English
Volcà del Puig d’Adri
Introducció
El volcà del Puig d’Adri, a 10 quilòmetres de Girona, està situat al peu de la Serra de Rocacorba, entre els pobles de Canet d’Adri i Adri i forma part del conjunt volcànic de la vall de Llémena, tot ell del Plistocè (de les paraules escrites en blau en trobareu la definició en el vocabulari final), d’uns 10.000 anys d’antiguitat com a mínim. Tot i que es tracta d’un volcà més aviat petit, el seu interès geològic és gran, perquè va ser un volcà d’activitat intensa i té una colada que arriba fins a Domeny, pràcticament a tocar Girona. Cal tenir present que aquesta zona, juntament amb la de la Garrotxa, és l’àrea volcànica quaternària més ben preservada de la península Ibèrica i té per tant un gran interès geològic, naturalístic, pedagògic i turístic. El con volcànic, que arriba fins a 410 metres d’alçada, és clarament visible des de les rodalies.
El vulcanisme és un dels fenòmens geològics més populars. Això és degut a que és un dels pocs processos observables a escala humana des del punt de vista temporal i, a més, és un dels fenòmens geològics modificadors del paisatge més evidents i espectaculars.
Conceptes bàsics
Abans d’endinsar-nos en un estudi una mica més profund d’aquest volcà, pot resultar interessant fixar alguns conceptes bàsics sobre les erupcions del vulcanisme neogen del Gironès.
Els magmes pugen des de la zona d’origen, al mantell superior, fins a la superfície a través de fractures. Els tipus d’activitat eruptiva varien en funció de les característiques pròpies del magma i de les condicions de la zona on té lloc l’efusió.
Els diferents tipus d’erupció volcànica que es reconeixen en el vulcanisme neogen a Catalunya (Atles Geològic de Catalunya, 115)
Les fases eruptives estrombolianes es caracteritzen per la projecció a l’atmosfera de material sòlid (bombes [>64mm], lapil·li [entre 2 i 64mm] i cendres [<2mm]) i gasos; les acumulacions d’aquests piroclasts formen els cons volcànics.
Durant les fases efusives la lava surt plàcidament i, en fluir cap a les zones topogràficament més baixes, forma colades que ocupen els llits dels rius i s’estenen per les planes.
Si el magma creua aqüífers prop de la superfície, provoca l’escalfament i la vaporització sobtada de l’aigua en entrar en contacte amb el magma, que es troba a més de 1.000ºC i, com a conseqüència, el trencament de les roques dels aqüífers, en el que s’anomena activitat freatomagmàtica. En les erupcions freatomagmàtiques, cada batec explosiu va acompanyat d’un núvol de vapor que es desplaça a molta velocitat, anomenat onada piroclàstica.
La xemeneia volcànica, que és el conducte per on pujava el magma, no presenta estratificació i és flanquejada per dipòsits piroclàstics estratificats, formats per bombes, lapil·li (conegut localment com greda) i cendres, generats per una erupció explosiva estromboliana. L’abundància i la mida dels piroclasts disminueix en funció de la distància al centre d’emissió; això fa que el pendent augmenti des de la base del con cap al sostre conforme creix l’edifici volcànic.
El volcà del Puig d’Adri
Mapa geològic, tall i llegenda
Qvc-bs Basanites olivíniques formant colades. Constitueixen la colada superior i més visible emesa pel volcà del Puig d’Adri i tenen una potència mitjana de 10 metres.
QvmDipòsits piroclàstics en mantell constituïts per lapil·li, cendres i fragments lítics provinents del sòcol. Es presenten estratificats i sovint poc consolidats. Els mantells recobreixen de forma relativament uniforme la topografia. Les zones més pròximes al centre emissor poden contenir bombes.
QvpcDipòsits de piroclasts de diferents mides que formen el con volcànic. La mida dels components piroclàstics disminueix en funció de la distància respecte del centre d’emissió, variant des de mètrica (bombes, blocs i escòries) fins a centimètrica (lapil·li). Estan constituïts per material volcànic basàltic i fragments lítics. Aquest tipus de dipòsit reflecteix l’activitat explosiva estromboliana, i la presència de fragments lítics indica l’actuació de mecanismes explosius de tipus freatomagmàtics
NMPcg Conglomerats, gresos i lutites.
Activitat eruptiva del volcà del Puig d’Adri
Els geòlegs han pogut distingir que el funcionament d'aquest volcà va tenir fins a cinc fases d’activitat eruptiva:
1) La primera va ser molt explosiva i de tipus freatomagmàtic, amb acumulació d’una gran quantitat de bretxes i cendres. És en aquesta etapa de l'erupció quan es forma el primer con d’escòries al voltant del cràter. Durant aquesta fase freatomagmàtica, una quantitat d'aigua important va interaccionar amb el magma i les explosions resultants van expulsar un flux dens en piroclastos canalitzat per l'antiga riera de Canet. Després explicarem alguna cosa més d’aquesta riera.
2 i 3) La superposició de dos cons d'escòries més, producte de dues fases estrombolianes posteriors, recobreixen parcialment la primera construcció, sempre a la vessant nord del Puig d’Adri. El diàmetre del cràter d’explosió de la primera erupció és de 850 metres i els materials que formen el con volcànic afloren, entre d’altres llocs, al llarg de la carretera que va des de Canet d'Adri fins al veïnat de Collsacarrera.
4) Els materials escoriacis, normalment, només es troben formant part d’un con d'escòries i, per tant, si es troben en un aflorament molt distant del centre eruptiu (com per exemple el 2) només es pot explicar per la remobilització de les escòries com a conseqüència d'explosions freatomagmàtiques posteriors. Els nivells de cendres que es troben en l’aflorament 2 van ser formats durant les pulsacions de la fase freatomagmàtica i la seva laminació indica una elevada energia del flux que les va emplaçar. Aquests materials són dipòsits d’onades piroclàstiques i la seva compactació assenyala que en el moment de la seva deposició part del vapor d’aigua que contenia el flux es va condensar, motiu pel qual es van compactar.
Detall dels dipòsits piroclàstics a l’aflorament 2
5) Una emissió de lava potser de tipus efusiu, en l'estadi final de l'erupció, va generar una colada clarament visible a diferents llocs, entre els que destaca, per la seva espectacularitat, la Font de la Torre, a la riera de Canet (N 42º 02.162 E 2º 43.834). Aquesta colada de basanites olivíniques va cobrir aquells materials piroclàstics de la primera erupció. El treball de les aigües de la riera i els torrents, que busquen novament el seu perfil d'equilibri, ha erosionat tots aquests productes volcànics i ha posat al descobert la seqüència de dipòsits.
Detall de la colada de basanites olivíniques de la riera de Canet
Afloraments i preguntes
Per validar aquest earthcache caldrà que observem atentament 4 afloraments i contestem algunes preguntes.
Els afloraments són:
Aflorament 1: N 42º 02.553 E 2º 44.011
Aflorament 2: N 42º 02.776 E 2º 44.800
Aflorament 3: N 42º 03.059 E 2º 44.354
Aflorament 4: N 42º 03.010 E 2º 44.393
Preguntes:
1) En quin dels 4 afloraments hi ha piroclasts compactats clarament visibles?
2) Quin dels 4 afloraments mostra el talús de gredes més alt?
3) Quin dels 4 afloraments mostra el talús de gredes més baix?
4) En quin dels 4 afloraments hi ha bombes?
Vocabulari
Basanita olivínicaRoca volcànica bàsica, cristal·lina granular te textura porfírica, constituïda per cristalls de piroxè, plagiòclasi i feldespatoides, amb olivina accessòria. L’olivina és un silicat, component habitual de roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques.
BretxaRoca sedimentària detrítica de gra gros, formada per cairells, elements angulosos de mida superior als 4 mm., amb proporcions variables de matriu i cimentada. La natura dels cairells pot ser diversa. En el nostre cas serà volcànica o de la roca encaixant.
ColadaMassa fluida de lava emesa per un volcà que s’estén i es desplaça a favor del pendent fins que s’immobilitza per refredament i es consolida.
Con volcànicCos rocós format per l’acumulació de laves i/o piroclasts al voltant d’una boca volcànica, de forma cònica truncada.
MagmaMaterial rocós fos totalment o parcial. La majoria dels magmes són constituïts per silicats, aigua i gasos, a temperatures que oscil·len entre els 650ºC i els 1200ºC. En cristal·litzar i consolidar-se per refredament, formen les roques ígnies.
NeogenDel grec néos “nou”, i génos “naixença”. És un període geològic del Cenozoic que, segons alguns autors inclou el Quaternari, i que va des de fa 23 milions d’anys fins l’actualitat.
PiroclastsMaterial volcànic fragmentat, de lava o de roca encaixant, format per l’activitat volcànica explosiva i llançat a l’atmosfera des d’on cauen i es dipositen. Segons les mides, es classifiquen com a blocs i bombes, lapil·li i cendra.
PlistocèDel grec pleîston “el més”, i kainós “recent”. És un període geològic del Neogen. Va des de 1,6 milions d’anys fins a 10.000 anys. El seu final es correspon amb el final del Paleolític.
Bibliografia
Institut Geològic de Catalunya (igc) i Institut Cartogràfic de Catalunya (icc), ATLES GEOLÒGIC DE CATALUNYA, març 2010.
Servei Geològic de Catalunya, Mapa geològic de Catalunya 1:25.000. Canet d’Adri. 295-2-2 (76-24), novembre 1997
Institut Geològic de Catalunya Carta vulcanològica de la Zona Volcànica de la Garrotxa 1: 25.000, juny 2007
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. GEOZONA 212 VOLCÀ DEL PUIG D’ADRI.