Català
Castellcir és un poble petit i
acollidor, situat a l'extrem NW del Vallès Oriental i veí del Bages
i d' Osona. És muntanyós i ocupa una part de l'altiplà del Moianès.
Només s'hi pot arribar per una carretera secundària, ampla i poc
transitada, que surt de Castellterçol. Té 335 habitants.
El Castell de Castellcir és
anomenat de La Popa per la forma de vaixell de la roca sobre la que
està construït. Documentat al 1107. A principis del segle XI, amb
Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir que
posseeixen els drets del castell si bé paguen un tribut anual al
monestir de l'Estany. La saga desapareix l’any 1348 a causa de la
mortal Pesta Negra tot i que sobrevisqués Almanda, una de les
filles. L’any 1363 el rep Guilabert de Centelles de mans del rei i
poc després els Bell-lloc. Vint anys mes tard Pere de Planella
adquireix la possessió i la mantenen fins el 1942. A començament de
segle XX va patir una expoliació. Hi ha fotografies de l'any 1920
on encara es veia en bon estat.
Dalt del turó queden també les
restes de l'ermita de Sant Martí i a prop del castell podem trobar
la balma d'en Roma, on s'allotjava el segle XIX un
bandoler.
El Castell el trobareu sortint
des de Castellcir. Al WP 41º 45.643' N, 002º 09.056' E surt un camí
indicat que us hi porta. Podeu deixar el cotxe i aquí mateix hi ha
una caseta d’informació turística on ampliar coneixements. La pista
ens duu al WP 41º 45.783' N, 002º 09.586' E, on surt el camí
de l’ermita de Sant Andreu.(WP 41º 45.618' N, 002º 09.650' E), que
pot resultar interessant. Seguint el camí a l’esquerra passarem per
una masia i 500 m. més endavant, agafem el camí de la dreta, just
on hi ha una barrera de tub. D'aquí divisarem a l’esquerra La
Torrassa Dels Moros (documentada al 923, aprox.) i a uns 100 m. a
la dreta una poua de glaç en perfecte estat. Seguim per la pista
fins el WP 41º 46.210'N, 002º 10.114'E. Si ens fixem una mica
veurem a l’esquerra un corriol, que entre les roques puja
ràpidament al castell. (WP 41º 46.444' N, 002º 10.607'
E)
Castellano
Castellcir es un pueblo
pequeño y acogedor, situado en el extremo NW del Vallès Oriental y
vecino de Osona y el Bages. Es montañoso y ocupa una parte del
altiplano del Moianés. Únicamente se puede llegar por una carretera
secundaria, amplia y poco transitada, que sale de Castellterçol.
Tiene 335 habitantes.
El Castillo de Castellcir se
llama de La Popa por la forma de barco de la roca sobre la que está
construido. Documentado en 1107. A principios del siglo XI con
Gerard de Castellcir, aparece la dinastía de los Castellcir los
cuales poseen los derechos del castillo, si bien pagan un tributo
anual al monasterio de l'Estany. La saga desaparece durante el año
1348 a causa de la mortal Peste Negra aunque sobreviviera Almanda,
una de las hijas. Durante el 1363 lo recibe Guilabert de Centelles
de manos del rey y poco después los Bell-lloc. Veinte años después
Pere de Planella adquiere su posesión y la familia lo mantiene
hasta el 1942. A principios de siglo sufre una expoliación. Hay
fotografías de 1920 en las que aún se veía en buen
estado.
Junto al castillo quedan
también los restos de la ermita de Sant Martí. Cerca del castillo
podemos encontrar la Balma d'en Roma, donde vivía en el siglo XIX
un bandolero.
El Castillo lo encontraréis saliendo desde
Castellcir. En el WP 41º 45.643' N, 002º 09.056' E sale un camino
indicado que os lleva. Podéis dejar el coche aquí mismo. Hay una
caseta de información turística donde ampliar conocimientos. La
pista lleva al WP 41º 45.783' N, 002º 09.586' E, cruce del camino
de la ermita de Sant Andreu, a 500 m. (WP 41º 45.618' N, 002º
09.650' E), que puede resultar interesante. Siguiendo el camino a
la izquierda pasaremos por una masía y 500 m. más adelante cogemos
el camino de la derecha, justo donde hay una barrera de tubo. De
aquí divisaremos a la izquierda la Torrassa dels Moros (documentada
el año 923, aprox.), y a unos 100 metros a la derecha un pozo de
hielo en perfecto estado. Seguimos por la pista hasta el WP 41º
46.210' N, 002º 10.114' E. Si nos fijamos un poco veremos a la
izquierda un sendero, que entre las rocas sube rápidamente al
castillo (WP 41º 46.444' N, 002º 10.607' E). Català