I have earned GSA's highest level:

ESTANY D'IVARS D'URGELL

CATALÀ

CASTELLANO

ENGLISH

CATALÀ

L’estany d’Ivars i Vila-sana, també conegut històricament com a llacuna d’Utxafava es troba situat a la comarca catalana del Pla d’Urgell, entre les poblacions d’Ivars d’Urgell, Vila-sana i Vallverd.

L’antic estany

L’estany original, format segurament fa milions d’anys en el moment de la configuració de la depressió central catalana, és de tipus endorreic, és a dir, causat per l’aflorament d’aigua a la superfície de terrenys impermeables i tancats que, en no poder desguassar per drenatge natural cap a rius o rieres, acaba acumulant-se. Així apareixen aquests estanys, que es caracteritzen per tenir poca fondària i ser salobres. La gran majoria de les sals d’aquest estany procedia de l’aigua subterrània. A això s’hi afegia el fet que l’evaporació i la transpiració de les plantes de l’entorn contribuïa a la concentració de sals procedents del subsòl. La poca fondària de l’estany d’Ivars provocava que a l’estiu la llacuna s’assequés i que afloressin  dipòsits de sal, que van ser explotats des del segle XV.

Amb la construcció, el 1861, del Canal d’Urgell, entra a la zona l’aigua del riu Segre a través dels desguassos dels canals de rec. Això comportarà un augment de la superfície i del volum d’aigua de l’estany (130 ha, 2400 m. de llargada, 800 m. d’amplada i 3,8 m. de fondària, l’estany d’aigua dolça més gran de Catalunya) i una disminució del nivell de sals, ja que es perd el caràcter endorreic. L’entrada d’aigua dolça comportarà la transformació de l’estany, que es convertirà així en un important focus d’activitat social, cultural i econòmica. A més de ser un espai per passejar i celebrar-hi actes de tot tipus, hi eren molt importants les activitats relacionades amb la cacera (ànecs i fotges) i amb la pesca (anguiles, barbs, crancs de riu), que es comercialitzava als mercats dels pobles més propers.

La dessecació

El 1945 es va publicar un decret que autoritzava la dessecació de l’estany. Malgrat que la majoria de la gent de l’entorn no hi estava d’acord, l’estany va ser dessecat entre 1949 i 1951, gràcies a un canal de desguàs (la mina de Ca l’Aragonès). Tot i que alguna empresa hi veié possibilitats de negoci, la realitat va ser que les sals de l’antic estany van tornar a aflorar; per això, s’hi va haver de conrear arròs i es va haver d’esperar que l’aigua del reg anés rentant de sals el terreny.

La recuperació

A la primera edició del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura dels Països Catalans, del 1976, ja apareixen les primeres propostes de recuperació de l’antic estany. El 1991, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell fa seva la voluntat del poble de tornar a inundar l’estany, fet que farà que el 1992 se n’encarregui un estudi de la viabilitat. El 1993 se signa un acord de cooperació entre els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i la Diputació de Lleida per a la recuperació i protecció de l’estany. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany és aprovat i el 1996 se’n redacta el Projecte de recuperació i condicionament. L’11 d’octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (format pels ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, els Departaments de Medi ambient i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell), que s’encarregarà de comprar les finques per poder començar les tasques de recuperació de l’espai i de gestionar-ne el futur. Entre el 2002 i el 2003 s’adquireixen 165 ha de zona lacustre i perifèrica, el 2004 s’inicien les obres de recuperació i el 2005 comença l’emplenament definitiu. El projecte de recuperació compta amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge, de l’obra social de Caixa Catalunya.

A l’actualitat l’estany ha esdevingut un espai amb dos centres d’interès bàsics:

• Ús recreatiu i turístic d’observació de la fauna i la flora i de contacte amb l’activitat agrícola i ramadera de la comarca. S’han creat itineraris i s’han instal·lat equipaments en llocs estratègics (àrees de descans, miradors, punts de guaita, embarcadors...).
• Punt d’especial interès per a l’estudi de la fauna, de la vegetació i de l’entorn físic.

Per a més informació, podeu visitar els següents webs:

http://www.estanyivarsvilasana.cat/
http://www.estanyivars.com/estanyivars.htm

Per registrar l'Eartchache, cal que respongueu correctament les següents preguntes mitjançant un correu a xicufotsopa@gmail.com. Una vegada hagueu rebut la confirmació d'haver contestat correctament les preguntes, feu el registre i, si voleu, afegiu-hi una foto de la vostra visita. Gaudiu de l'entorn!

Podríeu anomenar exemples de conques endorreiques de cadascun dels sis continents del planeta Terra (Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania i Antàrtida)? D’on pren l’aigua el Canal d’Urgell? Quants quilòmetres de recorregut té? On comença i on acaba? Des d’un punt de vista tècnic, quan podem parlar d’aigua salabrosa? A fi de verificar la vostra presència al lloc, digueu què s'amaga darrere del logo de Geocaching de la següent fotografia, presa al lloc de les coordenades.

CASTELLANO

L’estany (laguna) d’Ivars i Vila-sana, también conocida como laguna de Utxafava se encuentra en la comarca catalana del Pla d’Urgell, entre las poblaciones de Ivars d’Urgell, Vila-sana y Vallverd.

La antigua laguna

La laguna original, formada seguramente hace millones de años en el momento de la configuración de la depresión central catalana, es de tipo endorreico, es decir, causada por el afloramiento de agua en la superficie de terrenos impermeables y cerrados que, al no poder desembocar por drenaje natural hacia ríos o rieras, acaba acumulándose. Así aparecen estas lagunas, que se caracterizan por tener poca profundidad y ser salobres. La gran mayoría de las sales de esta laguna procedía del agua subterránea. A esto se añadía el hecho de que la evaporación y la transpiración  de las plantas del entorno contribuían a la concentración de sales procedentes del subsuelo. La poca profundidad de la laguna de Ivars provocaba que en verano el espacio se secara i que afloraran depósitos de sal, que fueron explotados desde el siglo XV.

Con la construcción, en 1861, del Canal d’Urgell, entra en la zona el agua del río Segre a través de los desagües de los canales de riego. Eso comportará un aumento de la superficie y del volumen de agua de la laguna (130 ha, 2400 m. de longitud, 800 m. de anchura y 3,8 m. de profundidad, la masa de agua dulce más grande de Cataluña) y una disminución del nivel de sales, ya que se pierde el carácter endorreico. La entrada de agua dulce comportará la transformación de la laguna, que se convierte así en un importante foco de actividad social, cultural y económica. Además de ser un espacio para pasear y celebrar actos de todo tipo, eran muy importantes las actividades relacionadas con la caza (patos y fochas) y con la pesca (anguilas, barbos, cangrejos de río), que se comercializaba en los mercados de los pueblos más cercanos.

La desecación

En 1945 se publicó un decreto que autorizaba la desecación de la laguna. A pesar de que la mayoría de la gente del entorno se no estaba de acuerdo, la laguna fue desecada entre 1949 y 1951, gracias a un canal de desagüe (la mina de Ca l’Aragonès). A pesar de que alguna empresa vio posibilidades de negocio, la realidad fue que las sales del antiguo lago afloraron nuevamente; por eso hubo que cultivar arroz y hubo que esperar a que el agua del riego fuera lavando de sales el terreno.

La recuperación

En la primera edición del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura dels Països Catalans, de 1976, ya aparecen las primeras propuestas de recuperación de la antigua laguna. En 1991, el Ayuntamiento de Ivars d’Urgell hizo suya la voluntad del pueblo de reinundar la laguna, hecho que hará que en 1992 se encargue un estudio de viabilidad. En 1993 se firma un acuerdo de cooperación entre los ayuntamientos de Ivars d’Urgell y de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell y la Diputació de Lleida para la recuperación y protección de la laguna. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany fue aprobado y en 1996 se redacta el Projecte de recuperació i condicionament. El 11 de octubre de 2002 se constituye el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (formado por los ayuntamientos de Ivars d’Urgell y Vila-sana, los Departaments de Medi ambient y  de Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida y el Consell Comarcal del Pla d’Urgell), que se encargarán de comprar las fincas para poder comenzar las tareas de recuperación del espacio y de gestionar el futuro. Entre 2002 y 2003 se adquieren 165 ha de zona lacustre y periférica, en 2004 se inician las obras de recuperación y en 2005 empieza el llenado definitivo. El proyecto de recuperación cuenta con el soporte de la Fundació Territori i Paisatge, de la obra social de Caixa Catalunya.

En la actualidad se ha convertido en un espacio con dos centros de interés básicos:

• Uso recreativo y turístico de observación de la fauna y de la flora y de contacto con la actividad agrícola y ganadera de la comarca. Se han creado itinerarios y se han instalado equipamientos en lugares estratégicos (áreas de descanso, miradores, puntos de observación, embarcaderos...).
• Punto de especial interés para el estudio de la fauna, de la vegetación y del entorno físico.

Para más información pueden visitar los siguientes sitios web:

http://www.estanyivarsvilasana.cat/?lang=es
http://www.estanyivars.com/estanyivars.htm

Para registrar el Eartchache, hace falta que respondáis correctamente las siguientes preguntas mediante un correu a xicufotsopa@gmail.com. Una vez hayáis recibido la confirmación de haber respondido correctamente las preguntas, haced el registro y, si queréis, podíes añadir una foto de vuestra visita. ¡Disfrutad el entorno!

Podríais proporcionar ejemplos de cuencas endorreicas de cada uno de los seis continentes del planeta Tierra (Europa, América, África, Asia, Oceanía y Antártida)? De dónde toma el agua el Canal d’Urgell? Cuántos kilómetros de recorrido tiene? ¿Dónde empieza y dónde acaba? Desde un punto de vista técnico, ¿cuándo podemos hablar de agua salobre? Con el fin de verificar vuestra presencia en el lugar, decidnos qué se esconde detrás del logo de Geocaching en la siguiente fotografía, tomada en el lugar de las coordenadas.

ENGLISH

The pond of Ivars and Vila-Sana, also known historically as Utxafava lagoon is located in the Catalan region of Pla d'Urgell, between the towns of Ivars d'Urgell, Vila-sana and Vallverd.



The old pond

The original pond, probably formed millions of years ago when the configuration of the central Catalan depression, is an endorheic basin, caused by the upwelling of water in an enclosed and waterproof area of ??land that, because of not being able to drain into natural drainage streams or rivers, has accumulated. So are these lakes, which are characterized by being shallow and with brackish water. Most of the salts of the lake came from groundwater. Furthermore, the evaporation and transpiration of plants in the environment contributed to the concentration of salts from the subsoil. The shallow pond of Ivars caused the drying of the lake in summer and the surface of salt deposits that were exploited from the fifteenth century.

With the construction of the Canal d’Urgell in 1861, water water from Segre river enters the area through the drainage system of irrigation channels. This involves an increase of the volume and the surface of the lake (130 hectares, 2400 m long, 800 m wide and 3.8 m deep, the largest freshwater lake in Catalonia) and a decrease in the level of salt, since it loses the character endorheic. The input of freshwater will lead the transformation of the pond, which will thus become an important focus of social, cultural and economic activities. Besides being a place to walk and to celebrate events of all kinds, there were important activities related to hunting (ducks and coots) and fishing (eels, barbel, crayfish), which was sold to markets in nearby towns.

The drying

In 1945 a decree authorizing the drying of the pond was published. In spite of most people around there didn’t agree, the lake was drained between 1949 and 1951, thanks to a drainage channel (Ca l’Aragonès mine). While some companies saw business opportunities there, the reality was that the salt from ancient lake once again surfaced; this is why they had to cultivate rice and had to wait for the irrigation water washing the field.

The recovery

In the first edition of the Llibre Blanc de la Gestió de la Natura dels Països Catalans, 1976, the first proposals to recover the ancient lake had appeared. In 1991, the City Council of Ivars d'Urgell endorses the will of the people on returning to flood the pond, so a feasibility study was commissioned in 1992. In 1993 a cooperation agreement for the recovery and protection of the lake was signed by the municipalities of Ivars d’Urgell and Vila-Sana, the Consell Comarcal del Pla d’Urgell and the Diputació de Lleida. The special plan for the protection of the environment and landscape of the lake was approved, and in 1996 they wrote the Bill of recovery and conditioning. On 11 October 2002 the Consorci de l’Estany d’Ivars I Vila-sana was created (formed by the municipalities of Ivars d’Urgell and Vila-Sana, the Departaments de Medi ambient i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca of the Generalitat de Catalunya, the Diputació de Lleida and the Consell Comarcal del Pla d’Urgell), who will buy the property to begin the task of recovering space and manage the future. Between 2002 and 2003 the Consorci has acquired 165 ha of lake and peripheral areas, in 2004 restoration works had begun and in 2005 had begun the final flooding. The restoration project has the support of the Fundació Territori i Paisatge, de l’obra social de Caixa Catalunya.

Currently the lake has become an area with two basic objectives:

• Recreational and touristic use for the observation of flora and fauna and contact with farming and livestock in the region. Routes have been created and equipments have been installed in strategic locations (rest areas, viewing points, watch points, jetties ...).
• Special interest place for the study of fauna, vegetation and physical environment.

For further information, you can visit this websites:

http://www.estanyivarsvilasana.cat/?lang=en
http://www.estanyivars.com/estanyivars.htm

In order to register the Eartchache, you must correctly answer the following questions to this email: xicufotsopa@gmail.com. Once you had received the confirmation of the correctly answered questions, please register the Earthcache and, if you wish, add a picture of your visit. Enjoy your visit!

Can you provide examples of endorheic basin in each of the six continents of the planet Earth (Europe, America, Africa, Asia, Oceania and Antarctica)? Where Canal d'Urgell gets the water? How many kilometers has its course? Where does it begin and end? From a technical point of view, when can we talk about brackish water? In order to verify your presence at the place, say what is hidden behind the Geocaching logo in this picture, taken in the place of the coordinates.