-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(micro)
Related Web Page
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
El Parc de les Aigües es converteix en el segon espai verd de la ciutat en extensió. Relliga els barris del Cendrassos, l'Horta de l'Hospital i l'Horta Capallera amb el centre històric.
Es necesari boligraf
----
The Park of the Waters turns into the second green space of the city in extension. Behind the Cendrassos, l'Horta of l'Hospital and l'Horta Capallera with the historical centre.
Els primers pobladors
Segons les dades històriques sembla que en aquesta zona hi visqueren els primers pobladors de Figueres. Era l'època dels romans quan aquests van entrar en el país i van establir un parador dit Juncària, que era tota la zona propera a l'Aigueta, per on passava la calçada romana i a on també s'hi aproparen els indígenes de la zona en un petit poblat.
Durant set segles van conviure separats els dos poblats fins que es fusionaren en un de sol que s'anomenava Figàries. Hi havia hagut algunes discòrdies entre uns i altres, fet que motivà que els romans sotmetessin per la força els indígenes, amb els quals van conviure aleshores set segles.
Els romans donaren una cultura i una nova concepció de la vida i van estendre el conreu de l'olivera i la vinya. També va arribar la religió cristiana com ho demostra l'existència d'esglésies paleocristianes arreu de la comarca.
En els segles posteriors, amb les invasions medievals del centre d'Europa i amb el creixement urbà de la nova població de Figueres, aquell barri va anar quedant abandonat, fou quan van créixer plenament el que seria la zona urbana central de Figueres, al voltant de l'església de Sant Pere.
El lloc porta el nom de Cendrassos, amb el qual s'anomena ara tota aquella zona, que és un topònim ja esmentat l'any 1010 és citar-se amb els noms de "cenrás" i "cendres" en un document del monestir de Vilabertran. Els historiadors el deriven de l'esmentada paraula "cendra" que és un derivat de quan el poblat va ser incendiat i va quedar una zona plena de cendres i totalment abandonat.
De la seva antiguitat històrica a finals del segle dinou, quan encara era el pas del camí de la Jonquera, s'hi van trobar restes ceràmiques ibèriques i romanes i, modernament, l'any 1889 en unes excavacions fetes pel centre Artístic i Industrial de l'Empordà van donar lloc al descobriment d'unes sepultures a uns tres pams de profunditat. En elles es trobaren teules romanes, la majoria de les quals estaven destrossades per les llaures dels camps que eren poc profundes.
També hi havia algunes monedes i fonaments d'edificis antics que foren considerats del temps dels romans, les restes dels quals foren dipositades en el Centre Artístic. Hi havia un pedestal romà que està al Museu de l'Empordà i un vas ibèric de terracota que està en el Museu Arqueològic de Barcelona.
Aquestes terres, en el segle XI eren propietat del monestir de Vilabertran i el 1604 hi havia una finca dita Horta Vella, que constava com a propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Pere de Figueres, i un edifici que estava destinat a sínia, però fins mig segle divuit la zona encara era orfe i estava dedicada únicament a terres agrícoles.
A mitjans del segle XVIII la zona va canviar en edificar-se al carrer del Rec Arnau convent dels frares caputxins, el qual havien hagut d'abandonar l'anterior que disposaven capdamunt de la pujada a la muntanyeta del castell el 1753, en construir l'Estat la fortalesa del castell. Aleshores els religiosos foren indemnitzats i construïren el nou convent en el camí de les Mosques, que avui és el carrer del Rec Arnau, i que aleshores encara era totalment despoblat. Aquesta nova església i elconvent van quedar afectats per les ?desamortitzacions i els frares l'hagueren d'abandonar en el 1835. Posteriorment, va passar a propietat de l'Ajuntament, i és un servei de dipòsit i serveis municipals.
El "camí de les mosques"
El carrer de l'avinguda de la Costa Brava antigament era nomenat "el camí de les mosques i curiosament se li va donar el nom d'"avinguda" quan encara només tenia dos metres d'amplada, com un antic camí procedent de França, el qual estava ple de bardisses. Inicialment era el llit del riu Madral i que era un camí secundari que servia per anar a Vilabertran i a un racó on hi havia la Font del Soc, que era molt concorregut pels figuerencs ja que hi anaven a fer berenars.
En aquesta zona hi havia una torre de defensa de l'última guerra carlina i no es va començar a edificar fins a mitjans del segle dinou amb dues cases a l'inici del carrer. Posteriorment, ha estat molts anys amb poques edificacions, fins que es va formar la urbanització de la zona i fou enllaç perfecte entre la zona de Tapis i el final del carrer de la Jonquera. Actualment a la zona hi ha diversos espais culturals.
Additional Hints
(Decrypt)
PNG fragng n yn iben qr y'nvthn (npghnyzrag ohvg...). N yn onenan
RFC fragnqb prepn qry nthn (npghnyzragr inpíb...). Ra yn onenaqvyyn
RAT fvggvat arne gur jngre (npghnyyl vfa'g vg). Ba gur envy