Skip to content

Itinerari urbà per Rubí Multi-Cache

This cache has been archived.

Rubi_Identitat: Arxivat, degut a la finalització d'aquesta activitat per aquest catxé.
Moltes gràcies a tots els usuaris que han buscat i trobat el catxé. Espereu que hàgiu gaudit de l'experiència.
Equip Rubí Identitat

More
Hidden : 3/21/2011
Difficulty:
3 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   small (small)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:

[CATALÀ]

Itinerari urbà per Rubí

Us presentem un multicatxé que us permetrà fer una passejada urbana per Rubí, tot visitant i descobrint part del patrimoni cultural urbà. Aquest multicatxé és apte per a tothom i té un recorregut que us portarà per diferents espais de la ciutat de Rubí.


Logo Ajuntament Logo Rubí Identitat

La ciutat de Rubí

Rubí és una ciutat del Vallès Occidental amb més de 72.000 habitants. És cap de partit judicial, té una superfície total de 33 km2, està a 23 km de Barcelona i a 123 m sobre el nivell del mar. Entre totes aquestes xifres, però, destaca el seu valor humà, el de totes les persones que hi han viscut i que hi viuen. Els rubinencs i les rubinenques, gràcies al seu treball, esforç i estima envers la ciutat n’han fet créixer el patrimoni cultural, històric, artístic i social. Any rere any hem construït entre tots i totes una identitat pròpia que ens uneix i que fa de Rubí una ciutat especial: una ciutat dinàmica, oberta i acollidora.

Si veniu en vehicle privat, podeu aparcar-lo al pàrquing de l’Escardívol (pàrquing N 41º 29.575 E 002º 01.791). Compte amb el lloc on aparqueu el cotxe! Veureu que les línies que delimiten les places d’aparcament poden ser taronges o blanques: aparqueu només a la zona blanca, ja que a la taronja hi ha limitació horària. Si veniu en transport públic podreu arribar a Rubí amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, RENFE o autobús.

WP1 – Escoles Ribas

Per començar us haureu de dirigir cap al WP1 (N 41º 29.310 E 002º 02.216), on trobareu les Escoles Ribas, que varen ser construïdes entre el 1912 i el 1915 per iniciativa dels germans Ribas, Rosend, Frederic i Lluís, uns rics industrials que a Rubí posseïen una fàbrica tèxtil, l'anomenada popularment "el Vapor Nou". La idea era crear un centre educatiu perquè els fills dels seus obrers puguessin tenir un bon ensenyament en aquells temps de tant analfabetisme.

Ens trobem davant una joia de l'arquitectura rubinenca de principis del segle XX, on predominen els elements modernistes, però també veiem d'altres historicistes, barroquitzants o noucentistes. L’arquitecte de les escoles fou Emili Sala Cortés, que va utilizar uns criteris arquitectònics i pedagògics molt avançats en la seva època.

Si observeu la façana posterior de les escoles, al WP1 (carrer de Duran i Bas), el nombre total de columnes jòniques que hi ha en els dos porxos, com les de la fotografia, correspondrà al valor A.

Escoles Ribas Columna Escoles Ribas

Pista: Columna jònica i Imatge de les escoles Ribas

WP2 – Celler Cooperatiu

A continuació us haureu de dirigir cap al WP2 (N 41º 29.250 E 002º 01.998), on trobareu l’antic Celler Cooperatiu de Rubí. El director d’Agricultura de la Mancomunitat, Josep Vall, va animar propietaris agrícoles a bastir aquest celler.

L’Edifici, de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, suposa una important aportació en el camp de l’arquitectura industrial rubinenca. Fundat com a institució el 1919, consta d’una nau principal en forma d’”ela”, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants. Al Celler s’elaborava, s’emmagatzemava i es venia el vi.

Si observeu la façana del Celler, trobareu unes quantes obertures. El nombre d’obertures circulars que hi ha a peu de terra correspondrà al valor B. Observeu que aquest tipus d’obertures apareixen a dues façanes: la dels carrers Federico García Lorca i General Prim. Aquestes obertures tenien una funció de ventilació.

Celler Cooperatiu Pista Celler Cooperatiu

Imatge general del Celler Cooperatiu i Pista: Forats circulars façana

WP3 – Plaça Pearson – Elefant Bòdum

Seguidament, haureu d’anar cap al WP3 (N 41º 29.237 E 002º 01.901), situat a la plaça Pearson, al costat de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que van arribar a Rubí el 1918. En un extrem de la plaça se situen dos elements emblemàtics:

En primer lloc, tenim un seguit de cases modernistes construïdes arrel de l’arribada del ferrocarril a Rubí, el 1918, per Lluís Muncunill, arquitecte modernista deixeble de Gaudí. Totes les cases presenten trets similars, però en destaca la que fa cantonada amb el carrer Balmes (núm. 31) i el seu acroteri ondulant (barana que oculta l’alçada de a teulada), propi de l’arquitectura modernista. En aquestes cases trobareu unes llindes (part alta d’una porta o finestra), amb decoració ornamental floral com les que apareixen a la fotografia. El nombre total de llindes d’aquest tipus correspondrà al valor de C. En algunes d’aquestes cases hi ha d’altres tipus de llindes sense decoració ornamental: aquestes no compten.

Cases modernistes Plaça Pearson i Pista: Detall llinda ornamentada

Just davant d’aquestes cases trobem l’Elefant Bòdum, “Dumbo” si es col•loquen les síl•labes al revés. Aquest elefant va néixer el 1978 de la imaginació de l’il•lustrador Cesc Mateu i va ser passat a tres dimensions per l’escultor Pep Borràs. Gràcies a la colla d’amics anomenada Col•lectiu Bodum es va fer realitat el projecte, no per encàrrec, sinó per les ganes de fer coses per Rubí. L’edat de l’elefant correspon al valor de D.

Elefant Bòdum

Elefant Bòdum

WP4 – Plaça del Doctor Guardiet

Tot seguit us haureu de dirigir cap al WP4 (N 41º 29.502 E 002º 01.830), situat a la plaça del Doctor Guardiet. En aquesta plaça, recentment remodelada, trobem l’Església de Sant Pere, la primera documentació de la qual data de l’any 986; tot i que algunes intervencions arqueològiques assenyalen que es va construir sobre un temple paleocristià. L’edifici, dedicat al culte catòlic, té diferents etapes constructives, que se succeeixen ininterrompudament des del segle X fins al XIX. La façana, amb un seguit de petites arcuacions (conjunts d’arcs iguals) mostra l’estil romànic llombard. A l’interior hi ha un retaule barroc de 1599-1610 esculpit per Francesc i Jaume Rubió

A la mateixa plaça trobareu una font, dins de la qual hi ha la clau per trobar E i F: el nombre de turons correspondrà al valor de E i el nombre de pins al d’ F.

Església de Sant Pere Pista: Font Pl Dr Guardiet

Església de Sant Pere i Pista: Font de la Plaça del Doctor Guardiet

WP5 – Carrer de Xile – Conjunt modernista de la Plana de Can Bertran

Finalment us haureu de dirigir cap al WP5 (N 41º 29.544 E 002º 01.983), l’últim WP abans de trobar el catxé (geoamagatall). Us trobeu enmig d’un conjunt format per les torres de l’Ateneu, Gaju o Marbà, Teixidor, Can Riba, Torre Samaranc i casa Plantada (Escola Balmes), totes al carrer de Xile. Els terrenys de la Plana de Can Bertran, abans Serra del Padró i Can Mitjans, van ser l’espai triat per alguns rubinencs retornats d’Amèrica a principis del segle XX (d’aquí el nom del carrer) per construir-hi les seves residències. Es tracta d’uns habitatges unifamiliars de caire colonial que mostren la sumptuositat d’aquests indians enriquits. L’estil urbà de les ciutats-jardí del moment queda palès en aquestes construccions.

Ateneu Casa Plantada

Casa Marbà Casa Teixidor

Cases modernistes al carrer de Xile

L’Ateneu Municipal s’allotja en un d’aquests edificis, situat al carrer de Xile número 3, a la torre modernista colonial coneguda amb el nom de Torre Riba o Ezpeleta. És l’edifici més representatiu del modernisme rubinenc i presenta elements d’una forta influència gaudiniana. Aquest fet s’aprecia, no només en les ondulacions i en els angles arrodonits de l’edifici, tant interiors com exteriors, sinó també en les coronacions de les pilastres que flanquegen l’entrada principal a nivell de carrer, recobertes amb la coneguda tècnica del trencadís, que consisteix en una decoració a partir de rajoles trossejades i que Gaudí va aplicar en espais tan significatius com el pati de la Casa Batlló o a la famosa barana del Parc Güell de Barcelona.

Aquest edifici fou construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Les quatre xifres de l’any de construcció (que veureu coronant la façana) sumades entre elles, formen un nombre que correspon al valor d’ G.

Per una altra banda, a l’entrada d’aquest edifici teniu l’horari d’obertura. El nombre que correspon a l’hora de tancament és el valor de H.

Ateneu: Any construcció Ateneu: Horari

Pistes: Zona on s'indica l'any de construcció i l'horari de l'Ateneu

Coordenades catxé final

Un cop descoberts els valors d’A, B, C, D, E, F, G i H ja sereu capaços de calcular les coordenades on es troba el catxé amagat:

N 41º 29 + (A+B+C+D+E+F+G+H-21)*5/1000

E 02º 02 + (A+B+C+D+E+F+G+H+38)/1000

____________________________________________________________________________

[CASTELLANO]

Itinerario urbano por Rubí

Os presentamos un multicaché que os permitirá dar un paseo urbano por Rubí, visitando y descubriendo parte del patrimonio cultural urbano. Este multicaché es apto para todo el mundo y conforma un recorrido que os llevará por diferentes lugares de la ciudad de Rubí

La ciudad de Rubí

Rubí és una ciudad del Vallès Occidental con más de 72.000 habitantes. Es cabeza de partido judicial y posee una superficie total de 33 km2, se encuentra a 23 km de Barcelona y a 123 m sobre el nivel del mar. Sin embargo, entre todas estas cifras destaca su valor humano, el de todas las personas que han vivido y viven en la ciudad. Los y las rubinenses, gracias a su trabajo, esfuerzo y estima hacia la ciudad han generado el crecimiento del patrimonio cultural, histórico, artístico y social. Año tras año hemos constuído entre todos y todas una identidad propia que nos une y que hace de Rubí una ciudad especial: una ciudad dinámica, abierta y acogedora.

Para aquellos que vengan en vehículo privado, pueden aparcarlo en el párquing del Escardívol (párquing N 41º 29.575 E 002º 01.791). Ojo con el lugar donde aparcáis el vehículo! Veréis que las lineas que delimitan las plazas de aparcamiento pueden ser naranja o blanco: aparcad sólo en la zona blanca, ya que en la naranja existe limitación horaria. Si venís en trasporte público podréis llegar a Rubí con los Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, RENFE o autobús.

WP1 – Escuelas Ribas

Para empezar os tendréis que dirigir hacia el WP1 (N 41º 29.310 E 002º 02.216), donde encontraréis las Escuelas Ribas, que fueron construidas entre el 1912 y el 1915 por iniciativa de los hermanos Ribas, Rosend, Frederic y Lluís, unos ricos industriales que, en Rubí poseían una fábrica textil, llamada popularmente "el Vapor Nou". La idea era crear un centro educativo para que los hijos de sus obreros pudieran disfrutar de una buena enseñanza, en aquellos tiempos de analfabetismo.

Nos encontramos ante una joya de la arquitectura rubinense de principios del siglo XX, donde predominan los elementos modernistas, pero también vemos otros historicistas, barroquizantes o nuevocentistas. El arquitecto de las escuelas fue Emili Sala Cartés, que usó unos criterios arquitectónicos y pedagógicos muy avanzados en su época.

Si observáis las escuelas des de la fachada posterior, en el WP1 (calle de Duran i Bas), el número total de columnas jónicas como las de la fotografía, que hay en los dos porches, corresponderá al valor A.

WP2 – Celler Cooperatiu

Para empezar os tendréis que dirigir al WP2 (N 41º 29.250 E 002º 01.998), donde os encontraréis el antiguo Celler Cooperatiu de Rubí. El director de Agricultura de la Mancomunidad, Josep Vall, animó a propietarios agrícolas para que construyeran este edificio destinado a la elaboración, almacenaje y venta de vino. La obra, del arquitecto modernista Cèsar Martinell, supone una importante aportación en el campo de la arquitectura industrial rubinense. Fundado como institución en 1919, consta de una nave principal en forma de ”ele”, doble muro de ladrillo, ventanas semicirculares con pilares enanos y una cubierta de dos vertientes de época actual.

Si observais la fachada del Celler, encontraréis unas cuantas aberturas. El número de aberturas circulares que hay junto al suelo corresponderá con el valor B. Observad que este tipo de aberturas aparecen en dos fachadas: la de las calles Federico García Lorca y General Prim. Estas aberturas ejercían una función de ventilación.

WP3 – Plaza Pearson – Elefante Bòdum

Seguidamente, deberéis dirigiros al WP3 (N 41º 29.237 E 002º 01.901), situado en la plaza Pearson, junto a la estación de los Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que llegaron a Rubí en 1918. En un extremo de la plaza se sitúan dos elementos emblemáticos:

En primer lugar, tenemos una serie de casas modernistas construídas a raíz de la llegada del ferrocarril a Rubí, en 1918, por Lluís Muncunill, arquitecto modernista discípulo de Gaudí. Todas las casas tienen características similares, pero destaca la que hace esquina con la calle Balmes (núm. 31) y su acroterio ondulante (barandilla que oculta la altura del tejado), propio de la arquitectura modernista. En estas casas se encuentran unas lindes (parte alta de una puerta o ventana), con decoración ornamental floral como las que aparecen en la fotografía. El número total de lindes de este tipo corresponderá con el valor de C. En algunas de estas casas hay otro tipo de lindes sin decoración ornamental: estas no cuentan.

Justo enfrente estas casas se encuentra el Elefante Bòdum, “Dumbo” si se colocan las sílabas al revés. Este elefante nació en 1978 de la imaginación del ilustrador Cesc Mateu y fue esculpido en tres dimensiones por el escultor Pep Borràs. Gracias al grupo de amigos llamados Colectivo Bodum el proyecto se hizo realidad, no por encargo, si no por las ganas de hacer cosas por Rubí. La edad del elefante corresponde al valor de D.

WP4 – Plaza del Doctor Guardiet

A continuación os debéis dirigir al WP4 (N 41º 29.502 E 002º 01.830), situado en la plaza del Doctor Guardiet. En esta plaza, recientemente remodelada, se encuentra la Iglesia de Sant Pere, la primera documentación de la cual data del año 986. No obstante, algunas intervenciones arqueológicas indican que se construyó encima de un templo paleocristiano. El edificio, dedicado al culto católico, tiene distintas etapas cosntructivas, que se suceden ininterrumpidamente desde el siglo X hasta el XIX. La fachada, con una serie de pequeñas arquerías, muestra el estilo románico lombardo. En el interior alberga un retablo barroco de 1599-1610, esculpido por Francesc y Jaume Rubió

En la misma plaza encontraréis una fuente, dentro de la cuál está la clave para encontrar E y F: el número de colinas (turons en catalán) corresponderá al valor de E y el número de pinos (pins en catalán) al de F.

WP5 – Calle de Xile – Conjunto modernista de la Plana de Can Bertran

Finalmente os dirigiréis hacia el WP5 (N 41º 29.544 E 002º 01.983), el último WP antes de llegar al caché (geoescondite). Us encontráis en medio de un conjunto formado por las torres del Ateneu, Gaju o Marbà, Teixidor, Can Riba, Torre Samaranc y casa Plantada (Escuela Balmes), todas en la calle de Xile. Los terrenos de la Plana de Can Bertran, antes Serra del Padró y Can Mitjans, se utilizaron para construir las residencias de unos rubinenses que volvieron de América a principios del siglo XX (de ahí el nombre de la calle). Se trata de viviendas unifamiliares de carácter colonial que muestran la suntuosidad de estos indianos enriquecidos. El estilo urbano de las ciudades jardín del momento queda patente en estas construcciones.

El Ateneu Municipal se ubica en uno de estos edificios, situado en la calle de Xile numero 3, en la torre modernista colonial conocida con el nombre de Torre Riba o Ezpeleta. Es el edificio más representativo del modernismo rubinense y presenta elementos de una gran influencia gaudiniana, lo que se aprecia en el quebradizo de los coronamientos de las pilastras que flanquean la entrada. Esta técnica consiste en una decoración a partir de losas troceadas y que Gaudí aplicó en espacios tan significativos como el patio de la Casa Batlló o en la famosa barandilla del Parc Güell de Barcelona.

Este edificio fue construído por Lluís Muncunill. Las cuatro cifras del año de construcción (que podréis observar coronando la fachada principal), sumadas entre ellas, forman un número que corresponde al valor de G.

Por otro lado, en la entrada de este edificio podéis ver una placa con el horario de apertura. El número que corresponde a la hora de cierre es el valor de H.

Coordenadas caché final

Una vez hayáis encontrado los valores de A, B, C, D, E, F, G y H ya podréis calcular las coordenadas donde se enceuntra escondido el caché:

N 41º 29 + (A+B+C+D+E+F+G+H-21)*5/1000

E 02º 02 + (A+B+C+D+E+F+G+H+38)/1000

Additional Hints (Decrypt)

Cneg vagrevbe qry fòpby q'ha cnegreer tena, ba uv un ha neoer Cnegr vagrevbe qry obeqr qr ha cnegreer tenaqr, qbaqr unl ha áeoby

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)