El castell s'alça damunt del Llobregat sobre la roca i la població,
al puig de 135 metres del municipi. La seva silueta és perfectament
distingible des de l'autopista A-7. És una gran construcció
massissa, quadrada i de sòlids rectangles. El castell es conserva
en molt bon estat. Fins fa poc va ser habitat per la família
propietària Les seves façanes són altes i llises i té finestres
només als pisos alts. El castell fou reconstruït el 1448 després de
que un violent terratrèmol que afectà a bona part de Catalunya el
féu caure, encara que es va poder conservar bona part de la
construcció romànica dels pisos baixos. Es conserven parcialment
dues torres romàniques, una al nord rodona (1115), i una altra
quadrada i més tardana (segle XIII). Es conserva també una sala amb
aparell d'opus spicatum i volta de canó i un corredor cobert amb
volta de falsa ferradura. Al costat hi ha un petita estança
romànica coberta amb volta que en la restauració realitzada als
anys setanta es va creure que podia haver estat una masmorra.
UNA MICA
D'HISTÓRIA
Dominant l'espai estratègic centrat per Molins de Rei i Martorell,
a banda i a banda del riu, el castell exigia el peatge del pas de
les barques imprescindible per continuar el camí ral. Castell
roquer, clavat a la roca viva, El Papiol protegia una molt
important cruïlla de camins –l’un cap a Montserrat i
l'interior, l'altre cap al Vallès per l'antiga Via Augusta.
El primer document escrit referent a aquesta emblemàtica
construcció és de l'any 1116, quan el comte de Barcelona cedeix el
lloc a tres vassalls, en representació d'un ordre militar perquè el
mantinguin actiu. L'any 1206 el rei Pere I en va fer donació a
Raimon de Papiol, el primer baró.
El 26 de maig de 1448 un moviment sísmic va enfonsar el castell.
D'aquell terratrèmol ve la llegenda que diu que el senyor del
castell del Papiol va fer un pacte amb el diable per que li
aixequés ràpidament un castell en el territori que el rei li havia
atorgat. De fet, va ser convingut que els treballs es farien en set
nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que feia set, un
sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i
per casualitat, qui era el constructor del castell, el qual en
veure's sorprès va rebotir a terra, de ràbia, la pedra que duia al
cap amunt i que era precisament la darrera. I renegant com un
condemnat, es va fer fonedís, i se'n tornà de ben segur cap a
l'infern...D'aquí ve que a causa d'aquella maledicció, cauen cada
any set pedres del castell del Papiol. I no se sap pas d'on
cauen...
De resultes d'aquell terratrèmol, la invenció de la pólvora, i de
les guerres posteriors i de la guerra civil segles més tard, molts
castells es van abandonar. Però el castell del Papiol es va
conservar admirablement amb l'esforç de les seves propietàries, les
germanes Mora - Almirall, que el van heretar de la seva mare, filla
del comerciant Joaquim Almirall- germà de Valentí Almirall i
Llózer, el gran nacionalista republicà del segle XIX.
Pel castell han passat tots els exèrcits haguts i per haver.
Aquestes pedres guarden memòria de la guerra dels Segadors, de la
guerra de Successió a la corona espanyola, de la invasió
napoleònica i la ferotge batalla de Molins de Rei, de la Primera
Guerra Carlina. Fa relativament poc es va trobar un munt d’armes
llargues i cartutxeres d'aquella època, en un ample espai que havia
estat tapiat.
Aquestes armes es troben molt ben conservades a una sala del
Castell.