EL CASTELL DE CENTELLES
.
Servia
per defensar la vall del riu Congost, pas obligat per anar de la
costa de Barcelona a la Plana de Vic.
Al damunt de la parròquia de Sant Martí de Centelles, en un cim de
855 metres d'alçada es troben les restes d'aquesta antiga
edificació, que engloba el Castell de Centelles pròpiament dit i
Santa Maria del Castell, la seva església. Va ser el centre de la
primitiva baronia de Centelles. Considerat
un dels més importants de la comarca,
conserva una bona part de les muralles i edificacions, dividits en
dues altures, el castell superior del segle XII i l’inferior dels
segles XIII al XVI.
Originalment anomenat de Sant Esteve, ja és conegut des de l'any
898. El 1041
apareix documentat Guadall I de Centelles, que prengué el nom de la
parròquia situada als peus del castell, on residia la família, que
va servir a les empreses dels reis catalans mitjançant les
armes.
Al
segle XIII va canviar la titularitat de l'església de Sant Esteve a
Santa Maria. Els Centelles van fundar-hi una comunitat que va
seguir la regla de Sant Agustí, que va començar a minvar quan els
Centelles marxaren del castell.
Al
segle XV una part del castell fou enderrocada pels partidaris de
Joan II, però entre els anys 1465 i 1466 es va reparar per
acondicionar-lo com a residència del rei Pere IV (el Conestable de
Portugal), treballant-hi destacats artistes de Barcelona que també
es dedicaven al Palau Reial. Als nostres dies ha arribat l'escut de
Bonfill de Judice, que dominà el castell entre 1469 i 1472. El
Conestable no hi arribà a residir per la seva prematura mort. Al
1472, els Centelles recuperaren el domini del Castell.
Al
segle XVI els Centelles deixaren de viure al castell per
traslladar-se a Santa Coloma de Vinyoles (la Centelles actual), on
bastiren el seu palau. El castell, tot i començar la seva
decadència, va continuar habitat per beneficiats i guardians. Al
1599, el rei espanyol Felip III va crear el comtat de
Centelles.
Al segle XIX, durant les guerres carlines, un escamot va volar-li
les parets, fet que en precipità l'abandonament. L'església va
seguir tenint culte fins al 1897, quan les restes dels avantpassats
dels Centelles i la imatge de la Mare de Déu del Castell foren
traslladats a una capella-panteó acabada d'edificar al costat de la
parròquia de Sant Martí, quedant el lloc definitivament
abandonat.
Als nostres dies han arribat un seguit de murs emmerlats amb un
portal adovellat d'entrada i la capella de Santa Maria força
sencera. La
planta del castell s'adapta a la topografia del cim, on el recinte
inferior correspon a l'antiga casa senyorial, el monestir canonical
i altres dependències, mentre que les restes més antigues
corresponen al recinte superior. La capella consta d'una nau
coberta amb volta de canó i absis carrat més estret que la nau. La
porta, de punt rodó, es troba al mur del costat sud, que també té
un campanar doble de cadireta.
UNA
LLEGENDA…
El Castell estava sitiat desde feia bastant temps pels moros que
s´havien instal.lat a la vall, entossudits en conquerir la
fortalesa. Els dien passaven i els moros no abandonaven el setge.
La situació al castell era desesperada, i un patge s´inventà una
estratagema. Bon punt la tingué planificada l´anà a proposar al
senyor.
L´obra consistia en lligar teies a les banyes dels pocs animals
cornuts que quedaven a la fortalesa i esperar la nit. Quan aquesta
arribà i la fosca no deixava distingir res, encengueren les teies,
atiaren els animals costes avall, i ells al darrera. Prengueren per
sorpresa el campament dels moros i els feren fora d´aquelles
terres.
La vall del Congost quedà per un temps tranquil.la i el castell
passà a anomenar-se " "El castell
de les CENT TEIES".
" .
EL CASTELL DE CENTELLES.
Servía
para defender el valle del Río Congost, paso obligado para ir de la
costa de Barcelona a la Plana de Vic. Sobre la parroquia
de Sant Martí de Centelles, en una cima de 855 metros de altura se
encuentran los restos de esta antigua edificación, que engloba el
Castillo de Centelles propiamente dicho y Santa Maria del Castillo,
su iglesia. Fue el centro de la primitiva baronia de
Centelles. Considerado
uno de los más importantes de la comarca,
conserva una buena parte de las murallas y edificaciones, divididos
en dos alturas, el castillo superior del siglo XII y el inferior de
los siglos XIII al XVI.
Originalmente
denominado de Sant Esteve, ya es conocido desde el año 898. En 1041
aparece documentado Guadall I de Centelles, que tomó el nombre de
la parroquia situada a los pies del castillo, donde residia la
familia, que sirvió a los reyes catalanes en empresas de
armas.
En el
siglo XIII cambió la titularidad de la iglesia de Sant Esteve a
Santa Maria. Los Centelles fundaron una comunidad que siguió la
regla de San Agustín, y comenzó a disminuir cuando los Centelles
dejaron el castillo.
En el
siglo XV una parte del castillo fue derruida por los partidarios de
Joan II, pero entre los años 1465 y 1466 se repararó para
acondicionarlo como residencia del rey Pere IV (el
Conestable de Portugal), trabajando destacados artistas de
Barcelona que también se dedicaban al Palau Reial. Hasta nuestros
días ha llegado el escudo de Bonfill de Judice, que dominó el
castillo entre 1469 i 1472. El Conestable no llegó a residir por su
prematura muerte. En 1472, los Centelles recuperaron el dominio del
castillo.
En el
siglo XVI los Centelles dejaron de vivir en el castillo para
trasladarse a Santa Coloma de Vinyoles (la Centelles actual), donde
edificaron su palacio. El castillo comenzó su decadencia, aunque
continuó habitado por beneficiados y guardianes. En 1599, el rey
español Felipe III creó el condado de Centelles. En el siglo XIX,
durante les guerras carlistas, un comando voló las paredes, hecho
que precipitó el abandono. la iglesia
siguió teniendo culto hasta 1897, cuando los restos de los
antetpasados de los Centelles y la imagen de la Virgen del castillo
fueron trasladados a una capilla-panteón acabada de edificar al
lado de la parroquia de Sant Martí, quedando el lugar
definitivamente abandonado.
Actualmente
se conserva una serie de muros almenados con un portal de entrada
con dovelas y la capilla de Santa Maria bastante entera. La planta
del castillo se adapta a la topografia de la cima; el recinto
inferior corresponde a la antigua casa señorial, el monasterio y
otrs dependencias, mientras que los restos más antiguos
corresponden al recinto superior. La capilla consta de una nave
cubierta con bóveda de cañón y ábside truncado más estrecho que la
nave. La puerta, de medio punto, está en el muro del lado sur, que
también tiene un campanario doble de espadaña.
UNA
LEYENDA…
El castillo
estaba sitiado desde hacía bastante tiempo por los moros que se
habían instalado en el valle, empeñados en conquistar la fortaleza.
Los días pasaban y los moros no abandonaban el asedio. La situación
en el castillo
era desesperada, y un paje urdió una estratagema. Consistia en atar
teas a los cuernos de los pocos animales que quedaban en la
fortaleza y cuando llegó la noche y en la oscuridad no podía
distinguirse nada, encendieron las teas, azuzaron a
los animales
cuesta abajo, y los siguieron. Tomaron por sorpresa el
campamento de los moros y los echaron de aquellas
tierras.
El valle del Congost quedó tranquilo durante un tiempo y el
castillo
pasó a llamarse " El castillo
de las Cien Teas” (CASTELL DE LES
CENT TEIES)
) .