L’empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs va encarregar el projecte de reforma de la seva nova residència al seu amic Josep Puig i Cadafalch. L’arquitecte va unir dues cases de cós i va adaptar la façana a l’alinea- ció establerta al carrer Argentona pel Pla Urbanístic de l’Eixample. Curiosament, el projecte per a la llicència d’obres el va sig- nar l’arquitecte Antoni Maria Gallissà, col·laborador i amic de Puig i Cadafalch.
L’obra es caracteritza per una combina- ció de formes arquitectòniques goticit- zants, nord-europees i catalanes, amb refe- rents barrocs i mossàrabs. Com és habitual en el Modernisme de Puig i Cadafalch, l’ar- quitecte se serveix del treball de diferents artistes (vidriers, estucadors, serrallers, rajolers) per a la decoració de l’edifici. Les escultures, que transmeten els missatges propagandístics del propietari, són d’Eusebi Arnau. La casa consta de semiso- terrani, planta baixa, primer pis, golfes i una torreta que no es veu des de l’exterior.
La façana té una tribuna al centre, que imita el gòtic floral amb columnes salomòni- ques (detall plateresc i barroc) i la seva cober- ta és esglaonada, forma molt característica de les cases flamenques. A les rajoles del cap- cer de la tribuna, element decoratiu molt uti- litzat, podem llegir una frase amb lletres barroques que ens parla de la importància que té la llar per a la burgesia de l’època: Molt bo és viatjar i millor a casa estar. El simbolisme decoratiu és la principal característica iconogràfica de la casa: els esgrafiats, amb motius vegetals i florals (del lli i del cotó) a les parets, ens recorden la matèria primera per al tèxtil; les reixes de les finestres inferiors incorporen tres rodes dentades procedents dels telers cir- culars; les escultures representen figures humanes o animals que treballen o juguen amb elements que ens recorden el tèxtil: un gat jugant amb un cabdell, micos ves- tits de frac, aranyes teixint, papallones sor- tint del capoll de seda. Però el punt culmi- nant d’aquest simbolisme es troba en el coronament de la porta, on hi ha una esti- litzada figura femenina, que representa una filadora coneguda popularment com «la Filosa».
This is the greatest exponent of Modernista architecture in Mataró and is now the head- quarters of a cultural foundation, Fundació Cultural Laietana. The textile businessman Joaquim Coll i Regàs entrusted his friend Josep Puig i Cadafalch with the design for renovating his new residence. The architect joined two houses of one lot each and adapted the façade to the alignment stated by the Eixample Urban Project at Argentona street . The architect who signed the permit to start the works was, curi- ously, Antoni Maria Gallissà –Josep Puig i Cadafalch’s collaborator and friend.
The main feature of the building is its mix- ture of Gothicising, north European, and Catalan architectonic forms, with Baroque and Mozarab style influences. As it is usual in Puig i Cadafalch’s Modernisme, the architect makes use of several artists such as glass makers, stucco experts, locksmiths, and tile layers, for the decoration of the building. The sculptures, which are used as the owner’s propaganda vehicle, are signed by Eusebi Arnau. The house consists of a semi-basement, ground and first floors, attic, and a turret which is not visible from the outside. At the centre of the façade there is a gallery, which imitates the floral Gothic style with wreathed columns (Plateresque and Baroque detail) and has a graded cover, a very common feature in Flemish houses. On the tiles at the upper part of the gallery, a very usual ornamental element, one can read a sentence in Baroque letters which talks about the importance of one’s home for the Catalan middle classes: «To Travel is Good but it is Better to be at Home.»
The main iconographic feature in the house is the symbolism present in its decoration –the engravings on the walls, with vegetable and floral elements taken from flax and cotton plants, remind us of the raw material used in the textile industry; the grilles at the lower windows include three cogged wheels from circular looms; the sculptures represent human or animal figures playing with objects reminis- cent of the textile world– a cat playing with a ball of wool, monkeys dressed in tails, spiders spinning their webs, and butterflies coming out of their silk cocoons. But the highest point in this symbolism is found at the door crown, where a stylised female figure represents a spinner, popularly known as La Filosa.