CANET D'ADRI
El terme municipal de Canet d'Adri se situa al nord-oest de la ciutat de Girona, a la zona de contacte amb les comarques de la Selva i la de la Garrotxa. Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba i els contraforts meridionals que separen el pla de la ciutat de Girona amb la vall alta de la riera de Llémena, on s'hi concentra el nucli més important de vulcanisme de la comarca del Gironès, dels quals els principals afloraments són els Puigs d'Adri, de la Banya del boc i Moner.
El municipi comprèn, a més del poble de Canet d'Adri, els antics pobles i parròquies d'Adri, Biert, Montbò, Montcal i Rocacorba. El poble de Canet d'Adri és situat a prop de la confluècia de les rieres d'Adri i de Rocacorba.
El poble es compon d'unes quantes cases agrupades al voltant de l'església parroquial de Sant Vicenç, mentre que la majoria de la població és disseminada. Sant Vicenç de Canet d'Adri (Sancti Vincentii de Adrio) és documentat com a església parroquial ja el 822 quan el bisbe de Girona la va donar a la seva canònica. Sembla que al segle XI estava vinculada al monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1184 ja apareix com a Sant Vicenç de Canet en el testament de Dolça, senyora de la Vall d'Hostoles.
La planta de l'església, és gairebé quadrada i d'estructura basilical, consta de tres naus capçades per tres absis semicirculars. Cobreixen les tres naus voltes de canó reforçades per arcs torals suportats per pilastres, adossades als murs laterals, i pilars cruciformes, situats a la separació de les naus. Al segle XVI es van substituir els pilars de la zona més propera a l'absis per una gran arcada. El cor es troba situat a la nau central, és suportat per una volta de creueria. A causa de les reformes fetes al segle XVI, de la costrucció romànica només en conserven els tres absis i una part de la façana sud. Els absis tenen una finestra doble esqueixada ben centrada i destaquesn per l'esveltesa i per la decoració llombarda, que consisteix en un fris d'arcs cecs que es distribueixen en grups de quatre entre lesenes. El que més ressalta de l'edifici és la desproporcionada alçada dels diferents sectors, com la de la coberta de la nau centra respecte de les laterals. Sobre la nau central s'alça un campanar de torre de dos pisos, i al costat oest, el més reformat de tots, hi ha un comunidor. La porta d'entrada, amb ornamentacions gòtiques i amb l'any 1560 gravat a la llinda, s'obre al costat sud. Els murs són fets amb pedra local d'origen volcànic i de mides petites, disposada ordenadament.