Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21d'abril de 1824 – 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Es dedicà, de forma autodidacta, a estudiar música i poesia. Va dedicar-se a interpretar les seves pròpies composicions als cafès de Barcelona, tot acompanyant-se d'una guitarra. Va mostrar des de ben jove una filiació política d'esquerres i republicana. Va relacionar-se amb Narccís Monturiol i Abdó Terrades.
Gràcies al seu talent fou cridat a dirigir un grup de músics anomenat La Aurora, que es dedicaven a tocar als cafès i a interpretar serenates. Degut a la dificultat per a crear un repertori adequat per a un grup de músics tan heterogeni com La Aurora, Clavé va optar per a fer-los cantar a tots, però calia conservar una textura polifònica. D'aquí va sorgir la idea de crear una coral, La Fraternidad, que seria la primera a l'Estat. Clavé va proposar-se l'objectiu d'apropar la música i la cultura a una classe treballadora a qui, en aquella època, se li'n negava l'accés, portant una vida que es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d'activitats extralaborals de cap mena.
Tot seguint l'exemple de La Fraternidad, aviat començaren a formar-se a Barcelona i a les poblacions veïnes grups corals que imitaven La Fraternidad. La tendència s'aniria escampant per tota Catalunya en pocs anys.
El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d'Euterpe. La Fraternidad passaria a anomenar-se Societat Coral Euterpe. Els espectacles i balls populars dels Jardins d'Euterpe gaudiren de gran èxit, i s'hi duien a terme concerts en diferents sessions al llarg del dia.
Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir l'exemple claverià, es fundà el 1860 la Asociación Euterpense, una mena de federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori.
Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d'aquesta federació tingueren un gran ressò, i agruparen milers de cantaires i centenars de músics en concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhäuser, la qual cosa suposava la primera vegada que Wagner era escoltat a Espanya. En aquest moment ja existien vuitanta-quatre societats corals als Països Catalans i també a Cuba.
El 1867 Clavé fou detingut i deportat a Madrid, però malgrat això les activitats dels Jardins d'Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els balls, concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres, etc. continuaren amb normalitat.
A partir del 1868 i com a conseqüència de la Revolució de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clavé ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les inquietuds republicanes, dirigides ara primer a través del Partit Democràtic i després del Partit Republicà. Clavé, que no havia abandonat mai l'activitat política, exercí diversos càrrecs públics. El mateix 1868 fou membre de la Jumta Revolucionária; l'any següent fou vicepresident del Pacte de Tortosa; el 1871 fou escollit diputat i nomenat President de la Diputació de Barcelona; i el 1873, amb la Primera República Espanyola, governador civil de Castellò i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general Pavía el gener de 1874 posà fi a la República i a totes les esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé tornà a Barcelona on morí setmanes després, el 24 de febrer.
.