Aquest geocaché s'inaugura durant l’Open Barris d'estiu 2026 a Sarrià-Vallvidrera, un festival d’arquitectura que obre edificis que normalment no es poden visitar, convida a descobrir-los des de dins, i proposa fixar-se en detalls i històries que sovint passen desapercebudes. Quedarà instal·lat i accessible durant tot l’any perquè el puguis descobrir sempre que vulguis, al ritme del barri i del teu passeig.
 ----------

Les cases del CADCI

El somni de “la caseta i l’hortet” a Sarrià.

Amagades entre els carrers tranquils de Sarrià, les cases del CADCI, són un dels conjunts d’habitatge cooperatiu més singulars i menys coneguts de Barcelona. Construïdes entre 1923 i 1924 per iniciativa del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), formen part d’un moment en què el cooperativisme català intentava donar resposta al problema de l’habitatge amb models alternatius, més saludables i accessibles.

El conjunt va ser projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. El projecte segueix la idea de la “caseta i hortet”, una aspiració molt present en aquell moment: oferir a treballadors qualificats i classes mitjanes urbanes una petita casa amb llum, ventilació i un espai exterior propi, lluny de la densitat de l’Eixample o dels barris industrials.

Les cases, moltes d’elles bessones o gairebé siameses, s’organitzen en fileres i mantenen una escala molt humana. Teulades inclinades, petits jardins davanters, porxos i façanes senzilles construeixen una atmósfera gairebé de poble. Més que un conjunt residencial convencional, sembla una petita colònia amagada dins la ciutat.

El projecte no estava pensat per a les classes més pobres, sinó sobretot per a dependents, administratius i treballadors del comerç vinculats al CADCI.

Tot i això, representava una idea força avançada per l’època: habitatge cooperatiu, accés assequible a una casa digna i una certa vida comunitària. En certa manera, aquestes cases anticipen debats que avui continuen plenament vigents: l’habitatge assequible, el dret a la ciutat o la necessitat d’espais més habitables i menys especulatius.

Durant dècades, aquest conjunt ha quedat una mica ocult dins el relat més conegut de Sarrià, sovint associat només a torres burgeses i zones benestants. Però racons com aquest expliquen una altra història del barri: la d’un Sarrià també vinculat al cooperativisme, a les classes treballadores urbanes i a petites utopies quotidianes construïdes a escala humana.

Us convidem a passejar sense pressa pels carrers que trobareu a la vora: el carrer de Claudi Güell i el passatge del Roserar, i fixar-vos en els detalls: la relació entre les cases, els petits jardins, les proporcions dels carrers. A vegades, les històries més interessants de la ciutat s’amaguen als llocs més petits.

Les cases durant la seva construcció
Voltants de 1923
Col·lecció Narcís Rucabado