Benvinguts a la Vall de la Llémena
La vall de la Llémena és una subcomarca emmarcada en la conca
fluvial de la riera de Llémena.
Administrativament pertany en gran part a la comarca del Gironès
excepte, aproximadament, el primer terç de la vall que és situat
dins la comarca de la Garrotxa. Els municipis a què pertany són:
Sant Aniol de Finestres, Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant
Gregori.
La seva situació la defineix com un dels conjunts orogràfics més
orientals de la serralada transversal catalana.
Les unitats físiques que engloben aquesta subcomarca són,
òbviament, la vall fluvial pròpiament dita i el conjunt de
serralades i massissos muntanyosos que l'envolten; el conjunt té
una orientació nord-oest-sud-est i abraça aproximadament una
extensió de 185 km².
La vall
D'origen fluvial clàssic (erosió i sedimentació), se situa entre
les cotes 100 i 500 d'altitud. Geomorfològicament es divideix en
tres segments:
- El primer segment es correspon en els primers 15 km
aproximadament de recorregut de la riera on la vall té una amplitud
mitjana d'1 km. amb terrenys bastant planers formats per
al•luvions els quals han propiciat, històricament, una gran
activitat agrícola i ramadera en la zona. Bàsicament és un segment
que aniria des del poble de Sant Aniol de Finestres fins el Pla de
Sant Joan, un llogaret disseminat a 2 km al sud del poble de Sant
Martí de Llémena.
- El segon segment es tracta d'un territori encaixonat en un
relativament ampli i poc profund congost d'una llargada aproximada
d'uns 10 km. Es tracta, doncs, d'un territori bastant pedregós
(domini de les calcàries), de difícil accés i de poc profit
agrícola; malgrat això la força amb que davallen les aigües de la
riera en aquest sector era antigament aprofitada per diversos
molins per a moldre. Els extrems d'aquest segment serien el Pla de
Sant Joan i Ginestar, un poblat situat a 3 km al nord del poble de
Sant Gregori; encara que seria més correcte situar el final del
congost en la confluència de la riera de Llémena amb el seu
principal afluent: la riera de Canet.
- El tercer i últim segment es correspondria amb el que es coneix
com a pla de Sant Gregori, una extensa planícia
al•luvial interrompuda pel sud pel pas del riu Ter on hi
desemboca la riera i que transiciona cap a l'est amb el pla de
Domeny i la ciutat de Girona.
Cal destacar que, tant en el segon segment com en el tercer s'hi
poden trobar rastres d'activitat volcànica de, com a mínim, 40.000
anys d'antiguitat. Restes de cons volcànics a prop de Llorà
i al voltant de Canet d'Adri, així com algunes parets
basàltiques al llarg del congost i terra volcànica en el pla de
Sant Martí en són les proves més evidents.
El conjunt muntanyós
Les diverses formacions muntanyoses que envolten la vall formen
part de les estribacions més orientals de la serralada transversal.
Són totes majoritàriament de tipus calcari originades entre els
períodes eocè i miocè, encara que també, tal com s'ha esmentat
abans, hi podem trobar petites agrupacions de pedra metamòrfica
originades a principis del quaternari. Aquestes son les formacions
muntanyoses que hi han a la subcomarca:
- Vessant nord (capçalera): serra de Finestres (altitud
màxima: Puigsallança amb 1026 m.).
- Vessant sud-occidental: serra de Les Medes (altitud
màxima: la Tremoleda amb 850 m.), cingles de Sant Roc
(altitud màxima: Sant Roc amb 590 m.) i muntanya de Sant
Grau amb una altitud de 450 m.
- Vessant nord-oriental: serra de Portelles (altitud
màxima: turó d'Espinassors amb 893 m.) i massís de Rocacorba
(altitud màxima: Puigsou amb 992 m.).