Resolent uns senzills càlculs podreu trobar les coordenades del
catxé final. Els microcatxés són carrets de foto i a dins hi ha una
lletra i un valor que us haureu d'anar apuntat.
Au doncs, comença l'aventura i esperem que us agradi molt el
volt !!
( Aconsellegem seguir l'ordre numèric dels catxés )
SOL_01 - Un volt per Solsona ( G = nº balcons a l'esquerra del
Portal del Pont, Mirar foto / See Foto )
SOL_02 - Parc dels Jubilats
SOL_03 - Vall Calent
SOL_04 - El Seminari de Solsona
SOL_05 - Portal de Llobera
SOL_06 - Vall Fred
SOL_07 - El Passeig
SOL_08 - Sala Polivalent
SOL_09 - Solsona Estació
SOL_10 - El Riu Negre
COORDENADES CATXÉ FINAL:
41º BA . ( H - J ) ( F + I ) J'
001º GC . ( B - G ) C ( D - E + C )'
Comprovacions:
A + B + C = 15
D + E + F = 19
G + H + I + J = 11
Comentaris Extra
El catxé ficat de costat i inclinat s'endinsa més dins el teu
amagatall. Si us plau, procureu que no sobresurti cap
element.
Recordeu, si agafeu algun objecte del catxé, deixeu-hi alguna cosa
d'igual o major valor. Tots desitgem trobar un tresor pler de
riqueses... i l'Equip NyaNyu sempre som molt agraïts al muntar-ne
un.
Esperem que us agradi el volt :D
LA SOLSONA MEDIEVAL
En l'antiguitat es parla de la "Setelsis" romana, a la qual els
visigots afegiren el sufix "ona" -Celsona-, com va passar a tantes
altres poblacions. La dominació sarraïna, per la manca de
testimonis que va deixar, cal suposar que va ser passatgera i que
va durar, com a màxim, un parell de generacions.
La formació de Catalunya comença amb l'obra repobladora del
comte Guifré el Pelós, cap a l'any 870. Estudis recents proven com
aquest comte va ser ferit de mort en un castell del Solsonès,
concretament en el castell de l'Aiguadora de Navès.
Cap al segle X, ja s'havia consolidat la població de Solsona i
s'havia construït un castell i una església. La vila va néixer a
l'entorn d'aquests dos nuclis i, consegüentment, va tenir també
dues jurisdiccions, la del duc de Cardona i la del bisbe. Els dos
senyors no podien prendre possessió de la ciutat si abans no
juraven que guardarien els seus costums i els seus privilegis.
L'escut de la ciutat guarda les característiques medievals dels
senyors que ha tingut: al centre hi ha la creu del monestir de
Santa Maria; a l'esquerra, una torre dels Tarroja, i a la dreta, el
card dels Cardona. El sol radiant sobre la creu apareix més
tard./p>
És molt activa la presència de Solsona en la reconquesta de la
Segarra, Lleida i el Penedès. Molts noms del Solsonès es troben en
la repoblació d'aquestes terres. Santa Maria de Solsona rebé
nombroses donacions d'aquells llocs. Els comtes d'Urgell la tenien
com a patrona de la Reconquesta i volien ser enterrats en el
monestir de Solsona, considerat "famós a tot el món".
Al segle XIII ja consta el mercat setmanal, augmenta la vida
comercial amb abundància d'oficis menestrals, i es coneix
l'existència d'una comunitat de jueus. Cap a l'any 1299, el
prepòsit Ponç de Vilaró inicia un nou temple gòtic. En l'expansió
catalana del Mediterrani, els Tarroja, senyors de Solsona,
asseguren l'Alguer (1181), i els mercaders creen companyies
"draperes" amb vaixells propis que arriben al nord d'Àfrica,
Constantinoble i Flandes. Eren tan coneguts, que l'autor de la
novel·la cavalleresca medieval Curial e Güelfa posa un mercader de
Solsona, Pere Perpunter, com el qui allibera Curial de la presó de
Tunis.
Els segles XIV i XV són temps d'una forta decadència. Es
constata una davallada del monestir amb el mal govern dels últims
prepòsits. La Pesta Negra de 1348 provocà grans mortaldats amb el
consegüent despoblament de la comarca, i molts masos quedaren
deshabitats. Les tensions i els conflictes dels pagesos de remença
originaren la guerra civil contra Joan II (1462-1472). Com a fets
positius, a Solsona cal destacar l'acord de construir-hi unes noves
muralles (1303); la construcció de les tres fonts públiques amb
l'aigua portada de la font de Mirabella (1420); l'edificació de
l'hospital de Llobera (1416-1431), i la concessió de la filla del
rei Joan II de poder fer fira a Solsona el dilluns després de
Pasqua (1476).
EL BISBAT I EL TÍTOL DE CIUTAT
Una de les jugades clau de la història de Solsona va ser
aconseguir el bisbat, en contra de les pretensions que les ciutats
de Manresa i Balaguer també tenien. A finals del segle XVI, el sud
de França estava infestat d'heretges protestants i les seves
incursions cap a la nostra terra es feien insuportables. També la
muntanya era plena de bandolers que creaven molt malestar.
De resultes de tot això, el rei d'Espanya, Felip II, demanà a
Roma la creació del bisbat de Solsona, com un baluard de contenció.
El papa Climent VIII, l'any 1593, va accedir a aquesta petició i va
convertir l'església de l'antic monestir de canonges agustinians de
Solsona en catedral. El monarca, un any després, va distingir
Solsona amb el títol de ciutat. A Catalunya en aquell moment sols
hi havia deu ciutats.
També és un temps que comença la decadència de la llengua
catalana. Mentre el castellà es va introduint en les classes altes
i s'envien bisbes castellans, Solsona defensa el català amb les
comèdies a les places, les nadales, el cant dels goigs i la
litúrgia i predicació de l'Església.
EL TEMPS DEL BARROC
En els segles XVII i XVIII, es viu el temps apassionat del
barroc. Fill de Solsona era el gran pintor Francesc Ribalta, que es
considera el fundador de l'escola pictòrica espanyola del segle
d'or. Destaquen altres artistes de grans retaules barrocs, com els
Morató, que construïren l'altar del Miracle, i els Pujol, autors de
l'altar dels Colls, de Sant Llorenç de Morunys.
El 1620 es crea la Universitat Literària, dirigida pels
dominics, que dóna una forta vitalitat a les institucions i costums
de la ciutat.
El 1652, després de superar l'epidèmia de la pesta, Solsona
proclama la Mare de Déu del Claustre patrona de la ciutat.
L'activitat comercial de Solsona es manifesta amb l'abundància
d'oficis. N'hem comptat més de 100 de diferents. Destaquen els
paraires, que es dedicaven a preparar la llana, i els ganiveters,
una de les indústries més florents.
La prosperitat econòmica s'evidencia a finals del segle XVIII
amb la febre constructiva d'obres importants, com el convent de les
monges, el col·legi dels escolapis, els ponts de la ciutat i el de
l'Afrau, el portal del Pont i sobretot el palau episcopal,
construït pel mestre d'obres Francesc Pons, del qual diuen que no
sabia llegir ni escriure, però sabia fer palaus.
SOLSONA EN LES GUERRES DE CATALUNYA
En les guerres del país, Solsona mai va ser botiflera i sempre
va perdre:
En la Guerra dels Segadors (1640), la ciutat allargà tant la
resistència (1655), que hagué de venir el mateix Joan d'Àustria,
fill del rei Felip IV, per fer-la i lliurar-la al saqueig.
En la Guerra de Successió (1714), Felip V va abolir la
Universitat Literària i va desterrar el bisbe de Solsona, Francesc
Dorda, per haver defensat l'arxiduc Carles.
En la guerra contra Napoleó (1810), els francesos van cremar la
catedral. Es diu que l'impiu general Macdonald va ordenar:
"catedral, sense bisbe i canonges, cremeu-la".
En la primera guerra dels Carlins (1833-40), Solsona va ser el
centre de les operacions militars i va quedar tan destruïda, que
Pérez Galdós en els seus Episodios Nacionales escriu que Solsona
"es la ciudad más fea de la cristiandad".
SOLSONA EN EL MOMENT PRESENT
La recuperació de la ciutat, en la segona meitat del segle XIX,
va ser lenta i llarga. A més, hagué de lluitar per recuperar el
bisbat que el Concordat de 1851 havia suprimit.
La revolució industrial no repercutí de ple: els rius que movien
la gran indústria passaven lluny, el tren no va arribar mai i les
carreteres arribaren tard. Això va fer que Solsona no creixés com
tantes altres ciutats del país. Moltes famílies marxaren cap a les
fàbriques del Llobregat i el Cardener.
El nucli antic encara presenta l'interès d'una ciutat medieval
amb les seves muralles i portals, els seus carrers estrets, les
seves places, les seves fonts i els seus edificis, entre els quals
cal destacar el palau gòtic de Llobera, actual seu del Consell
Comarcal; l'Ajuntament, d'estil renaixentista, que era la casa d'un
mercader; la plaça de Sant Joan, on el poeta Josep M. de Sagarra hi
dedicà la famosa poesia "Record de Solsona"; el carrer de Llobera,
amb les cases de molts mercaders i canonges; el palau episcopal,
dins el qual es troba un interessant museu; la catedral d'estil
gòtic primitiu, en el creuer de la qual hi ha la capella de la Mare
de Déu del Claustre, que és una imatge d'estil romànic, considerada
com de les millors del món.
Actualment, Solsona és una ciutat històrica, teixida de
tradicions gelosament guardades; tanmateix no està tancada dins de
les seves muralles, sinó oberta a un futur expansiu, amb un ritme
de construcció extraordinari. En les últimes crisis de treball,
Solsona s'ha defensat amb un intens comerç d'àmbit comarcal, tal
com es manifesta en el mercat de cada divendres i amb les petites
empreses, que donen a la ciutat eufòria de treball i de vida.
Solsona és una ciutat on brota l'olivera i encara floreix la
ginesta. És una ciutat plena de vida i d'inquietuds que, situada al
centre del país, lluita per ser present i activa en la història de
la Catalunya actual.
Informació extreta de http://www.ajsolsona.net