SÈRIE
PUJADA A LA MOLA
La Mola és un Puig de
535 m d'alçada que pertany al massis del Garraf. Està situat just a
la frontera de tres comarques catalanes, El Baix Llobregat, l'Alt
Penedés i el Garraf. Des del cim es pot veure una gran part del
massis i inclús la ubicació d'altres caches dels
voltants.
L'excursió propossada
és una caminada per camins aptes per tothom, tot i que per moments
es pot complicar una miqueta. La distància total és d'uns 11 km
(anada i tornada). Cal que porteu calçat adeqüat, alguna cosa per
picar per si trigueu més del pensat però, sobre tot cal que porteu
aigua donat que no trobareu fonts pel camí.
Podeu deixar el cotxe
a les coordenades: N 41º 20,711 E 001º
50,714.
El camí comença a les
coordenades: N 41º 20,721 E 001º
50,711
Aquí teniu un mapa
del recorregut proposat, però segur que trobareu d'altres
possibilitats
L'excursió
comença al barri de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. S'hi arriba
des de les Cabòries, al peu de la N-340, seguint la carretera
BV-2411 en direcció a Begues i, en direcció contrària, des del Baix
Llobregat, per Gavà i Begues. Des de la carretera es baixa al barri
de l'Hospital passant per davant de la parada d'autobusos, situada
a 100 m del trencall d'accés a Olesa en direcció a Begues. El
vehicle es pot estacionar a l'aiguabarreig de la riera d'Oleseta i
de la riera de Begues.
L'itinerari comença a la plaça de l'Hospital, on es veuen els
indicadors del GR-5, que se seguirà fins al final de l'excursió. Es
travessa la riera de Begues pel mateix aiguabarreig esmentat i se
segueix aigües avall per la pista forestal de la riba esquerra.
S'entra al Parc Natural del Garraf.
Més endavant, el camí perd amplitud i, en una bifurcació (253 m,
0,7 km), cal desviar-se a l'esquerra i enfilar-se muntanya amunt,
sempre seguint el GR-5, molt pedregós. De primer cal pujar fins a
la cresta i després, pel camí de Sapalla, resseguir la riera del Pi
d'en Lluc, un altre Serrat (331 m, 2,5 km) i el fondo de l'Astor
per descendir a la pista que s'havia deixat, al fondo de les
Fenaloses-Boixosa-Ferrals (314 m, 3,1 km), al peu de les runes del
maset de l'Esquerrà. Uns 350 m més amunt (3,45 km) es troba una
bifurcació a la dreta que mena a l'avenc de l'Esquerrà, enmig
d'unes alzines. L'avenc té 206 m de profunditat.
100 m després (340 m, 3,55 km) es deixa la pista girant a
l'esquerra per un camí en forta pujada que fa drecera, deixa a la
dreta el pou de l'Esquerrà (361 m, 3,8 km) i es retorna a la pista
en un revolt on hi ha les runes del corral de l'Esquerrà (368 m,
3,9 km, després d'1 h). De la seva esquerra surt un sender que
condueix, cap al sud sud-est, al puig de la Mola.
n una hora i mitja s'haurà arribat al puig de la Mola, a 534 m
d'altitud i a 5.9 km de la sortida, un bon mirador i observatori
del Garraf i de l'entorn oriental del Penedès, on encara s'observen
vestigis de l'ús agrícola dels sòls, avui ja abandonats. El
camí de retorn és el mateix que el de pujada i es pot fer en una
hora i quart.
També es pot
tornar pel camí marcat al mapa, seguint les indicacions del PR cap
al Pla de les Basses i Olesa de Bonesvalls, és un camí una mica més
llarg però en general més senzill.
CASTELLANO
SERIE
SUBIDA A LA MOLA
La Mola es una cima
de 535 m de altura que pertenece al macizo del Garraf. Está situado
justo en la intersección de tres comarcas catalanas. el Baix
Llobregat, l'Alt Penedés y el Garraf. Desde la cima se puede ver
gran parte del macizo e incluso la ubicación de algunos caches de
los alrededores
La excursión
propuesta es una caminata por caminos aptos para todo el mundo,
aunque por momento se complica un poco. La distancia total (ida y
vuelta) es de unos 11 km. Seria bueno que llevaseis calzado
apropiado, algo de comer por si se alarga la excursión pero sobre
todo es conveniente que llevéis agua, ya que no hay fuentes por el
camino.
Podéis dejar el coche
en las coordenadas: N 41º 20,711 E 001º
50,714.
El camino comienza en
las coordenadas: N 41º 20,721 E 001º
50,711
Aquí tenéis un mapa
del recorrido propuesto, pero seguro que encontraréis otras
posibilidades.
Una
vez situados en la plaza del Hospital comienza el itinerario: ya se
ven los indicadores del GR-5 hasta el final de la ruta. Se cruza la
riera de Begues por la misma confluencia mencionada y se sigue
aguas abajo por la pista forestal de la ribera izquierda. Se entra
en el Parc Natural del Garraf. Más adelante, el sendero se estrecha
y, en una bifurcación (253 m, 0.7 km), hay que desviarse a la
izquierda para emprender el ascenso a la montaña sin dejar de
seguir las marcas del GR-5, muy pedregoso. Primero hay que subir a
la cima y luego, por el camino de Sapalla, seguir la riera del Pi
d'en Lluc, otra loma (331 m, 2.5 km) y el fondo de L'Astor, para
bajar a la pista que se había dejado, en el fondo de
Fenaloses-Boixosa-Ferrals (314 m, 3.1 km), al pie de las ruinas del
mases de L'Esquerrà. 350 metros más arriba (3.45 km) se encuentra
un cruce de caminos que hay a la derecha y que conduce, a través de
unas encinas, a la sima de L'Esquerrà, de 206 m de profundidad.
Cien metros después (340 m, 3.55 km) se deja la pista, girando a la
izquierda por un camino en fuerte subida que hace de atajo, dejando
a la derecha el pozo del Esquerrà (361 m, 3.8 km) y se vuelve a la
pista con una curva cerrada donde están las ruinas del corral del
Esquerrà (368 m, 3.9 km, después de una hora).
A la izquierda empieza un sendero que conduce, hacia el sur
sudeste, a la cima de la Mola. En este punto se dejan las señales
del GR-5 que por la pista forestal llevaría a Sitges. A medida que
nos vamos acercando a la cumbre, el desnivel se hace más acusado y
se gira hacia el este.
En una hora y media, llegaremos a la cima de la Mola, a 534 m de
altitud, a 5.9 km de la salida, desde donde se domina el Garraf así
como la parte oriental del Penedès, en la que se observan indicios
de la actividad agrícola llevada a cabo en la zona antiguamente. El
camino de vuelta es el mismo que el de subida y puede recorrerse en
una hora y cuarto.
Si lo
preferís, podéis volver por el camino marcado en el mapa, siguiendo
los indicadores del PR hacia el Pla de les Basses i Olesa de
Bonesvalls. Este camino es algo más largo que el de subida pero es
más sencillo.
El primer catxé de la sèrie és L'Hospital
d'Olesa.
També conegut per Hospital de Cervelló o de
Santa Maria de Bonesvalls, es troba prop de la parròquia de
Sant Joan d'Olesa i fou fundat el 1262 per Guillem de Cervelló
per a l'acolliment de vianants i pelegrins que passaven per
l'antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per Sant
Boi i Olesa de Bonesvalls. El mateix Guillem de Cervelló dotà,
el 1274, l'hospital amb la vila rural de Sant Joan d'Olesa i
amb el molí de la Planella. Més endavant, les quadres d'Ordal
i de Vallirana depengueren, també, de I'hospital de
Cervelló.
Pels volts de l'any 1285, les obres
devien estar bastant avançades, ja que se sap que en dit any el rei
Pere II el Gran féu estada a l'hospital de Cervelló, malalt de
febres; traslladat al seu palau de Vilafranca, hi morí el dia 11 de
novembre. L'hospital fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp
de Barcelona, però el 1328 ja havia passat al bisbe de Barcelona
(que hi fou representat, a partir del segle XVII, pel rector
d'Olesa).
Un dels administradors de
l'hospital, delegat del bisbe, Bonanat Manyosa, adquirí del rei
Pere III el Cerimoniós, el 1381, la plena jurisdicció, civil i
criminal, del terme de l'hospital.
L'obertura, a la fi del segle XVIII,
de la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal
i la pèrdua d'una part de les rendes per causa de la política dels
governs liberals motivaren l'acabament de la seva funció, a mitjans
del segle XIX; l'administració fou confiscada a la Mitra i
adquirida per Manuel Girona, que la hi retorna.
L'edifici de l'hospital d'Olesa de
Bonesvalls ha perdurat fins a l'actualitat com a centre d'una
explotació agrícola. El conjunt d'edificis de l'hospital és
fortificat i conserva una torre mestra de planta quadrada. Obra de
transició del romànic al gòtic, és un dels pocs hospitals medievals
que s'han conservat gairebé íntegrament. L'interior va ser molt
reformat durant els segles XVI i XVII. La capella de Santa Maria de
l'Anunciació, amb notables pintures murals gòtiques, fou molt
reformada al segle XVII i malmesa al 1936. Ha estat restaurada
posteriorment. S'hi conserva, encastat al mur exterior per sobre de
la porta, un cap esculpit en marbre, probablement d'època romana.
L'hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls, fou objecte d'un
acurat estudi per a un projecte de restauració.
CASTELLANO
El primer cache de la serie es El
Hospital de Cervelló
Hospital d'Olesa de Bonesvalls
Es conocido también por Hospital de Cervelló
o de Santa María de Bonesvalls, se encuentra muy cerca de la
parroquia de Sant Joan d'Olesa y se fundó en 1262 por Guillem
de Cervelló para acoger los viajantes y peregrinos que pasaban
por el antiguo camino de Barcelona a Vilafranca del Penedés,
por Sant Boi y Olesa de Bonesvalls. Guillem de Cervelló dotó
al hospital con la villa de Sant Joan d'Olesa y con el molino
de la Planella en 1274. Posteriormente las cuadras d'Ordal y
de Vallirana pasaron a depender del Hospital de Cervelló.
Hacia el año 1285 el Rey Pere II el
Grande se ospedó en el Hospital de Cervelló, enfermo de fiebres;
fué trasladado a su palacio de Vilafranca donde murió el 11 de
Noviembre. El Hospital fue administrado por el prior de Sant Pau
del Camp de Barcelona, pero en 1328 ya había pasado al Bisbe de
Barcelona, representado a partir del siglo XVII por el Rector de
Olesa.
Uno de los administradores del
ospital, delegado del Bisbe, Bonanat Manyosa, adquirió del rey Pere
III El ceremonioso, en 1381, la plena jurisdicción, civil y
criminal, del término del Hospital.
La apertura de la carretera de
Barcelona a Valencia por la Creu d'Ordal, a finales del siglo XVIII
y la pérdida de una parte de las rentas por causa de la política de
los gobiernos liberales, motivaron el final de su función, a
mediados del siglo XIX; la administración fue confiscada a la Mitra
y adquirida por Manuel Girona.
El edificio del Hospital de Olesa de
Bonesvalls ha llegado hasta nuestros tiempos como centro de una
explotación agrícola. El conjunto de edificios del Hospital es
fortificado y conserva una torre de planta cuadrada. Obra de
transición del Románico al Gótico, es uno de los pocos hospitales
medievales que se han conservado casi integramente. El interior se
reformó durante los siglos XVI y XVII. La capilla de Santa María de
la Anunciación, con notables pinturas góticas, fue muy reformada
durante el siglo XVII y derruida en 1936. Posteriormente fue
restaurada. Se conserva un busto esculpido en mármol, probablemente
de la época Romana.
