La via ferrada Teresina és probablement
la via ferrada més emblemàtica de la muntanya de Montserrat, i no
és per menys, doncs té tots els elements per ser-ho. Combina passos
de tots tipus, amb cadenes, esglaons, flanquejos, un espectacular
pont de pedra, magnífiques vistes durant tot el recorregut, un
ràpel d'uns 25 metres, i culmina en el punt més alt de tota la
muntanya: la Miranda de Sant Jeroni (1 237m).
Fou equipada l'any 1993 per Antonio
García Picazo i altres col·laboradors. Actualment l'itinerari està
en força bon estat. L'inici de l'excursió comença en el Monestir de
Santa Cecília de Montserrat, on també s'ubica el refugi Bartomeu
Puiggrós.
Des de l'aparcament, enfilem la canal de
Sant Jeroni que tenim davant nostre, fins que es bifurca en dos. La
canal de Sant Jeroni puja cap a l'esquerra, i nosaltres enfilem la
canal que s'obre a la dreta ben assenyalada per un cartell de fusta
i marques blaves. Si continuèssim per aquesta canal fins al final,
ens trobaríem una altra via ferrada, la canal del Mejillón, però
nosaltres ens desviem novament a la dreta per enfilar la Teresina,
per una primera paret equipada amb cadenes.
A partir d'aquí ja no té pèrdua. Després
de progressar per la ferrada ens trobarem amb el pont de pedra que
és un pas força aeri i espectacular.
A l'arribar a dalt de la agulla de Santa
Cecília, es pot optar per baixar per unes petites grapes o muntant
un ràpel amb una corda de 60 metres què és el que vàrem fer
nosaltres. Un cop a baix continuem amb trams per dins del bosc amb
alguns passos equipats fins arribar a la zona del catxé. Mireu les
fotos spoiler per saber a on és amagat.
Després podeu continuar fins a la
xemeneia que ens portarà fins a la Miranda de Sant Jeroni i què és
la zona més complicada de superar. Aquí els braços han de treballar
de valent. Al principi trobarem una cadena i poc després unes mini
grapes. És qüestió de progressar com es fa a les xemeneies que és
recolzant esquena i cames a les parets. A la part baixa trobareu
una corda verda que l'han instal·lat no fa massa temps ja que el
cable en aquest tram està fet malbé. O sigui, que assegureu-vos en
aquest petit tram a aquesta corda i no a la línia de vida. Més a
dalt les mini-grapes donem pas a unes de més grosses a la dreta de
la xemeneia que ens faran pujar un troç més fins arribar a altres
mini-grapes més a dalt i a on arribarem fins a la barana del
mirador. Si el dia és clar, tindrem com a recompensa unes vistes
increibles i la gran satisfacció de haver fet una de les ferrades
més antigues i clàssiques de Montserrat.
L'itinerari és llarg i encara que les
ressenyes marquin 2 o 3 hores de pujada i 1 hora de baixada,
cadascú va el seu ritme, o gaudeix més o menys dels diferents
racons i paisatges que ens depara aquest magnific recorregut.
En total són quasi 540 m de desnivell.
El descens més fàcil és per la canal de Sant Jeroni, fàcilment
accessible des de a prop de l'ermita del mateix nom.
CONSELLS BÀSICS:
- No aneu en cap cas sols, amb mal temps
o després de pluges.
- Porteu el material per fer ferrades:
Casc d'escalada homologat, arnés, cinta dissipadora amb mosquetons
de seguretat, guants, calçat adïent de muntanya i una cinta amb
mosquetó lligada a l'arnés en cas de voler descansar en un moment
donat. En cas de baixar fent ràpel, una corda de 60 metres, un
davallador i si teniu un shunt (pato) molt millor, amb un parell de
cintes express i alguna baga. En el cas de que algú pugui tenir
problemes a l'hora de pujar per la xemeneia, no estaria de més
portar una altre corda més curta (30 metres). Si, el material val
diners, però més valor té la vostre vida, oi?. No us la jugueu.
- Si no heu fet cap ferrada no us
aventureu a anar sense alguna persona que tingui experiència en
aquest tipus de vies i penseu que és una ferrada catalogada com MD
(molt dificil). Alguns dels passos son força aeris per lo qual
abstenir-se d'anar persones amb problemes de vertigen. Sigueu
respectuosos amb el medi ambient durant tot el recorregut, aviseu
en cas de caiguda de pedres i cal que tingueu una assegurança i
llicència federativa de muntanya. L'aigua és un element molt
imprescindible i a tenir en compte ja que suarem de valent sobretot
a l'estiu i haurem d'hidratar-nos sovint.
- Tot comportament negligent o inadequat
en aquesta activitat pot provocar accidents greus i, fins i tot
mortals. Els propietaris del catxé no assumin cap responsabilitat
en cas d'accident que la pràctica d'aquesta activitat pugui
ocasionar.
- I sobretot disfruteu molt com
nosaltres ho hem fet amb aquesta ferrada.
La vía ferrata Teresina es probablemente la más emblemática de
la montaña de Montserrat, y no es para menos, pues tiene todos los
elementos para serlo. Combina pasos de todo tipo, con cadenas,
escalones, flanqueos, un espectacular puente de piedra, magníficas
vistas durante todo el recorrido, un rappel de 25 metros y culmina
en el punto más alto de toda la montaña: la Miranda de Sant Jeroni
(1 237 m).
Fue equipada en el año 1993 por Antonio García Picazo y otros
colaboradores. Actualmente el itinerario está en bastante buen
estado. El inicio de la excursión empieza en el Monasterio de Santa
Cecília de Montserrat, donde también se ubica el refugio Bartomeu
Puiggròs.
Desde el aparcamiento, subimos la canal de Sant Jeroni que
tenemos delante nuestro, hasta que se bifurca en dos. La canal de
Sant Jeroni sube por la izquierda, y nosotros seguiremos por la
canal que se abre a la derecha bien señalizada con un cartel de
madera y con marcas azules. Si continuáramos por esta canal hasta
el final, nos encontraríamos con otra vía ferrata, la canal del
Mejillón, pero nosotros nos desviamos nuevamente a la derecha para
subir hacia la Teresina, por una primera pared equipada con una
gruesa cadena.
A partir de aquí ya no hay pérdida. Después de progresar por la
ferrata nos encontraremos con el puente de piedra que es un paso
bastante aéreo y espectacular.
Al llegar arriba de la agulla de Santa Cecília, se puede optar
por bajar por unas pequeñas grapas o montando un rappel con una
cuerda de 60 metros que es lo que hicimos en nuestro caso. Una vez
abajo continuamos con tramos por dentro del bosque y con algunos
pasos equipados hasta llegar a la zona del caché. Mirad las fotos
spoiler para saber donde esta escondido.
Después podéis continuar hasta la chimenea que nos hará llegar
hasta la Miranda de Sant Jeroni y que es la zona más complicada de
superar. Aquí los brazos han de trabajar a tope. Al principio
encontraremos una cadena y poco después unas mini grapas. Es
cuestión de progresar como se hace en las chimeneas que es apoyando
la espalda y las piernas en las paredes. En la parte inferior
encontraremos una cuerda verde que la han instalado no hace mucho
tiempo ya que el cable en este tramo está roto. O sea, que
asegurados en ese pequeño tramo en esa cuerda y no en la línea de
vida. Más arriba las mini-grapas dan paso a otras más grandes a la
derecha de la chimenea que nos hará subir un trozo más hasta llegar
a otras mini-grapas más arriba y donde llegaremos hasta la baranda
del mirador. Si el día es claro, tendréis como recompensa unas
vistas increíbles y la gran satisfacción de haber realizado una de
las ferratas más antiguas y clásicas de Montserrat.
El itinerario es largo y aunque las reseñas marquen 2 o 3 horas
de subida y una hora de bajada, cada uno va a su ritmo, o disfruta
más o menos de los diferentes rincones y paisajes que nos depara
este magnífico recorrido.
En total son casi 540 metros de desnivel. El descenso más fácil
es por la canal de Sant Jeroni, fácilmente accesible desde cerca de
la ermita del mismo nombre.
CONSEJOS BÁSICOS:
- No vayáis en ningún caso solos, con mal tiempo o después de
lluvias.
- Llevad el material para hacer vías ferratas: casco de escalada
homologado, arnés, cinta disipadora con mosquetones de seguridad,
guantes, calzado adecuado de montaña y una cinta con mosquetón
ligado al arnés en caso de querer descansar en un momento dado. En
caso de bajar haciendo rappel, una cuerda de 60 metros, un
descensor tipo ocho y si tenéis un shunt (pato) mucho mejor, con un
par de cintas exprés y alguna baga. En el caso de que alguien pueda
tener problemas en el momento de subir la chimenea, no estaría de
más llevar otra cuerda más corta (30 metros). Sí, el material vale
dinero, pero más valor tiene vuestra vida, ¿verdad?. No os la
jugueis.
- Si no habéis ido nunca a hacer una vía ferrata no os
aventuréis en ir sin alguien con experiencia en este tipo de vías y
pensad que es una ferrata catalogada con MD (muy difícil). Algunos
de los pasos son bastante aéreos por lo cual abstenerse de ir
personas con problemas de vértigo. Ser respetuosos con el medio
ambiente durante todo el recorrido, avisad en caso de caída de
piedras y tened un seguro y licencia federativa de montaña. El agua
es un elemento muy imprescindible y a tener en cuenta ya que
sudaremos bastante sobre todo en verano y tendremos que hidratarnos
con frecuencia.
- Todo comportamiento negligente o inadecuado en esta actividad,
puede provocar accidentes graves y hasta mortales. Los propietarios
del caché no asumimos ninguna responsabilidad en caso de accidente
que la práctica de esta actividad pueda ocasionar.
- Y sobre todo, disfrutad mucho como nosotros lo hemos hecho
haciendo esta ferrata.
