Antonio Machado (Cotlliure)
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(regular)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol de 1875 – Cotlliure, 22 de febrer de 1939) va creuar la frontera pel gener de 1939, al costat de milers de refugiats que fugien de l'avançament de les tropes colpistes. Va ser acollit a Cotlliure, procedent de Barcelona, on el poeta va arribar juntament amb la seva família, en la que fou l’última etapa del seu penós periple de fugida de la victòria feixista.
L'èxode republicà va comportar una enorme pèrdua cultural per al país. Grans intel•lectuals (escriptors, científics...) van haver de deixar les seves il•lusions i van caure en la incertesa de l’exili. Dins l’espai cultural català, va tenir lloc un autèntic esfondrament a causa de la persecució de la llengua que va emprendre la dictadura franquista. En l’àmbit espanyol, la desraó també es va imposar al progressisme i a la llibertat creativa. El cas del poeta Antonio Machado n’és l’exemple per antonomàsia. Machado, malalt i exhaust, va morir al cap de poc temps d’haver travessat la frontera i va ser enterrat al cementiri de Cotlliure.
Dos anys més tard, Antonio Machado va ser jutjat en l'Espanya franquista d’una manera pòstuma per la temible “Comissió Depuradora” del Ministeri d'Educació Nacional. Se li van arrabassar tots els seus drets, se’l va separar de tot servei a l'Estat, es va prohibir la celebració de qualsevol acte en honor seu, es va destruir i proscriure la major part de la seva obra... Al mateix temps, en un exercici de cinisme tan propi de l'Espanya de Franco, es van reclamar les seves restes en repetides ocasions, perquè descansessin en la seva terra natal (cosa a la qual els seus partidaris s'han anat negant fins avui), i es va tergiversar part de la seva obra, a fi de ser utilitzada com a forma de propaganda per la dictadura.
D'aquesta manera, mentre Franco i els seus sicaris tractaven de desfigurar el seu llegat, el seu record i la seva memòria, i mirant, alhora, d’aprofitar-se de tot el que els fos possible, Antonio Machado es va convertir en un símbol de tots els valors assumits per l'exili, l'oposició i la incipient dissidència.
L’any 1959, per subscripció nacional francesa, entre hispanistes i intel•lectuals, se li va construir una tomba en un lloc d'honor al cementiri de Cotlliure, que es convertiria en un lloc de peregrinació i símbol de l'antifranquisme, especialment entre els intel•lectuals.
Com se sap, Antonio va morir pobre, sense més recursos que els de la seva ploma i els de l'ajuda republicana. Va acabar el seu pelegrinatge tal com va profetitzar en el seu poema “Retrato”, escrit trenta-sis anys abans de la seva mort i que esdevindria el seu epitafi:
Y cuando llegue el día del último viaje,
Y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
Me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
Casi desnudo, como los hijos de la mar.
Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 July 1875 - Cotlliure, 22 February 1939) crossed the border in January 1939, along with thousands of refugees fleeing from the advance of Franco troops coup. He was welcomed to Cotlliure, arriving from Barcelona, where the poet came with his family, which was the last stage of his arduous journey to escape from the fascist victory.
The Republican exodus led to a huge cultural loss for the country. Great intellectuals (writers, scientists ...) had to leave their illusions and fell into the uncertainty of exile. Within the space of the Catalan culture, a real collapse took place due to the persecution of the language that launched the Franco dictatorship. In Spain, the unreason also won the progressive and creative freedom. The case of the poet Antonio Machado is the example par excellence. Machado, sick and exhausted, died shortly after having crossed the border and was buried in Cotlliure.
Two years later, Antonio Machado was submited to a court trial in Franco's Spain, after his death, by the fearsome "Treatment Commission" of the Ministry of National Education. All his rights were taken away, he was separated from all service to the state, any event in his honor, was banned, and most of his work, was destroyed and procribed ... At the same time, as an exercise in cynicism so typical during of Franco's Regime, his mortuory remains were claimed repeatedly to rest in his homeland (something to which his supporters have been denied until today), and was part of misrepresenting his work, to be used later on as a form of propaganda for the dictatorship. Thus, while Franco and his henchmen were trying to deface his legacy, his remembrance and his memory, and looking at the same time to take advantage of everything possible,
Antonio Machado became a symbol of all values assumed by the exile, the opposition and the incipient dissent.
In 1959, thanks to a French national subscription gathering spanish scholars and intellectuals, a tomb was built at a place of honor in the cemetery of Cotlliure, which became a pilgrimage site and symbol of anti-Francoism, especially among intellectuals.
As is known, Antonio died poor, without more resources than those coming from his pen, and any help the Republican brought. He finished his pilgrimage as prophesied in his poem "Portrait," written thirty-six years before his death and that would become his epitaph:
Y cuando llegue el día del último viaje,
Y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
Me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
Casi desnudo, como los hijos de la mar
Additional Hints
(Decrypt)
Irher/Ybbx: Nzntngnyy.wct