Seguint el camí que condueix al cementiri, i deixat aquest a ma dreta, seguim en línia recta creuant la carretera LV-3113. Rodejant unes granges i les restes de la capella romànica de Sant Romà, seguim la pista que porta al monticle on es troba soterrat el pou de gel, a la carena de la serra de Rubiol. Deixeu el cotxe al costat de la senyal explicativa del Pou de Gel i, fent la volta al turó, trobareu la porta per accedir-ne a l'interior. (actualment esta tancada)

Us recomanem que ho feu amb precaució tenint en compte que hi ha una alçada considerable des de la porta fins al terra del pou. De 6,9 m. de diàmetre i 7,3 m. d’alçada fou recuperat l’estiu de 1996 i en l'actualitat es conserva en molt bon estat. Excavat sobre el terreny natural, el pou es cobreix amb uns grans carreus que es tanquen en una gran cúpula.

L'origen es situa al s. XVII, quan la indústria del gel pren importància per tot Catalunya i es construeix amb la intenció de procedir a l'emmagatzematge de gel i la seva comercialització. Arribades les gelades, el gel es produïa de manera natural amb l’embassament d’aigua en trossos de terra propers al pou. Havia de ser en terra argilosa, amb molta aigua, per això es construeix a Rubiol. Un cop l’aigua era gelada, s’arrencaven les penques de gel i es transportaven al pou amb carros. Allí es col·locaven formant capes, aïllant el gel de la paret del pou amb la interposició de palla o rames. L’omplien per l’obertura lateral i l’extreien per l’obertura zenital. Hi havia també una obertura inferior, per la qual sortia l’aigua de fusió, i una cabana de pouaire.

Contingut inicial:

FTF TB Pub Xaplin Guissona

Pin east afriacan wild life society

Bombolles

Xiulet

Globus

Penjol

Moto