Pic de
l'Infern
El Pic de l’Infern és un esvelt pic fronterer que domina el circ de
Carançà, al nord de la Vall de Núria. Amagat des del Sud i imponent
des del Nord. És una de les muntanyes més representatives d’aquesta
regió del Pirineu, a banda de ser una de les més altes, amb els
seus 2.869 m. De fet, després del Puigmal i del Bastiments,
és la tercera muntanya més alta d’aquesta zona i la sisena més alta
dels Pirineus Orientals.
Si la meteorologia és bona i l’atmosfera és neta, es pot gaudir
d’unes grans vistes: podreu contemplar bona part del pirineu gironí
i dels estanys de Carançà (estany Blau, Negre i de les Truites),
així com els estanys de la Coma de l’Infern i els de
Comamitjana. També tindreu vistes sobre el llunyà Puigpedrós,
el Carlit o la serra del Cadí i cap al sud, sobre el Montseny i
Montserrat.
Per arribar el Pic de l’Infern, es pot fer des de diferents punts:
des de Vallter, des de Núria, des del refugi de Carançà, des del
refugi de Coma de Vaca, etc.
Un dels recorreguts clàssics és el de Vallter: pujar cap al Coll de
la Marrana, ascendir al Pic de Bastiments, carenajar cap al Pic de
Freser i seguidament arribar al Pic de l’Infern. Per tornar, es pot
fer tot baixant cap al Portell en direcció a la cabana de Tirapits
(una cabana de pedra amb un polsador d’emergència per contactar amb
els bombers) i agafar el GR-11 fins arribar de nou al Coll de la
Marrana i a Vallter.
Si es pretén anar a buscar el catxé a l’hivern, s’ha de ser un
muntanyenc experimentat, anar amb el material oportú i estar molt
al cas de les previsions meteorològiques i de risc
d’allaus.