Skip to content

Collserola | Fornot de les Torres Multi-Cache

Hidden : 3/19/2008
Difficulty:
3 out of 5
Terrain:
3.5 out of 5

Size: Size:   large (large)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


CATALÀ. Aquella nit d’estiu del 23 d’agost de 1241, la lluna plena quedava amagada entre els núvols. Plovia a bots i barrals i els llamps no deixaven d’assetjar la Vall de Sant Feliu. Feia anys que el Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, no vivia una tempesta com aquella. Per sort, es trobava a una de les seves propietats, la Torre del Bisbe, de la qual no havia de sortir fins l’endemà. Situada en un lloc solitari, perillós i feréstec de Collserola, va ésser construïda sobre una antiga torre de defensa.

El Bisbe es disposava a dormir quan, per la finestra, va veure com una persona vestida de negre passava fugaçment camí amunt. En un principi es va espantar però, en veure que no parava davant la porta, es va començar a tranquil·litzar. De totes formes, li va semblar massa estrany com per no preocupar-se. Quedaven pocs minuts per la mitjanit, i les monges de la Torre de Santa Margarida deurien estar dormint. Va pujar ràpidament al pis superior i es va atansar a una finestra de la façana est. Va distingir durant un instant aquella estranya figura, tot i que aviat va desaparèixer degut a la intensa pluja.

No li va costar prendre una decisió. La seva responsabilitat sobre la comunitat de monges era absoluta, ja que aquestes pertanyien a la Parròquia de Santa Creu d’Olorda, la qual depenia del Bisbat de Barcelona. Va abrigar-se ràpidament per sortir al camí, en direcció a la Torre de Santa Margarida. Era un edifici molt auster, de planta rectangular, acabada en un mur recte, sense absis. Hi havia un tram cobert amb volta i la resta amb un embigat pla sobre arcs diafragmàtics. Petites ermites romàniques, fetes al costat d’una masia i situades en valls estretes i rodejades de bosc, amb riera i font, i allunyades d’altres hàbitats, donaren origen, a finals del segle XII i a principis del segle XIII, a petites comunitats monàstiques, sobretot de dones. Quatre anys enrere, un 4 de novembre, va ésser ell mateix qui va col·laborar perquè aquesta comunitat s’incorporés a l’Orde del Císter, agafant el nom de Santa Maria de Valldonzella.

El Bisbe havia arribat gairebé al davant, quan va sentir unes veus que provenien de més amunt. Com que no volia ser descobert pel camí, va rodejar la construcció per darrera. La seva sorpresa va ser majúscula en treure el cap entre la vegetació, quan va observar l’espectacle que hi havia a l’altre costat del camí. Dins d’una cavitat que hi havia a la paret de la roca, on estava la Font de la Torre de Santa Margarida, una dotzena de persones com la que havia vist abans estaven assegudes a ambdues bandes. La llum d’unes espelmes acompanyava els seus misteriosos càntics, però no podia distingir-les bé degut a la distància que els separava. Es va tornar a amagar per por a ésser descobert i va esperar a que succeís alguna cosa.

Una hora més tard, el silenci va fer acte de presència. El Bisbe va esperar uns minuts i, quan creia haver deixat passar un temps prudencial, va tornar a treure el cap. La cavitat era a les fosques. S’hi va apropar i, un cop a dins, va agenollar-se per comprovar que les espelmes apagades encara desprenien calor. Un paper que hi havia a terra va cridar la seva atenció.

Casa de referència
N 41° 24.360 E 002° 04.046

A la façana oest, al pis superior, hi ha finestres, unes ja tapiades i d’altres encara existents.
Nombre total de finestres del pis superior de la façana oest = A

Lloc de trobada
N 41° 24.(A*131+1) E 002° 04.(A*101+1)

A la paret, damunt la font, hi ha una tapa metàl·lica amb forats.
Nombre de forats que formen el quadrat exterior = B
Nombre de forats que formen la figura interior = C
Al terra, davant la font, hi ha una reixa de ferro amb ranures.
Nombre de ranures que té la reixa = D

Amagatall del tresor
N 41° 24.(B*4+C*3+D*7) E 002° 04.(B*3+C*4-D*6)

Segurament se li hauria caigut a algun dels assistents a la trobada, i no va dubtar ni un segon que amagarien alguna cosa important. La seva propietat se la coneixia de dalt a baix, així que només va haver de fer el recompte dels forats i de les ranures, a les palpentes però, en no haver-hi llum. Un cop fets els càlculs, va descobrir que l’amagatall era al Fornot de les Torres. Quina sorpresa, doncs allà era on s’obtenia la calç per les construccions dels voltants, on s’utilitzava la llenya del bosc com a combustible en un procés que rondava els 1000 ºC! Sabia que podia arribar-hi per dos camins, però va fer marxa enrere en direcció a la Torre del Bisbe perquè sabia que era el més ràpid.

Hi havia arribat. Un cop allà, va llegir la part final de l’escrit.

Entra per la boca, passa pel forat,
agafa’t bé i surt de la cavitat.
Més amunt unes pedres hi veuràs,
si abans no t’enganxes hi arribaràs
i per allà el tresor et trobaràs.

El Bisbe va entendre-ho a la primera, però la pluja impedia l’accés, així que va decidir tornar un altre dia. Berenguer de Palou va morir el 24 d’agost de 1241, i la seva sepultura es troba actualment a la Catedral de Barcelona. Pere de Centelles el va succeir com a Bisbe de Barcelona el mateix any.

L’any 2008 es va trobar aquell escrit, que romania amagat des de llavors a la Torre del Bisbe, i que va portar fins el punt del tresor. En el seu lloc es va deixar un caché, que haureu de trobar vosaltres amb la inestimable ajuda de l’escrit. Es pot deixar el cotxe a la Salut de Sant Feliu o a Santa Creu d’Olorda. A partir d’aquí només podeu anar a peu o en bicicleta. Quan arribeu a Can Ferriol podeu agafar un trencall que us portarà fins la Torre del Bisbe. Les dades històriques i geogràfiques són verídiques, no així el propi argument de la història. Feliç caché! RAMGUS.

Multi-caché, és una caixa d’alumini. Contingut inicial:
- Logbook, Stashnote, 2 llapis i 1 bolígraf (no intercanviables)
- First Finder Certificate
- 4 fundes per targetes de TMB
- 4 entrades per atraccions del Tibidabo
- CD de Geocaching
- Clauer
- Cor anti-estrès
- Pilota de tennis

ESPAÑOL. Aquella noche de verano del 23 de agosto de 1241, la luna llena quedaba escondida entre las nubes. Llovía abundantemente y los relámpagos no dejaban de sitiar la Vall de Sant Feliu. Hacía años que el Obispo de Barcelona, Berenguer de Palou, no vivía una tormenta como aquella. Por suerte, se encontraba en una de sus propiedades, la Torre del Bisbe, de la cual no tenía que salir hasta el día siguiente. Situada en un lugar solitario, peligroso y feroz de Collserola, fue construida sobre una antigua torre de defensa.

El Obispo se disponía a dormir cuando, por la ventana, vio cómo una persona vestida de negro pasaba fugazmente camino arriba. En un principio se asustó pero, al ver que no paraba delante de la puerta, se empezó a tranquilizar. De todas formas, le pareció demasiado extraño como para no preocuparse. Quedaban pocos minutos para la medianoche, y las monjas de la Torre de Santa Margarida deberían estar durmiendo. Subió rápidamente al piso superior y se arrimó a una ventana de la fachada este. Distinguió durante un instante aquella extraña figura, pero pronto desapareció debido a la intensa lluvia.

No le costó tomar una decisión. Su responsabilidad sobre la comunidad de monjas era absoluta, ya que éstas pertenecían a la Parroquia de Santa Creu d’Olorda, la cual dependía del Arzobispado de Barcelona. Se abrigó rápidamente para salir al camino, en dirección a la Torre de Santa Margarida. Era un edificio muy austero, de planta rectangular, acabada en un muro recto, sin ábside. Había un tramo cubierto con vuelta y el resto con un envigado plano sobre arcos diafragmáticos. Pequeñas ermitas románicas, hechas al lado de una masía y situadas en valles estrechos y rodeados de bosque, con riera y fuente, y alejadas de otros hábitats, dieron origen, a finales del siglo XII y a principios del XIII, a pequeñas comunidades monásticas, sobretodo de mujeres. Cuatro años atrás, un 4 de noviembre, había sido él mismo quien colaboró para que esta comunidad se incorporase a la Orden del Císter, cogiendo el nombre de Santa Maria de Valldonzella.

El Obispo había llegado casi delante, cuando oyó unas voces que provenían de más arriba. Como que no quería ser descubierto por el camino, rodeó la construcción por detrás. Su sorpresa fue mayúscula al sacar la cabeza entre la vegetación, cuando observó el espectáculo que había al otro lado del camino. Dentro de una cavidad que había en la pared de la roca, donde estaba la Font de la Torre de Santa Margarida, una docena de personas como la que había visto antes estaban sentadas a ambos lados. La luz de unas velas acompañaba sus misteriosos cánticos, pero no podía distinguirlas bien debido a la distancia que los separaba. Se volvió a esconder por miedo a ser descubierto y esperó a que sucediese alguna cosa.

Una hora más tarde, el silencio hizo acto de presencia. El Obispo esperó unos minutos y, cuando creía haber dejado pasar un tiempo prudencial, volvió a sacar la cabeza. La cavidad estaba a oscuras. Se acercó y, una vez dentro, se arrodilló para comprobar que las velas apagadas aún desprendían calor. Un papel que había en el suelo llamó su atención.

Casa de referencia
N 41° 24.360 E 002° 04.046

En la fachada oeste, en el piso superior, hay ventanas, unas ya tapiadas y otras aún existentes.
Número total de ventanas del piso superior de la fachada oeste = A

Lugar de encuentro
N 41° 24.(A*131+1) E 002° 04.(A*101+1)

En la pared, encima de la fuente, hay una tapa metálica con agujeros.
Número de agujeros que forman el cuadrado exterior = B
Número de agujeros que forman la figura interior = C
En el suelo, delante de la fuente, hay una reja de hierro con ranuras.
Número de ranuras que tiene la reja = D

Escondite del tesoro
N 41° 24.(B*4+C*3+D*7) E 002° 04.(B*3+C*4-D*6)

Seguramente se le habría caído a alguno de los asistentes al encuentro, y no dudó ni un segundo que esconderían alguna cosa importante. Su propiedad se la conocía de arriba abajo, así que sólo tuvo que hacer el recuento de los agujeros y de las ranuras, aunque con la mano, al no disponer de luz. Una vez hechos los cálculos, descubrió que el escondite estaba en el Fornot de les Torres. ¡Qué sorpresa, pues allá era donde se obtenía la cal para las construcciones de los alrededores, donde se utilizaba la leña del bosque como combustible en un proceso que rondaba los 1000 ºC! Sabía que podía llegar por dos caminos, pero dio marcha atrás en dirección a la Torre del Bisbe porque sabía que era el más rápido.

Había llegado. Una vez allá, leyó la parte final del escrito.

Entra a la boca, pasa la oquedad,
agárrate y sal de la cavidad.
Más arriba unas piedras verás,
si no te enganchas antes llegarás
y por allá el tesoro encontrarás.

El Obispo lo entendió a la primera, pero la lluvia impedía el acceso, así que decidió volver otro día. Berenguer de Palou murió el 24 de agosto de 1241, y su sepultura se encuentra actualmente en la Catedral de Barcelona. Pere de Centelles le sucedió como Obispo de Barcelona el mismo año.

El año 2008 se encontró aquel escrito, que permanecía escondido desde entonces en la Torre del Bisbe, y que llevó hasta el punto del tesoro. En su lugar se dejó un caché, que tendréis que encontrar vosotros con la inestimable ayuda del escrito. Se puede dejar el coche en la Salut de Sant Feliu o en Santa Creu d’Olorda. A partir de aquí sólo podéis ir a pie o en bicicleta. Cuando lleguéis a Can Ferriol podéis coger un desvío que os llevará hasta la Torre del Bisbe. Los datos históricos y geográficos son verídicos, no así el propio argumento de la historia. ¡Feliz caché! RAMGUS.

Multi-caché, es una caja de aluminio. Contenido inicial:
- Logbook, Stashnote, 2 lápices y 1 bolígrafo (no intercambiables)
- First Finder Certificate
- 4 fundas para tarjetas de TMB
- 4 entradas para atracciones del Tibidabo
- CD de Geocaching
- Llavero
- Corazón anti-estrés
- Pelota de tenis

Additional Hints (No hints available.)