Forns Romans de
la Fornaca
Vilassar de
Dalt
El topònim Fornaca, documentat per primera
vegada l´any 1290 a l´Speculum del castell de Vilassar, ens dóna
pistes sobre l´antiguitat de la zona de producció industrial.
El grup arqueològic de Vilassar de Dalt documenta l´any 1949
l´existència d´un forn tocant al camí de Mataró, d´època
indeterminada. A l´any 1981, es va localitzar un
forn.
El forn conservava la cambra de combustió
sencera i bona part dels arcs de la cambra de cocció, que es van
apuntalar. Aquest forn, anomenat forn 1, es va incloure en el
catàleg del patrimoni de Vilassar de Dalt per la seva futura
protecció.
L´any 2002 l´Ajuntament de
Vilassar de Dalt inicia la urbanització del territori per ampliar
el polígon industrial de Vallmorena. Des del Museu arxiu de
Vilassar de Dalt s´impulsen les tasques de neteja i protecció del
forn 1, integrat en una parcel·la catalogada com a zona verda.
Sota la direcció tècnica de l´arqueòloga Núria Roselló i Gregori
s´inicia la intervenció amb la intenció de netejar i documentar el
forn existent i el seu entorn. En les tasques d´excavació
intervenen la secció d´Arqueologia del Museu Arxiu, antics
components del Grup Arqueologia i un bon nombre de col·laboradors,
donant com a resultat la troballa del forn 2 (en un perfecte estat
de conservació), de la mateixa tipologia que l´existent forn 3, de
diferents característiques.
El seguiment de moviments de terres a tota la zona destinada a
polígon industrial va donar altres troballes puntuals, com un fos
de cabana del bronze, un pou amb parets i reompliment de l´època
romana, una sitja de s. I aC i, a 50m dels forns, el vèrtex d´un
abocador de mitjans s. II dC.
Els tres forns de la Fornaca es troben excavats
en un marge natural, fet que els dóna més estabilitat per suportar
les cambres de cocció i aporta una millora en l´àmbit d´aïllament
tèrmic. El seu emplaçament, amb l´abundància de matèria primera
(argila), de combustible (fusta) i rica en aigua, i la seva
orientació al vent de llevant, per facilitar la circulació de
l´aire calent dins de les cambres, és idoni per la cocció de
material ceràmic.
Catalogats per N.Cuomo di Caprio i F. le Ny com
a forns romans de tipus I/a. De planta circular i doble cambra: la
inferior (de combustió), i la superior (de cocció)separades per una
graella sostinguda per columna central en la cambra inferior, de
tir directe o vertical. Les cambres de combustió es troben
excavades a l´argila natural, amb una columna central amb una
columna central, reparada en diferents moments, de la qual
arranquen 8 arcs radials que enllacen la columna amb els murs
perimetrals aguantant la graella. Els 8 arcs radials configuren les
obertures o xemeneies per a l´evacuació de fums i gasos, al mateix
temps que permeten la cocció de les peces dipositades al
damunt.
Les parets de la cambra de combustió presenten escorificacions i
vitrificacions molt pronunciades a causa de les temperatures, que
oscil·larien entre els 800-100 ª C. Aquestes escorificacions resten
en un perfecte estat de conservació en l´interior de la cambra de
combustió del forn 2.
P
el que fa a la producció,
estaríem davant de dos forns dedicats a la cocció de materials de
construcció (ímbrex, tègula, i maons) i dòlies (recipients ceràmics
de grans dimensions). La tipologia dimensions dels forns, les
restes aparegudes al forn 2 i la proximitat de l´abocador on trobem
un 75% de material de construcció i dòlia, ens indica una producció
industrial de material ceràmic de gran format.
La datació gràcies a l´estudi arqueomagnètic de la Fornaca va
consistir en la pressa demostres dels forns 1 i 2 en la seva
posterior anàlisi al Laboratori de Paleomagnetisme dels serveis de
Suport a la Universitat de Barcelona –CSIC. La direcció mitjana
obtinguda pels dos forns, un cop comprada amb les corbes de
referència, proposa una datació de la darrera cocció dels forns
entorn el s. III dC.
Visites:
Primer diumenge de cada mes d'11 a 14 h.
Visites concertades trucant al 93 750 74 88 o adreçant-se a
museu@vilassardedalt.cat
No us oblideu de portar llapis ja que en el
cache no hi cap