|
Un cop creuat el canal, el millor és continuar per la carretera uns 3 km per arribar a les zones més interessants.
En arribar a un encreuament de camins anomenat al mapa comarcal de la Generalitat la Creu dels Serrallers, podem agafar-ne qualsevol, que tots ens portaran a zones molt interessants. Si anem cap a l'oest, podrem veure a la primavera els espectaculars vols nupcials de l'esparver cendrós a la zona de la Torre del Coix. En aquesta zona, passarem prop de cabanes on podrem veure fàcilment espècies com el gaig blau o el mussol comú. En alguna d'aquestes cabanes poden arribar a nidificar un bon nombre d'ocells com el xoriguer comú, l'òliba, el mussol comú, el gaig blau, la xixella i la gralla, a part de pardals i estornells, en forats del mateix edifici i a molt pocs metres de distància. Tot i que la concentració de tantes espècies en una mateixa construcció és bastant inusual, gairebé a cada cabana del secà hi ha alguna d'aquestes espècies. Val la pena mirar els ametllers, ja que estem dins el territori d'alguna parella de falcó mostatxut i sovint es paren als ametllers dels marges, sobretot els secs. Durant el mes de maig, darrerament s'observa en aquesta zona algun falcó cama-roig que s'atura durant la seva migració. Si des de la Creu dels Serrallers anem cap l'est, aviat arribarem a l'anomenat Pla del Biscarri, on, a partir del març, serà molt fàcil veure el sisó i més fàcil encara escoltar els seus reclams. Tot i que el sisó és present a tot el secà, en aquesta àrea és potser on assoleix les densitats més altes. Recordem que el secà Bellpuig-Belianes és juntament amb el de Bellmunt, on es poden trobar les majors poblacions de sisó de tot Catalunya. També es pot escoltar fàcilment la calàndria, tot i que en aquest secà no assoleix les densitats d'altres. D'aquest pla cap a l'est, podem buscar algun dels membres de la parella d'esparver d'espatlles negres que com a mínim van nidificar en aquest secà les primaveres de 1998 i 1999. Al marge d'aquests sectors, per poder gaudir d'un gran nombre d’espècies ens hem de perdre com més temps millor per la infinitat de camins de la zona.
|
|
Una vez cruzado el canal, lo mejor es continuar por la carretera unos 3 km para llegar a las zonas más interesantes.
Al llegar a un cruce de caminos llamado el mapa comarcal de la Generalitat la Cruz de los Cerrajeros, podemos coger cualquiera, que todos nos llevarán a zonas muy interesantes. Si vamos hacia el oeste, podremos ver en la primavera los espectaculares vuelos nupciales del aguilucho cenizo en la zona de la Torre del Cojo. En esta zona, pasaremos cerca de cabañas donde podremos ver fácilmente especies como el azulejo o el mochuelo común. En alguna de estas cabañas pueden llegar a nidificar un buen número de aves como el cernícalo común, la lechuza, el mochuelo común, el arrendajo azul, la paloma y la gralla, aparte de pájaros y estorninos, en agujeros del mismo edificio ya muy pocos metros de distancia. Aunque la concentración de tantas especies en una misma construcción es bastante inusual, casi en cada cabaña del secano hay alguna de estas especies. Vale la pena mirar los almendros, ya que estamos dentro del territorio de alguna pareja de halcón subbuteo ya menudo se paran los almendros de los márgenes, sobre todo los secos. Durante el mes de mayo, últimamente se observa en esta zona algún cernícalo patirrojo que se para durante su migración. Si desde la Cruz de los Cerrajeros vamos hacia el este, pronto llegaremos al llamado Plan del Biscarri, donde, a partir de marzo, será muy fácil ver el sisón y más fácil aún escuchar sus reclamos. Aunque el sisón está presente en todo el secano, en esta área es quizás donde alcanza las densidades más altas. Recordemos que el secano Bellpuig-Belianes es junto con el de Bellmunt, donde se pueden encontrar las mayores poblaciones de sisón de toda Cataluña. También se puede escuchar fácilmente la calandria, aunque en este secano no alcanza las densidades de otros. De este plan hacia el este, podemos buscar alguno de los miembros de la pareja de aguilucho de hombros negros que al menos van nidificar en este secano las primaveras de 1998 y 1999. Al margen de estos sectores, para poder disfrutar de un gran número de especies hay que perderse el mayor tiempo posible por la infinidad de caminos de la zona.
|