior of the cave was enriched with a sumptuous alabaster decoration (1671) by the Manresa sculptors Joan and Francesc Grau (father and son) and their disciple Josep Sunyer, who sculpted the altarpiece with black and white marble at the end of the seventeenth century.
The relief of the Abduction of Saint Ignatius in the Holy Cave of Manresa, the work of Joan Grau and an outstanding piece of Ignatian iconography, corresponds to this moment (1666).
In 1720 original stucco by Brother Sésé were placed.
The architect Josep Morató built the church (1759-63), a typical example of Jesuit architecture and considered the main Baroque complex in Bages, which was not decorated until after the restoration of the Company (1860-64).
The façade is very remarkable, arranged in the manner of a large altarpiece.
It is presided over by an image of Saint Ignatius standing, dressed as a penitent and carrying the book of the Exercises in his hand.
The interior, with a single nave and side corridors, contains sculptures by Joan Flotats and paintings by Sebastià Gallés, with a certain neo-coco tone. In 1844 the church was blessed.
At that time, the place was dedicated to the third trial, the second novitiate of the Jesuits, and in 1894 the old residence was demolished and the construction of a large building of neoclassical inspiration began, according to a project by Ferran Martorell, a residence of the Jesuit fathers.
It has an important specialized library.
Between 1915 and 1918 the lobby of the cave or antecave was renovated, which gave rise to the current decoration. It was made by the Jesuit Martí Coronas in a postmodernist style.
The bronze reliefs on the sides, which represent episodes from the life of Ignatius of Loyola, are by Carles Flotats according to designs by Martí Coronas himself. They were made in Barcelona by the foundries Romolo Staccioli and Gabriel Bechini The back wall, which marks the passage from the antecave to the Cave, is decorated with large-format bronze angels, the work of Josep Llimona.
There are also stained glass windows from the Mauméjean house and mosaics depicting angels bearing inscriptions.
The tabernacle of the cave is decorated with an enamel that represents the birth of Jesus, the work of the enamel Maria Noguera. The altar of the cave is presided over by the relief of the Abduction of Saint Ignatius in the Holy Cave of Manresa.
Between 1964 and 1969 reforms were carried out in the convent building.
The complex was rehabilitated in the early 1990s by the architect Francesc Xavier Asarta i Ferraz.
In 2022, coinciding with the 500th anniversary of the stay of Saint Ignatius of Loyola in Manresa, Marko Rupnik created mosaics inspired by the Spiritual Exercises throughout the interior of the temple.
Among the works of contemporary art exhibited in the church, a painting by Montserrat Gudiol depicting Saint Ignatius as a pilgrim (1991) also stands out
The Church, the Antecave
The church is a Baroque building, an example of Jesuit architecture.
It has a nave with side aisles and chapels, above which run galleries with baroque lattices.
The exuberant Baroque facades contrast with the decorative containment, correction of lines and proportion of sizes of the interior space, of remarkable unity of style.
The façade of the Church is exuberant with a great Baroque, but with great correction of lines, unity of style and proportion of dimensions.
The most richly worked part is the portal area with a large flowered arch crowned by an oval window, in the form of an irradiating sun crowned by a triangular structure in the form of a roof.
Under the roof, an arch that rips off or imposes on some lateral columns; below the arch a niche with the image of a saint, and below the entrance portal decorated at the top by a rich coat of arms.
On either side of this, an ornamental structure formed by two pilasters with attached saints and a column in the middle.
On the sides of this large decoration, symmetrically repeated window openings.
The antecave is a corridor connecting the church and the cave.
There is a sumptuous decoration with marble, mosaics, stuccoes, stained glass windows and metals.
Imperial postmodernist style on the facades.
On its walls there are bronze reliefs made between 1915-1918 and
On the altar of the cave there is the Baroque alabaster altarpiece, made by Joan and Francesc Grau.
The Convent
The current building replaces a modest seventeenth-century house where the Company lived.
Attached to the western side of the church, it is a large eclectic, nineteenth-century house, with facades of regular and symmetrical composition and vertical windows and balconies four stories high.
Currently the interior is much renovated. Made with sandstone.
OPENING HOURS In case you want to access the interior
The visiting hours are:
From March to October: Monday to Saturday 10 am to 1 pm and from 4 pm to 7 pm.
Sundays and days of precept from 10 a.m. to 11 a.m.
From November to February: from 10 am to 1 pm and from 3 pm to 6 pm from Monday to Saturday.
Sundays and days of precept from 10 a.m. to 11 a.m.
Guided tours Web reservations
www.covamanresa.cat.
If you are visitors from outside Manresa or you are from Manresa I RECOMMEND you to visit the interior is very interesting
If you go inside, be respectful, it is a place of worship.
To Validate the discovery
- Take a photo showing the cave or the front door - if you do not wish to include your personal image - you can use your logo but the cave must be visible or entrance is visible - The photo must be attached at the time of registration.
All entries that do not comply, will be automatically deleted
Please do not remove the text below the line at the bottom of your cache description.
Virtual Rewards 5.0 - 2026-2027
This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between February 3, 2026 and February 3, 2027. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 5.0 on the Geocaching Blog.