Sèrie de 4 catxés que fan un recorregut per llocs emblemàtics
del municipi de
Foixà al Baix
Empordà. Ens permeten fer una passejada per la història del
municipi.
1.- Església de Sant Romà de Sidillà (GC1ZW1R)
2.- Església de Sant Joan (GC1ZW21)
3.- Creu de al Rei Joan I (GC1ZW25)
4.- Castell de Foixà (GC1ZW2J)
Es tracta de dos catxés Tradicionals, i de dos catxés
Multicatxé.
Es important portar llapis/bolígraf per signar els logs. El TFT
serà entregat per correu electrònic.
A qualsevol dels 4 catxés, trobareu pàrquing. El poble té un lloc
condicionat per pàrquing al costat de la carretera d’entrada des de
Rupià (GIV-6422) un cop arribeu al poble, des d’on podeu començar
la passejada a peu o en bici. Es tracta d’un passeig agradable i
encantador.
Demanar-vos, ja sé que no es necessari, però..., que sigueu
respectuosos amb l’entorn, i sobretot amb la pau i la
tranquil·litat dels vilatans.
Disfruteu-lo
.
Creu de Sant Joan
El
castell de Foixà, protagonista de tants històrics esdeveniments,
fou testimoni directe i silenciós de la mort del rei Joan I. Aquest
rei, dit el Descurat, el Caçador o l'Aimador de la Gentilesa, nat a
Perpinyà el 1350, va regir els destins de la Corona
catalano-aragonesa des de 1387 a 1396, any de la seva mort. Era
fill de Pere III i Leonor de Sicília. Pere III (1336-1387), dit
Pere el Ceremoniós, va ser l'últim gran comte-rei català. Aquest
rei es casaria als seixanta anys (1377) per quarta vegada amb
l'empordanesa Sibil·la de Fortià a desgrat del seu fill, que
acabaria enemistat amb ella acusant-la d'embruixar el seu
pare.
Joan I fou un rei culte, però frívol i amant del
luxe. Havia estat casat amb dues dones franceses: Matha d'Armanyac
i Violant de Bar; era un gran amant de la cultura francesa i llegia
perfectament el francès. Influït per la seva segona dona, abandonà
l'austeritat que havia caracteritzat els regnats dels seus
antecessors (Jaume I, Pere el Gran i Jaume II). Com va deixar
escrit l'escriptor i secretari reial Bernat Metge (1343-1413) a la
seva obra “Lo somni”, “(Tenia) major casa que rei que hom sabés
entre (e)ls pobles cristians de tot ço que a gentilesa se
pertany(...)”. Les corts acabaren denunciant el 1389 tanta
sumptuositat; entre col·laboradors i servei sumaven 287
persones.
El
rei va tenir un tràgic final. Hi ha qui va dir que havia estat
assassinat pels seus propis homes de confiança, acusats de
malversació de diner públic, d'enriquiment personal i d'haver
muntat un complot per substituir-lo. Però la versió oficial,
narrada pel historiador Bernat Boadas ( -1444) a inici del segle
XV, parla d'un fatídic accident:
“E com era tant amich de caça, ell en lo
bosch de Foxà, ab los seus cans e caçadors s'en met a caçar, e se'n
va metre una gran loba. Tots contra la loba!, cridava el Rei. E com
la loba era tan ferotge, null hom se'n movia, els cans staven
fortament spaordits e ell, tot sglayat, cau prestament de son
cavall, e sontadament va finar la sua vida”.
Era
la matinada del divendres 19 de maig de 1396. Encara no havia
sortit el sol, però al castell-palau del Mirador de Torroella de
Montgrí tot era activitat. Aquell dia, igual que molts altres, el
monarca Joan I havia decidit anar de cacera. La comitiva reial
sortí de Torroella i prop del monestir d'Ullà travessà el riu, fent
la barca de pas diversos viatges perquè són
molts els acompanyants i molt nombrosa la gossada.
Avancaren pel camí de Girona. Ja havia quedat
enrere el castell de Gualta i l'estany d'Ullastre, així com el
llogarret de Sant Iscle on havien esmorzat, invitats pel Senyor, a
l'ombra de les torres del castell. Un cop
creuat el camí de la Bisbal, s'internaren per la boscúria i
s'inicià la cacera del port senglar. Tot d'una, un clam esgarrifós
ofegà els crits dels homes i els lladrucs dels gossos. Fou un gemec
que es va repetir una i cent vegades per la boscúria: “El Rei és
mort. El rei és mort”. Prop del castell de Foixà, en una clariana
del bosc, a uns deu metres de la muralla, el rei havia aturat el
cavall, s'havia posat la mà esquerra sobre el pit i, fent una
ganyota esfereïdora, havia caigut a terra.
En comprovar que encara no
era difunt, es van dirigir amb urgència cap a Girona, confiant que
algun dels metges jueus del Call podria fer-hi alguna cosa. Però
tot va ser en va; no havien fet una hora de camí quan el rei Joan
va exhalar el darrer sospir. El rei havia mort d'un mal sobtat,
probablement d'un atac cerebral o de cor. Després traslladaren el
cos inert al castell de Foixà on els seus carnissers, munters,
falconers i trompeters el plorarien.
El
seu cadàver fou soterrat primer a Girona i després i definitivament
a Poblet. Com que no tenia fills, el va succeir el seu germà Martí
l'Humà (1395-1410), que també morí sense descendència, acabant amb
ell el llinatge de la monarquia de Catalunya-Aragó.
Sota el castell de Foixà, una creu de terme gòtica
evoca, en recordança del malaurat accident, el lloc exacte on se
suposa va morir el rei.
Catxé:
Es tracta d’un MultiCatxé. El
monumnet té dues inscripcions, una en números romans i l'altre més
recents. a continuació et posem unes incògnites que hauràs de
resoldre per poder obtenir les coordenades finals. SORT
Números Romans:
.- A= Primer dígit del número.
.- B=
Últim dígit del número.
Inscripció Moderna:
.- C= Quants 9 hi ha a l’inscripció.
.- D=
Quants 6 hi ha a l’inscripció.
.- E= Quantes “a” hi ha sense
accent. .- F= Quants
0 hi ha a l’inscripció.
N42º 0(B-D).(D-E) F
C
E02º 5(C+D).(B+D+E)
(B-(D+E+A)) (D+A)