Rogativa setenal
La història
La història diu que Vallibona, a la comarca dels Ports (País Valencià), va sofrir una forta pesta fa uns 400 anys, i es van quedar sense dones. Una colla de set mossos van recórrer els pobles de la Tinença i van fer cap a Pena-roja, a on van trobara set mosses amb les que es van casar i gràcies a les quals Vallibona es va mantindre viu.
Set anys espere el poble de Pena-roja per a retrobar-se en Vallibona. I els escaufreds que corren quan sents la frase Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!,
Cada set anys els antics camins de les comarques dels Ports, La Tinença i el Matarranya s'omplin per unes hores de vida. La rogativa de Vallibona a Pena-roja els retorna per uns instants la seua antiga vitalitat. Molt hauran canviat aquestos paratges des que al segle XIV un grapat de Vallibonencs els recorregueren per primera vegada a la recerca del futur del seu poble.
La rogativa de Vallibona a Pena-roja representa la fidelitat dels pobles cap a les seues arrels, testimoniant la necessària solidaritat amb què els pobles han d'afrontar el seu futur. El futur dels pobles de muntanya, a pesar de les enormes carències i deficiencies presents, es veu amb major optimisme que fa uns anys. Els pobles d'interior tenen davant de si el repte d'adaptar-se als nous temps.
El camí de la Rogativa
Des de Vallibona, a traves del barranc de la Gatallera, el Mas de Grau, el de Marquet i el de Prades, el Roig i la Caseta dels Bous, ja al terme de Castell de Cabres forts pendents i espessos boscos de pins rojals i negrals deixen pas a l’altiplà de la Tinença, arribant al Molló de Bel i creuant la vessant de la serra baixem suaument cap al Pont del Quinto i el barranc de l’Avellanar fins arribar a Coratxar, a 1230 metres d’altitud, terres solitàries, fresques i ventoses, solcades de profunds barrancs que tributen les seues aigües al riu Tastavins.
Des de Coratxar ens dirigim a La font Freda o font del Bassiol. Ens trobem a la part més alta del nostre recorregut, als peus de la Puntassa (1345m.). Fins ací pràcticament tot ha sigut pujada a partir, d'ara iniciem la pronunciada baixada que ens portarà fins a Pena-roja pel Cingle de Sant Jaume ,en plena serra dels Aragonesos. Ens trobem al límit provincial de Castelló i Terol. Terres que, més enllà de l'arbitrarietat de les fronteres imposades, comparteixen paisatge, llengua i cultura.
El Cingle de Sant Jaume es converteix en un perfecte mirador sobre les terres de la Tinença de Benifassà i el Matarranya. Al nord podem vore el Tossal dels Tres Reis, L´Encanadé i L´Hereu, últims contraforts del Massís dels Ports de Beceit. A l'Oest, les roques del Masmut, la vall del Tastavins i en dies clars una àmplia vista del Baix Aragó. Paisatge: immens, majestuós, enèrgic que no dóna treva als sentits. El silenci ho envolta tot.
Després de baixar el Cingle de Sant Jaume ens dirigim cap a la bassa del Mas del Ginero, deixant a la nostra esquerra el Mas d'Antolino. Continuem el camí en direcció al Maset de Borla, travessant el paratge de Les Vinyasses. Avancem entre boscos ,per una pista ampla, cap al Coll de Borla. El final de la nostra caminada cada vegada està més pròxim. Pena-roja s'intueix al fons. De sobte, apareixen davant de nosaltres les gegantines roques del Masmut. La visió és impressionant, enormes moles de roca s'alcen cap al cel, trencades per estretes canals.
Deixem arrere les roques del Masmut i ens adrecem cap a la Bassa de Sant Miquel, el batec del cor s'accelera. Desprès de caminar durant quasi set hores per paisatges inoblidables, ens preparem per a entrar a Pena-roja. L'entrada a la vila la realitzem per la part més alta del poble, a través del Pont Tallat. Allí ens esperen els Penarrogins. Desprès d'una emotiva i emocionant cerimònia d'agermanament els dos pobles junts ens dirigim cap a la Mare de Déu de la Font, a la vora del riu Tastavins, final del nostre camí.
Podeu veure un ample resum d’aquesta peculiar rogativa mitjançant el següent enllaç :
http://apeucanal56.blogspot.com.es/2007/09/rogativa-vallibona.html
El caché
El caché és una fiambrereta quadrada de 500 ml. que conté llibreta de registre i cosetes vàries. Intenteu deixar-lo ben camuflat per a que no el trobe cap muggle i dure molts anys... Esperem que el disfruteu!!!