El teix és un arbre llegendari que
de ben antic ja va estar objecte d’adoració per part dels
Celtes i dels druides de la civilització romana i encara que per
les seves característiques no es sol presentar en forma de bosc, en
l'antiguitat era ben present en moltes de les serralades de la
Península Ibèrica. Es plantaven també en els cementiris, o prop de
les esglésies, com a símbol de la lluita contra la mort, degut a la
seva longevitat quasi eterna.
Amb els anys el teix ha entrat en
recessió a tot Europa. A la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,
el problema ha estat molt més greu, fins al punt de que en
l’actualitat només en queda un de viu en estat natural.
L'exemplar a més no està sa i la seva malaltia queda ben patent en
el tronc, en el que podem observar ben clarament el forat interior
que la deixat mig buit; encara que sortosament la part de les
fulles sembla ben verda.
Aquest teix és de difícil
localització i el seu accés no està marcat el que el fa complicat
de trobar. L'arbre té una altura de poc menys de 20 metres i un
perímetre d'entre 100 i 160 centímetres i no es coneix quina és la
seva edat real, tot i que segurament pot passar dels 1.000
anys.
S'accedeix a la carena del teix des
del trencall que queda davant de l'accés a la Casa Nova de l'Obac i
que està marcat com a “"Camí de la Pineda" de l'urbanització
dels Caus. La carretera està asfaltada i desprès d'un parell de
corbes trobarem a mà dreta un rètol que diu “"Carena del
Teix"”.
Deixem el cotxe i seguim a peu per
una pista sense asfaltar resseguint les cases de l'urbanització que
ara ens quedarà a la nostra esquerra. Les vistes de l'Obac, el
Castell de Bocs, el Paller de Tot l'Any i la serralada de
Montserrat, son molt boniques i el camí es força planer amb una
lleugera baixada. Al final de la pista el camí segueix passant prop
de les cases de l'urbanització, però ara és molt més estret.
Trobareu una vigueta verda al final de l'ultima casa i a partir
d'allà heu de baixar entre mig dels matolls (trobareu unes fites
pel camí) i girar cap a la dreta. Aviat el tindreu a la
vista.
ATENCIÖ: El teix té fama des de
l´antiguitat d´emmenagog i narcòtic. És una planta molt verinosa a
causa de l´alcaloide taxina, que produeix hipotensió, depressió
cardíaca i després la mort. Tot l´arbre és tòxic, excepte l´aril
que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per
a tots els animals, ja que en alguns remugants, especialment les
cabres i les vaques, la toleren relativament bé, encara que les
vaques avorten. Pels èquids és mortal i per l´home altament
perillosa. Tot i això i el seu aspecte, bonic, però a la vegada
tenebrós, ha donat lloc a quantitat de llegendes i històries, més o
menys certes, però sempre interessants.
Tingueu cura en no deixar cap
deixalla i mireu de no tocar l'arbre amb les mans. Sobretot si porteu nens, aneu amb molt de compte en que
no toquin l'arbre i després puguin possar-se les mans a la
boca.