Skip to content

Sabadell Skyline # 3 Mystery Cache

This cache has been archived.

GeoDeep: Arxivat.

Gràcies per la seva col·laboració a la geocerca.

GeoDeep
Revisor voluntari de Geocaching.com

More
Hidden : 11/15/2008
Difficulty:
4.5 out of 5
Terrain:
1 out of 5

Size: Size:   micro (micro)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


Sabadell Skyline #3

LA TEIXIDURIA i els carrers secundaris

(Les xemeneies ja no treuen fum)

  capcelera

DONAT QUE EL CATXÉ HA DESAPAREGUT DEL SEU AMAGATALL, HEM BUSCAT UNA NOVA UBICACIÓ I HEM AFEGIT UN CÀLCUL A LA POSICIÓ ANTERIOR

Aquest catxé forma part del grup:

Les fibres... o passejant pel Ripoll: GC1HM6C
La filatura i visitant el centre:   GC1HNRM
La teixeduria i els carrers secundaris: GC1HGQ
Ho fem agradable al tacte i al color de moda? Els acabats: GC1J5RD
Com m'escau aquesta prenda?
Visitem una colònia tèxtil

Tot i que es pot resoldre individualment

Potser que ja parlem de xemeneies, no creieu?

Una xemeneia és un sistema usat per a ventilar gasos calents i fum de calderes, escalfadors, estufes, forns, fogons o llars cap a l'atmosfera. Típicament són completament verticals per a assegurar que els gasos calents puguin fluir sense problemes, movent-los per convecció.

L'espai dintre d'una xemeneia és dit "ducte" o "conducte de fum". Les xemeneies poden trobar-se en edificis, locomotores o en vaixells. El corrent d'aire que origina el foc i que fa que el fum ascendeixi per la xemeneia se'l denomina "tir".

El terme xemeneia també pot aplicar-se a aspectes de la naturalesa, particularment en formacions rocoses.

El cicle de vapor s'iniciava a les calderes; per mitjà de la combustió del carbó s'escalfava aigua fins a transformar-la en vapor, aquest anava a la màquina de vapor, que transformava l'energia del vapor en energia mecànica.

La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminavan de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemenia.

Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums.

El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal.

Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia.


esquema xemeneia
 
... I ara parlarem del aspecte que ara ens ocupa...
 
LA TEIXEDURIA (o el tissatge)
 
Hi ha fonamentalment tres tipus de teixits: el teixit pla o de calada, els de gèneres de punt i els no teixits.
 
EL TEIXIT PLA
 
Consisteix en uns lligaments formats per dues sèries de fils; les sèries formen 90º entre elles i s'enllacen per sobre i per sota una de l'altra formant una tela.
 
EL TEIXIT DE PUNT
 
El lligament està format per un fil continu que s'enllaça amb ell mateix fen bucles.
 
EL TEIXIT NO TEIXIT
 
L'enllaç entre les fibres es utilitzant un tractament tèrmic.
 
Abans de formar el teixit hi ha un sèrie d'operacions prèvies: ordit, l'encolatge i el passat i nuada.
 
L'ORDIT
 
L'ordit es l'operació que consisteix en reunir una sèrie de fils ordenats, plegats de manera paral·lela i amb una llargada preestablerta damunt d'un o de diferents plegadors. Aquest aparell consta bàsicament d'una fileta i d'un capçal plegador.
 
El capçal plegador es el lloc on s'ubica el plegador, que serà sotmès a un gir perquè els fils de la fileta s'hi entortolliguin. En el capçal plegador, a més d'haver-hi la força que permet la tracció del fil, també s’hi troba un element molt important que garanteix que els fils es disposin paral·lelament entre ells i uniformement repartits al llarg del plegador; aquest element s'anomena pua.
 
L'ENCOLATGE
 
Quan els fils son sotmesos als encreuaments per efectuar el lligament, entre ells es produeixen grans fregaments que poden portar al trencament del fil. Per evitar-ho, el fil es impregnat d'una pel·lícula de cola que li dona més resistència. La cola s'ha de poder treure quan s'hagi fet la tela i en el procés d'acabat, ja que la roba ha de tenir com a propietat principal una esponjositat agradable a tacte. La màquina que es fa servir per encolar el fil rep el nom d'encoladora.
 
PASSAT I NUADA

L'operació de passar consisteix en fer passar cada fil del plegador d'ordit a través del diferents dispositius del teler. Quan ja s'ha teixit una tela i els plegadors de l'ordit estan buits, per no haver de tornar a passar tots els fils del nou ordit a través del teler, el que es fa es lligar el fils del plegador nou amb els del final de l'altre. Aquesta operació es anomenada nuada.
 
EL TEIXIT
 
El teixit consisteix en una làmina de fils entrellaçats a partir dels fils que provenen del plegador (ordit) amb un fil situat transversalment que s'anomenen trama. La màquina utilitzada per aquesta finalitat s'anomena teler.
 
Les parts mes importants d'un teler són :
 
El teler
(1) El plegador de l'ordit
(2) Els lliços
(3) La pua
(4) La llançadora
(5) El plegador del teixit.
 
EL PLEGADOR DE L'ORDIT
 
Permet l'alimentació de l'ordit fent girar el plegador sense que això comporti que els fils s'afluixin o es tensin massa. Actualment funcionen amb un desenrotllador, que sol ser un variador de velocitat si el moviment es continu, o un mecanisme format per una roda d'estrella i cadell si el moviment és alternatiu.
 
LA PUA
 
Es formada per una sèrie de làmines fines que disten entre elles menys d'una dècima de mil·límetre segons el nombre de fils d'ordit. Actualment la pua esta dotada d'un moviment de vaivé pel fet de trobar-se subjectada a un batan. Aquest moviment permet que les làmines comprimeixin el fil de la trama. El batan també te com funció fer de pista perquè hi passi el projectil de pinces.
 
ELS LLIÇOS
 
Els lliços són unes varetes per on passen els fils, que pugen i baixen sincrònicament per permeten l'encreuament del fil que travessa transversalment, guiat per la llançadora.
 
Un dels lliços aixeca els fils senars de l'ordit cap amunt i l'altre baixa els parells. Això fa que quedi un espai entre ells, la calada per on passa disparada la llançadora, que conté una bobina de fil que desprèn la trama. Un cop passada la trama, la pua, amb un moviment de vaivé sincronitzat, abat la trama cap amunt costat. De seguida s'inverteix la posició dels lliços, fil senars avall i parells amunt, torna a passar la llançadora per la calada, en sentit contrari al d'abans, i deixa anar novament la trama, que tornarà a ser abatuda per la pua contra l'anterior.
 
 
El telerLlançadora
 
Curiositat: La velocitat d'un teler es mesura pel nombre de passades de trama per minut. Els telers sense llançadora augmenten aquesta velocitat considerablement: de les 150 passades per minut d'un teler amb llançadora es passa més de 1.200 amb telers d’aire.
 
Per trobar els diferents WP d’aquesta sèrie, us haureu de convertir per un moment en uns grans tècnics especialistes de teixeduria i haureu de ser capaços de resoldre primer un joc de salt de cavall, per determinar quins lligaments de teixit heu de buscar.
 
El salt de cavall és:
 
El Salt de Cavall  
 
Per facilitar la recerca, també trobareu un missatge a les lletres que no són els diferents tipus de lligament... però hi ha més tipus de lligaments que no pas haureu de fer servir...
 
 WP 1 El primer lligament
 
Per desxifrar cadascun dels lligaments, haureu de recórrer a la tècnica dels “prens i deixos” i trobareu les coordenades de cada WP
 
WP 1

 Un cop arribats al WP 1, heu de trobar les claus que haureu de conservar fins al final

WP 1 CLAUS  
 
WP 2 Un nou lligament ...

WP 2

I noves incògnites a guardar...
 
WP 2 CLAUS  
 
WP 3   I ara on anirem?      
 
WP 3  
 
Quan arribeu al indret indicat, veureu que es tracta d’un vapor, molt típic de Sabadell i que havia estat propietat d’una de les famílies més importants de la ciutat
 
Just al altra banda del carrer trobareu una parada de bus... i hem amagat una nova pista que fareu servir més endavant...
 
La parada del bus  
 
WP 4   Més xemeneies...      
 
WP 4  
 
Al terra del nou destí, trobareu molts com aquest i on podreu llegir el nom del indret? quants llums com aquest hi ha? Valor TOTAL és A
 
PISTA A  
 
 
 
Cap al cel  
 
Al peu de la xemeneia, trobareu una explicació sobre la mateixa i més a més, la pista B
 
WP 4 PISTA B  
 
WP 5   L’últim punt... 

WP 5  
 
En aquí trobareu la pista C
 
PISTA C  
 
Si us decidiu trobar aquest punt en grup, igual podríem organitzar una molt interessant visita conjunta!
 
Així doncs, ja hem recollit tots els elements que ens calen per trobar el catxé!!

N 41º (
Llançadora X   Cap al cel  )  . <(C X 3 ) +A + ( Cap al cel X B ) >

E 2º
esquema xemeneia  
<(C X 3 ) + A + ( Cap al cel X B) > + 1

UN COP FETS ELS CÀLCULS FINALS FINS AL LLOC FINAL ANTERIOR, HEU DE FER UNA PROJECCIÓ A 236,5º I TROBAREU EL CATXÉ A 189 m

Recordeu d'anotar la pista per resoldre el catxé "Visitem una colònia tèxtil"

Alguns catxés d'aquesta sèrie val la pena fer-los al vespre / nit... i aquest és un d'ells

Us agraïrem NO penjeu fotos spoiler

Additional Hints (Decrypt)

Fhzngbev qr yrf cvfgrf: qbf-pragf frvknagn-dhnger. Nzhag, nzhag, nzhag... Urh qr qhe cre rfpevher cre sre ry ybt. Teàpvrf!

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)