EL MOLÍ
BERNAT
El recorregut que us plantegem comença a
la zona de parquing prop de la carretera que va de l’Esquirol a
Tavertet. Des d’aquí podem agafar un petit corriol marcat molt
tímidament amb marques grogues que baixa fins trobar la
Casanova. Al voltant d’aquest vell mas, podrem veure mitja
dotzena de roures martinencs centenaris enormes. Més avall
ens creuarem amb un camí que baixa marcat també amb marques
grogues. Continuem cap a la dreta, seguint amb una lleugera baixada
tot vorejant els camps pel costat de la riera.
Amb pocs minuts, arribarem al
Pont Vell o Pont del Molí Bernat. Aquest bonic pont medieval
atravessa la riera del Gorgàs, just quan el torrent s'encaixona,
salta i s'embassa per salts i gorgs. Si busquem pels voltants
trobarem un munt de fòssils, principalment nummulits. Si
atravesséssim el pont, ens podríem arribar fins al poble de
Tavertet tot seguint un corriol que puja fent ziga-zagues. Per
arribar al Molí però, seguim per la dreta del pont, continuant
paral·lels al curs de la riera del Gorgàs (corriol amb marques
blanques). Durant aquest tram, podreu observar els bonics Gorgs
del Molí Bernat. Riu avall trobem les runes del Molí
Bernat, que els pagesos utilitzaven per moldre el gra de blat i
obtenir-ne la farina.
El camí entre el pont i el molí no té
cap dificultat, però sí que passa per un seguit de
tallats i precipicis, i és per això que
s’ha d’anar en compte si es va amb canalla.
Tot i l'estat d'abandó de l'edifici, si
ens hi endinsem descobrirem els secrets del seu funcionament. El
primer que trobem és la sala de moles, amb les dues pedres
circulars amagades entre les fulles. La que resta plana al terra
era una roda fixa i s'anomenava mola sotana o jussana. Sobre seu
treballava la mola alta o subirana, que podem observar trencada i
repenjada al seu costat. Aquesta mola girava accionada per un eix
que ascendia des de el pis de sota. El moliner feia caure el gra
entre les dues moles des d’una caixa de fusta anomenada gronça, i a
mesura que la mola superior anava girant, el gra s'anava convertint
en farina que queia en el farinal. Com que el cabdal del riu era
força irregular, l'aigua es treia del corrent mitjançant una presa
o peixera i es portava fins una bassa. Des d'allà l'aigua queia cap
al càrcol del molí a través d'un pou, l'alçada del qual li donava
la força necessària per a moure el rodet.
El molí es troba just al costat del salt
més tradicional i espectacular de Tavertet, el Salt del
Molí Bernat. Aquest és visible des de varis punts molt pròxims
al nucli urbà i inclús des de la pròpia carretera de l’Esquirol a
Tavertet. Si baixem uns quants metres, podrem veure el salt i la
Balma de les Corts que hi sota. Normalment en temps
secs no porta aigua, però si plou durant unes hores és
impressionant i sensacional.
