Castell d'arbeca Traditional Cache

CASTELL D’ARBECA

CATALÀ

Si comencem a descobrir la població per la part més alta, ens trobem amb els vestigis del Castell i el seu entorn fortificat.

Les restes que en queden han estat rescatades durant els últims anys.

El Castell d’Arbeca corona, doncs, un turó, als vessants del qual creix el municipi, al bell mig d’aquest recinte històric artístic s’hi construí el col.legi Públic Albirka i les instal.lacions esportives escolars. A la seva vora hi ha un mirador sobre la paret més alta del Castell, des d’allí, s’hi domina un panorama sorprenent, amb tota la Plana d’Urgell al peu i enfront, les muntanyes del Montsec. La serralada del Pirineu deixa veure els seus pics nevats cap al nord, i al migdia, omple l’horitzó la Serra de Prades.

Si es baixa per la banda del campanar, ofereix una bona perspectiva del conjunt arquitectònic de l’Església Parroquial vista de la banda posterior, i d’una part de les muralles del Castell, on actualment hi ha els dipòsits d’aigua que abasteixen la vila.

L’historiador Mossèn Segura assenyalava que el Castell d’Arbeca era ”certament uns dels més bells de Catalunya”.

Segons la llegenda, la Duquessa de Cardona manà emparedar el constructor, perquè mai pogués construir una altra meravella com la que havia dut a terme a Arbeca. A banda de les seves cinc torres, tenia 365 finestres, cada una amb la seva reixa daurada.

Pot dir-se que des de l’acabament de la guerra de la Generalitat contra Joan II fins a la Guerra dels Segadors, Arbeca, residència esdevinguda ducal, i de l’únic titular “Gran d’Espanya” radicat a Catalunya, assolí la màxima categoria palauenca del nostre país.

L’eufòria del castell palau ha de xifrar-se, pel que sembla, amb el sisè duc, Enric, el qual ocupà per quasi tota la dècada del 1630 – 1640 el càrrec de Virrei de Catalunya.

Una acció de guerra, ocorreguda el juny de 1650, tinguè per protagonista i escenari llastimós el castell d’Arbeca.

Hom assenyala que també, en la guerra de Successió, va ésser considerada com important punt, la plaça d’Arbeca.

Tots els estats cardonins passaren a pertànyer a la casa dels Medinaceli i , en conseqüència, també la baronia d’Arbeca passà a ser governada des de Castella i ho fou fins a mitjan segle XIX, quan la desamortització i la caiguda del feudalisme motivaren que fos venut en subhasta.

Els Medinaceli, això si, impulsaren les plantacions d’oliveres, amb promeses per part dels ducs, que pagarien un ral per olivera plantada, paraula que després no compliren.

CASTELLÀ

Si empezamos a descubrir la población por la parte más alta, nos encontramos con los vestigios del Castillo y su entorno fortificado. Los restos que quedan han sido rescatadas durante los últimos años. El Castillo Arbeca corona, pues, un cerro, a las vertientes del cual crece el municipio, en medio este recinto histórico artístico construí el col.legi Público Albirka y las instal.lacions deportivas escolares. A su borde hay un mirador sobre la pared más alta del Castillo, des allí, domina un panorama sorprendente, con toda la Plana Urgell al pie y enfront, las montañas del Montsec. La cordillera del Pirineu deja ver sus pics nevados cabeza al norte, y a mediodía, llena horizonte la Sierra de Prades. Si se baja por la banda del campanario, ofrece una buena perspectiva del conjunto arquitectónico de Iglesia Parroquial vista de la banda posterior, y una parte de las murallas del Castillo, dónde actualmente hay los depósitos d?agua que abastecen la villa. historiador Padre Segura señalaba que el Castillo Arbeca era ciertamente unos de los más bellos de Catalunya. Según la leyenda, la Duquesa de Cardona mandó emparedar el constructor, porque nunca pudiera construir otra maravilla como la que había llevado a término en Arbeca. A banda de sus cinco torres, tenía 365 ventanas, cada una con su reja dorada. Puede decirse que desde acabamiento de la guerra de la Generalitat contra Joan II hasta la Guerra de los Segadors, Arbeca, residencia acontecida ducal, y de el único titular Gran España radicado en Catalunya, asolé la máxima categoría palauenca de nuestro país. Euforia del castillo palacio debe cifrarse, al parecer, con el sexto duque, Enric, el cual ocupó por casi toda la década del 1630 1640 el cargo de Virrei de Catalunya. Una acción de guerra, ocurrida el junio de 1650, tinguè por protagonista y escenario llastimós el castillo Arbeca. Se señala que también, en la guerra de Sucesión, va ser considerada como importante punto, la plaza Arbeca. Todos los estados cardonins pasaron a pertenecer a la casa de los Medinaceli y , en consecuencia, también la baronia Arbeca pasó a ser gobernada desde Castilla y lo fue hasta mitjan siglo XIX, cuando la desamortització y la caída del feudalismo motivaron que fuera vendido en subasta. Los Medinaceli, esto si, impulsaron las plantaciones olivos, con prometidas por parte de los duques, que pagarían un ral por olivo plantado, palabra que después no cumplieron.