Skip to content

Església Santa Maria la Major EarthCache

Hidden : 9/21/2026
Difficulty:
2.5 out of 5
Terrain:
1 out of 5

Size: Size:   other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


Història

L’església de Santa Maria o Santa Maria la Major de Prades, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, documentada en una butlla del Papa Calestí III de l’any 1194.

L’edifici de l’església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular que es compon d’una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n’hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila.

Durant els segles XIII-XIV Prades, com a capital del comtat,  va tenir una gran puixança econòmica i creixement urbà, pel que va ser necesari la construcció d’un nou temple parroquial, aprofitant la muralla i posiblement al lloc on hi havia el primitiu.  Aquesta nova construcció i ampliació que va ser en diferents fases i èpoques clarament gòtica, es va unir a parts romàmiques ben delimitades I finalment s’incorporen elements renaixentistes, ben definits a la façana principal.

Un dels elements més interesants es l’actual porta lateral, anomenada “porta falsa”, que era la porta original d’entrada a l’església, abans del creixement de la vila i l’ampliació i canvi d’orientació de l’esglèsia (de N-S a E-W).  Es una porta romànica formada per dues arquivoltes adovellades de mig punt.

L’església fou molt malmesa durant la Guerra Civil. Actualment, es troba en procés de restauració.

Si observem l’església des de la plaça Major, hi han elements molt característics.  Podem veure que els murs de la façana i el campanar son vermells, de pedra sorrenca vermella, i la rosassa i les columnes de la portalada son de color blanc, de pedra calcària (totes dues ben abundants a la vila). Aquesta combinació de colors la podem veure també a dins de l’església, i era una contrast intencionat, amb funció estètica i que segurament era tot un espectacle pels devots medievals.

 

Gresos Vermells i Calcàries

Com hem vist, aquest temple està basicament construit amb pedra sorrenca (gresos vermells) amb incorporacions de  pedra calcàrea.  Les dues son roques sedimentàries per tant  totes dues es formen a la superfície terrestre mitjançant l'acumulació i la compactació de sediments.

Pertanyen a dos categories diferents de roques sedimentàries:

• Arenisques (Sedimentàries Detrítiques): S'originen a partir de l'erosió, transport i acumulació de fragments minerals sòlids preexistents (classes), principalment grans de quars de la mida de la   sorra, que després es cimenten.

  • Calcàries (Sedimentàries Químiques o Bioquímiques): Es formen per la precipitació química de minerals de carbonat de calci dissolts a l'aigua o, molt freqüentment, per l'acumulació de restes orgàniques riques en calci, com ara petxines, esquelets de coralls i microorganismes marins.

Tal com hem dit, aquestos dos tipus de roca son molt abundants en el entorn de Prades.  De fet el poble es coneix com la vila Vermella per la gran quantitat de roques vermelles principalment, i també de calcàries a la penya segats i els cingles de les muntanyes que l’envolten.

Les Roques Vermelles formades pels gresos i conglomerats amb matriu sorrenca vermella, es van formar al període Triàsic (248,2 a 205,7 millions d’anys) de l’era Mesozoica.  Dins del Triàsic, trobem diferents unitats estratigràfiques  (fàcies), i la més antiga es la del Buntsandstein, que es la que correspon a totes aquestes roques vermelles que veiem a Prades (un gran exemple es la Roca Foradada).

Per damunt de les Roques Vermelles del Buntsandstein, trobem roques de color gris o clar i aspecte massis.  Son calcàries de la fàcia Muschelkalk inferior (mitjans del Triàsic).  Exemples els trobem als cingles del Plà de la Guardia, les Espurrides, la Serra de la Gritella…

Les Roques Vermelles son riques en quars i es van formar per sedimentació fluvial en un ambient torrencial i les calcàries per sedimentació en ambient marí.

Els Gresos Vermells (Arenisques) son poroses.  La seva composició fa que hi hagi espais buits entre els seus grans, aixó els Atorga una alta porositat i permeabilitat.

Les Calcàries poden ser poroses o massives.  Seràn poroses si l’aigua àcida ha dissolt part de la roca, ó massives i denses si han patit forta compactació, cimentació o recristal.lització.

La porositat i permeabilitat de les roques vermelles i algunes calcàries, fa que tinguin mecanísmes d’erosió molt característics I diferencials. L’aigua, el vent, el gel, l’aigua salada, els gasos contaminants… son elements que ataquen clarament aquestes roques.

Però parlarem d’un tema que engloba aquestes i altres erosions i basicament perque els gresos s’han utilitzat molt com element arquitectònic.

 

El mal de la Pedra

El “mal de la pedra” és el terme que s’utilitza per descriure la degradació i desintegració progresiva e irreversible de les roques  utilitzada en la construcció d’edificis. Monuments i escultures, especialment els històrics.  Es una patología arquitectònica provocada per factors ambiental, químics i físics.

Els gresos vermells I les calcaríes son les roques més vulnerables a aquest fenomen.  Com que son roques poroses, actúen com a esponges que absorveixen aigua, gasos contaminants, sals etc. I acceleren la seva destrucció.

Es el cas de L’església de Santa Maria  de Prades.

Els principals efectes que podem descriure com a integrants del fenomen definit com a “mal de la pedra” es poden agrupar en tres grans grups:

  1. Pèrdua del material constructiu:
  • Alveolització. Consisteix en l'aparició d'una xarxa força contínua de cavitats alveolars, que poden estar originades per la dissolució, o hidròlisi seguida de dissolució, de determinats minerals com ara calcita o guix, o per l'acció del vent carregat de partícules, o per l'acció de les arrels de plantes. És relativament comú en calcàries, i  gresos, o en roques poroses en general.
  • Excavacions i cavernes. Consisteix en l’aparició de buits individualitzats, de certes dimensions. Poden tenir el mateix origen que l'alveolització, però sol ocórrer en roques fonamentalment no poroses, que no obstant tenen nòduls de minerals solubles.
  • Erosions superficials. Són pèrdues de material rocós centrades fonamentalment en la superfície exposada, que poden tenir les mateixes causes que les anteriors, però solen passar sobre roques de caràcter massiu.
  • Arenització i disgregació. Es tracta de processos en general superficials, deguts a la pèrdua diferencial d'algun component mineralògic, de manera que els altres queden disponibles per ser alliberats.  La disgregació és típica dels gresos, per dissolució del ciment carbonatat o pèrdua de la matriu argilosa, cosa que allibera els grans.
  • Pèrdues de material: En alguns casos arriben a ser generalitzades, perdent completament determinades peces arquitectòniques, normalment per evolució d'algun dels efectes anteriors.

2. Canvis en la coloració:

  • Pàtines: Són  pel·lícules superficials, que poden tenir diverses causes i tipologies:
  • a) Pàtines d'envelliment: causades pel propi pas del temps i exposició a la intempèrie.
    b) Pàtines de brutícia: ennegriment causat per contaminació ambiental induïda pels sutges residuals deixats per la combustió incompleta de carbons (calefaccions) o del dièsel de camions o autobusos.
    c) Pàtines de rentat: produïdes per escolament diferencial de l'aigua.
    d) Pàtines de decoloració: varia la tonalitat natural de la pedra, és l'anomenada “noble pàtina”.
    e) Pàtines biogèniques: la superfície de la roca està recoberta per organismes, com poden ser líquens.
  • Eflorescències: Són taques blanques produïdes per la precipitació de sals solubles en migrar i evaporar-se l'aigua a la superfície de roques poroses. La procedència de les sals és molt diversa; la font pot estar a terra, en aigües subterrànies, excrements d'aus, antics tractaments, en morters utilitzats o procedir de la roca original, la proximitat al mar, etc. Les sals més comunes a les roques dels monuments són els sulfats, clorurs, carbonats i nitrats. El seu efecte destructor és funció de:
  • a) Tipus de sal formada i lloc de cristal·lització de la mateixa.
    b) Condicions ambientals, la humitat i la temperatura controlen els processos d'evaporació, dissolució i precipitació.
    c) Presència de fractures o cavitats a la roca, ja que la cristal·lització de les sals en aquestes implica un augment de volum que tendeix a augmentar el grau de fracturació o de la mida de les cavitats.
  • Crostes: Són làmines de material endurit resultat de la transformació superficial del substrat petri. Aquestes crostes es desenvolupen en capes, presentant una morfologia, duresa i color determinats i la seva naturalesa fisicoquímica no té res a veure amb la del substrat.
  • Dipòsits superficials: Són acumulacions de material estrany a la roca sobre la superfície. Poden ser excrements, o simplement pols sobre el que alhora pot créixer molsa.

3. Fracturacions:

  • Fragmentació: La presència de fractures no visibles i lacció de càrregues estructurals pot fer que els elements arquitectònics quedin fragmentats longitudinalment o transversalment.
  • Exfoliació: És una fissuració de la roca, característica de les roques que presenten esquistositat o foliació metamòrfica, consistent en la separació a l'escala mil·limètrica i menor, normalment afavorida per la pròpia naturalesa de la roca.
  • Separació en plaques: És un fenomen d'exfoliació grollera, normalment paral·lela a la superfície d'exposició, que pot tenir l'origen en una meteorització diferencial, de manera que la part més externa s'altera més ràpidament, i s'arriba a separar físicament de la resta de la roca.

            

El Catxé

El catxé vol donar a conèixer el mal de pedra que origina l'erosió als  monuments i en concret a L’església de Santa Maria  de Prades.

Començant pel WP1, a la porta principal de l’entrada i sempre seguint en direcció contraria a les agulles del rellotge cap als altres wp, haureu de contestar diferents preguntes relacionades amb aquest tema.

Si us plau, envieu-me les respostes mitjançant el centre de Missatges i us contestaré ben ràpid.

Com a Bonus, agrairía fotos de l’esglessia amb algún identificatiu vostre (però sense revelar cap de les respostes), o una senyalant aquell “mal” que us hagi sobtat més.

En cas de logs que no hagin enviat les respostes, seràn eliminats sense avís previ.

Aquest catxé ha estat inspirat pel GC6RM4T de guriezo_city

 

A - Quines son les característiques més importants de les roques de l'Església ?

B - al WP1 - De quina roca son les columnes de la portalada?  Quin tipus de "malaltia" hi veus a les columnes?

C - al WP2 -  Façana Sud. Situats en aquest punt, i mirant a la façana que tenim davant, diguem quins tipus de "malalties" hi veus i en quines roques.

D - al WP3 - La Porta Falsa.  A la dreta veuràs roques amb tons negres.  Quina roca és i a que creus que es deu el color?.  I a la esquerra,, abans de pujar l'escala, hi ha un forat bastant evident.  En quin tipus de roca, a que creus que es deu i quant diríes que medeix de diàmetre?.

E - Sortint de la Porta Falsa cap el Portal, a uns 5 mts i a 1,5 mts d'alçada, veus una "malaltía" ben característica.  Quina és?

F - Seguim donant la volta i arribem al poema de JV Foix, Façana Est. Describeix quines "malaltíes"  hi veus a la façana darrera del poema. 

G - WP4 - Quin color hi veus a la base ? quina "malaltia" veiem?

H - WP5 - Estem a la plaça de Mossén Josep Benet, a la façana Nord. Aquí hi havía abans el cementiri.   Hi ha un tipus de malatía de la que no hem parlat, i es la que es produeix per l'acció de les persones, directament.  Explica quines senyals de "malatía" hi veus, quin efecte té a les roques i per qué creus que servíen ?

 

----------------------------------------------------------------------------ESP-----------------------------------------------------------------------------

 

Historia

La iglesia de Santa María o Santa María la Mayor de Prades, está incluida en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña, documentada en una bula del Papa Calestino III del año 1194.

El edificio de la iglesia es una construcción ecléctica, de transición del románico al gótico y con una fachada principal con elementos renacentistas.

Se trata de un edificio de planta rectangular que se compone de una gran nave central. Con bóveda de cañón y un ábside sisavado y reforzado con contrafuertes. Entre las capillas laterales hay una dedicada a santa Florentina, patrona de la villa.

Durante los siglos XIII-XIV Prades, como capital del condado, tuvo una gran pujanza económica y crecimiento urbano, por lo que fue necesario la construcción de un nuevo templo parroquial, aprovechando la muralla y posiblemente en el lugar donde estaba el primitivo.  Esta nueva construcción y ampliación que fue en diferentes fases y épocas claramente gótica, se unió a partes románicas bien delimitadas y finalmente se incorporan elementos renacentistas, bien definidos en la fachada principal.

Uno de los elementos más interesantes es la actual puerta lateral, llamada "puerta falsa", que era la puerta original de entrada a la iglesia, antes del crecimiento de la villa y la ampliación y cambio de orientación de la iglesia (de N-S a E-W).  Es una puerta románica formada por dos arquivoltas adoveladas de medio punto.

La iglesia fue muy dañada durante la Guerra Civil. Actualmente, se encuentra en proceso de restauración.

Si observamos la iglesia desde la plaza Mayor, existen elementos muy característicos.  Podemos ver que los muros de la fachada y el campanario son rojos, de piedra arenisca roja, y el rosetón y las columnas de la portalada son de color blanco, de piedra caliza (ambas bien abundantes en el pueblo). Esta combinación de colores la podemos ver también en la iglesia, y era un contraste intencionado, con función estética y que seguramente era todo un espectáculo para los devotos medievales.

 

Areniscas y Calizas

Como hemos visto, este templo está básicamente construido con piedra arenisca (areniscas rojas) con incorporaciones de piedra caliza.  Las dos son rocas sedimentarias por tanto, ambas se forman en la superficie terrestre mediante la acumulación y la compactación de sedimentos.

Pertenecen a dos categorías distintas de rocas sedimentarias:

• Areniscas (Sedimentarias Detríticas): Se originan a partir de la erosión, transporte y acumulación de fragmentos minerales sólidos preexistentes (clases), principalmente granos de cuarzo del tamaño de la arena, que después se cimentan.

Calizas (Sedimentarias Químicas o Bioquímicas): Se forman por la precipitación química de minerales de carbonato de calcio disueltos en el agua o, muy frecuentemente, por la acumulación de restos orgánicos ricos en calcio, como conchas, esqueletos de corales y microorganismos marinos.
Tal y como hemos dicho, estos dos tipos de roca son muy abundantes en el entorno de Prades.  De hecho el pueblo se conoce como la villa Roja por la gran cantidad de rocas rojas principalmente, y también de calizas en la peña segados y los riscos de las montañas que lo rodean.

Las Rocas Rojas formadas por los areniscas y conglomerados con matriz arenosa roja, se formaron en el período Triásico (248,2 a 205,7 millones de años) de la era Mesozoica.  Dentro del Triásico, encontramos diferentes unidades estratigráficas (facies), y la más antigua es la del Buntsandstein, que es la que corresponde a todas estas rocas rojas que vemos en Prades (un gran ejemplo es la Roca Foradada).

Por encima de las Rocas Rojas del Buntsandstein, encontramos rocas de color gris o claro y aspecto macizo.  Son calizas de la facia Muschelkalk inferior (medios del Triásico).  Ejemplos los encontramos en los riscos del Plà de la Guardia, las Espurrides, la Serra de la Gritella…

Las Areniscas  son ricas en cuarzo y se formaron por sedimentación fluvial en un ambiente torrencial y las calizas por sedimentación en ambiente marino.

Los Gresos Rojos (Arenisques) son porosas.  Su composición hace que haya espacios vacíos entre sus granos, esto les otorga una alta porosidad y permeabilidad.

Las Calizas pueden ser porosas o masivas.  Serán porosas si el agua ácida ha disuelto parte de la roca, ó masivas y densas si han sufrido fuerte compactación, cimentación o recristalización.

La porosidad y permeabilidad de las areniscas y algunas calizas, hace que tengan mecanísmos de erosión muy característicos y diferenciales. El agua, el viento, el hielo, el agua salada, los gases contaminantes… son elementos que atacan claramente a estas rocas.

Pero hablaremos de un tema que engloba estas y otras erosiones y básicamente porque los areniscas se han utilizado mucho como elemento arquitectónico.

El mal de la Piedra

El “mal de la piedra” es el término que se utiliza para describir la degradación y desintegración progresiva e irreversible de las rocas utilizada en la construcción de edificios. Monumentos y esculturas, especialmente los históricos.  Es una patología arquitectónica provocada por factores ambientales, químicos y físicos.

Las areniscas rojas y las calizas son las rocas más vulnerables a este fenómeno.  Al ser rocas porosas, actúan como esponjas que absorben agua, gases contaminantes, sales etc. Y aceleran su destrucción.

Es el caso de La iglesia de Santa Maria de Prades.

Los principales efectos que podemos describir como integrantes del fenómeno definido como “dolor de la piedra” se pueden agrupar en tres grandes grupos:

1 - Pérdida del material constructivo:
Alveolización. Consiste en la aparición de una red bastante continua de cavidades alveolares, que pueden estar originadas por la disolución, o hidrólisis seguida de disolución, de determinados minerales como calcita o yeso, o por la acción del viento cargado de partículas, o por la acción de las raíces de plantas. Es relativamente común en calizas, y areniscas, o en rocas porosas en general.

Excavaciones y cavernas. Consiste en la aparición de huecos individualizados, de ciertas dimensiones. Pueden tener el mismo origen que la alveolización, pero suele ocurrir en rocas fundamentalmente no porosas, que sin embargo tienen nódulos de minerales solubles.
Erosiones superficiales. Son pérdidas de material rocoso centradas fundamentalmente en la superficie expuesta, que pueden tener las mismas causas que las anteriores, pero suelen ocurrir sobre rocas de carácter masivo.

Arenización y disgregación. Se trata de procesos por lo general superficiales, debidos a la pérdida diferencial de algún componente mineralógico, de modo que los demás quedan disponibles para ser liberados.  La disgregación es típica de los areniscos, por disolución del cemento carbonatado o pérdida de la matriz arcillosa, lo que libera a los granos.

Pérdidas de material: En algunos casos llegan a ser generalizadas, perdiendo completamente determinadas prendas arquitectónicas, normalmente por evolución de alguno de los efectos anteriores.

2. Cambios en la coloración:

Pátinas: Son películas superficiales, que pueden tener diversas causas y tipologías:
a) Pátinas de envejecimiento: causadas por el propio paso del tiempo y exposición a la intemperie.
b) Pátinas de suciedad: ennegrecimiento causado por contaminación ambiental inducida por los hollín residuales dejados por la combustión incompleta de carbones (calefacciones) o del diesel de camiones o autobuses.
c) Pátinas de lavado: producidas por escorrentía diferencial del agua.
d) Pátinas de decoloración: varía la tonalidad natural de la piedra, es la llamada “noble pátina”.
e) Pátinas biogénicas: la superficie de la roca está recubierta por organismos, como pueden ser líquenes.

Eflorescencias: Son manchas blancas producidas por la precipitación de sales solubles al migrar y evaporarse el agua en la superficie de rocas porosas. La procedencia de las sales es muy diversa; la fuente puede estar en el suelo, en aguas subterráneas, heces de aves, antiguos tratamientos, en morteros utilizados o proceder de la roca original, la proximidad al mar, etc. Las sales más comunes en las rocas de los monumentos son los sulfatos, cloruros, carbonatos y nitratos. Su efecto destructor es función de:
a) Tipo de sal formada y lugar de cristalización de la misma.
b) Condiciones ambientales, la humedad y la temperatura controlan los procesos de evaporación, disolución y precipitación.
c) Presencia de fracturas o cavidades en la roca, puesto que la cristalización de las sales en las mismas implica un aumento de volumen que tiende a aumentar el grado de fracturación o del tamaño de las cavidades.
Costras: Son láminas de material endurecido resultado de la transformación superficial del sustrato pétreo. Estas costras se desarrollan en capas, presentando una morfología, dureza y color determinados y su naturaleza físico-química no tiene nada que ver con la del sustrato.
Depósitos superficiales: Son acumulaciones de material extraño en la roca sobre la superficie. Pueden ser heces, o simplemente polvo sobre lo que a la vez puede crecer musgo.

3. Fracturaciones:

Fragmentación: La presencia de fracturas no visibles y la acción de cargas estructurales puede hacer que los elementos arquitectónicos queden fragmentados longitudinal o transversalmente.
Exfoliación: Es una fisuración de la roca, característica de las rocas que presentan esquistosidad o foliación metamórfica, consistente en la separación en la escala milimétrica y menor, normalmente favorecida por la propia naturaleza de la roca.
Separación en placas: Es un fenómeno de exfoliación grosera, normalmente paralela a la superficie de exposición, que puede tener su origen en una meteorización diferencial, de forma que la parte más externa se altera más rápidamente, llegando a separarse físicamente del resto de la roca.
            

El Caché

El caché quiere dar a conocer el mal de la piedra que origina la erosión en los monumentos y en concreto en la iglesia de Santa Maria de Prades.

Empezando por el WP1, en la puerta principal de la entrada y siempre siguiendo en dirección contraria a las agujas del reloj hacia los demás wp, tendrás que contestar diferentes preguntas relacionadas con este tema.

Por favor, envíame las respuestas mediante el centro de Mensajes y te contestaré muy rápido.

Como Bonus, agradecería fotos de la iglesia con algún identificativo vuestro (pero sin revelar ninguna de las respuestas), o una señalando ese “mal” que le haya sorprendido más.

En caso de logs que no hayan enviado las respuestas, serán eliminados sin previo aviso.

Este caché ha sido inspirado por el GC6RM4T de guriezo_city

A - ¿Cuáles son las características más importantes de las rocas de la Iglesia?

B - en el WP1 - ¿De qué roca son las columnas de la portalada?  ¿Qué tipo de "enfermedad" ves en las columnas?

C - al WP2 - Fachada Sur. Situados en este punto, y mirando a la fachada que tenemos delante, dime qué tipos de "enfermedades" ves y en qué rocas.

D - al WP3 - La Puerta Falsa.  A la derecha verás rocas con tonos negros.  ¿Qué roca és y a qué crees que se debe el color?  Y a la izquierda, antes de subir la escalera, hay un agujero bastante evidente.  ¿En qué tipo de roca, a qué crees que se debe y cuánto dirías que mide de diámetro?.

E - Saliendo de la Puerta Falsa hacia el Portal, a unos 5 mts y a 1,5 mts de altura, ves una "enfermedad" bien característica.  ¿Cuál es?

F - Seguimos dando la vuelta y llegamos al poema de JV Foix, Fachada Este. Describe qué "enfermedades" ves en la fachada detrás del poema. 

G - WP4 - ¿ Qué color ves en la base ? ¿qué "enfermedad" vemos?

H - WP5 - Estamos en la plaza de Mossén Josep Benet, en la fachada Norte. Aquí había antes el cementerio.   Hay un tipo de enfermedad de la que no hemos hablado, y es la que se produce por la acción de las personas directamente.  Explica qué señales de "enfermedad" ves, ¿qué efecto tiene en las rocas y para qué crees que servían?

 

Additional Hints (No hints available.)

Advertising with Us