|
Rialp és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Rialb es troba al centre de la comarca , a la vall principal de la Noguera Pallaresa i a la dreta del riu, tot i que també ocupa una part de la Vall d'Àssua i la vall del Riu de Caregue, subsidiària de la Vall d'Àssua. També el vessant septentrional de la Torreta de l'Orri i les valls dels barrancs que s'hi formen, on hi ha l'Estació d'esquí de Port Ainé.
La vila de Rialb té el seu origen en el castell enclavat en una eminència situada a la dreta del Noguera Pallaresa, des d'on es controlava el pas cap a la Vall d'Àssua i les valls de l'Alt Pallars.
El castell de Rialp apareix relativament tard en la documentació: el 1262-63, quan sorgiren els primers conflictes entre el seu senyor, dels Bellera, i el comte de Pallars a causa de la jurisdicció criminal de la vila, i el 1281, després de la revolta de la noblesa catalana entre la qual es destacà el comte de Pallars contra la monarquia, any que el tenia en feu Ponç de Ribelles, que el posà en mans del rei Pere.
El castell fou en un principi una torre avançada del castell de Surp, el terme del qual arribava fins a la Noguera i al riu de Sant Antoni. Després passà a ser el castell més important de la vall d'Àssua dins la baronia dels Bellera, primer; dels comtes de Foix, després, i de la senyoria dels Oliver Boteller al segle XVI, fins que a la dècada de 1580 s'integrà a la corona reial com a cap del cinquè quarter del vescomtat de Castellbò.
Aquestes terres restaren vinculades al vescomtat de Castellbò fins a l'acabament dels senyorius, a principis del segle XIX. No obstant això, sembla ser que al segle XVI el castell es va abandonar i la vila va recollir el testimoni de la seva importància. La vila era la capital de la vall d'Àssua.
En l'actualitat, al castell, hi trobem dues parets de pedra amb algunes finestres d'arc de mig punt en plec de llibre en l'interior i amb esqueixada senzilla formant espitlleres per la part exterior. Aquestes dues parets, que formen angle recte, estan força esberlades amb amenaça de caure a conseqüència del pas del temps. Tenen aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m2 amb diversos nivells. Unes petites dimensions que no permetien allotjar tropa, ni resistir un llarg setge durant un període llarg temps.
Explica la gent gran de Rialp, que entre el castell i la torre de Virós hi havia (o bé, hi ha?) un passadís de connexió i fins i tot una mina (!).
Esperem que en gaudiu.
|