Matadepera és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, vegueria de Barcelona.

Matadepera és un municipi de la part nord de la comarca del Vallès Occidental. La vila està situada a 423 m d'altitud, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un conglomerat rocós que arriba, a la Mola, a una altura de 1.095 metres. Matadepera és al marge esquerre de la riera de les Arenes. Limita amb els termes municipals de Terrassa a l'oest i al sud, Castellar del Vallès a l'est i Sant Llorenç Savall i Mura (al Bages) al nord. Es comunica amb Terrassa a través de la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221.

La seva extensió és de 25,2 km², una part dels quals situats dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1.745 hectàrees de pinedes i 334 de matollar), i els seus conreus són de secà, principalment de cereals, oliveres i vinya, amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera està situada a 6 km de Terrassa, a 10 de Sabadell i a uns trenta de Barcelona. Amb un cens que supera els 8.000 habitants, Matadepera ha articulat la seva població en diversos barris i urbanitzacions (les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, els Rourets, el Pla de Sant Llorenç, Drac Parc, Can Prat, Can Solà del Racó, Verge de Montserrat, el Mas Sot, Can Vinyers).

Protecció legal: Cap

La producció de calç va tenir una forta incidència a Sant Llorenç del Munt i l'Obac al llarg del S. XIX i la primera meitat del S. XX. Aquesta activitat de base rural ha deixat un llegat no gaire conegut, però impressionant:

- es van construir més d'un centenar de forns. La majoria encara es poden contemplar, tot i que molts es troben en runes i coberts de vegetació. Només s'han rehabilitat amb cura els forns d'en Corcola i en Ton, sota el turó dels Rossos. Altres es conserven encara prou bé, com els forns de Les Cantarelles, la Font de la Tartana, el Busquetó o Can Roure-I.

A banda de les instal.lacions principals, també:

- es van obrir pistes forestals per facilitar el trasllat del brancam, pedres i calç.

- es van explotar petites pedreres a les vetes de roca calcària.

- es va netejar la massa forestal per obtenir grans quantitats de llenya (en competència amb els carboners).

- es va crear un nou ofici: el calcinaire. (Així s'anomenava tant al mestre que s'encarregava de la cuita com al comercial que venía el producte. Ambdues tasques sovint coincidia en la mateixa persona,)

Ja existien previament forns per a satisfer el consum de les masies, però al segle XIX es va produir una veritable "febre" com a conseqüència del fort creixement urbanístic de les dues ciutats més grans properes al massis: Terrassa i Sabadell, que necesitaven molta calç per a diversos usos en el sector de la construcció. Per exemple, a mitjans de segle a Sabadell es construien de 100 a 200 cases noves cada any.

La meitat dels forns de Sant Llorenç del Munt es troben a Matadepera, especialment en els últims turons del sud del massis, els que cauen sobre la plana: els Rossos, Mont-rodon, el Pujol, Calderols i les Roques Blanques. En aquesta zona hi ha la principal concentració de pedra calcària del massis. Ara bé hi ha forns per tot arreu del parc. Bona part de les masies va ser propietaries com a mínim d'un forn de calç: Can Pobla, Can Robert, Can Garrigosa, Casajoana, La Muntada, Agramunt, Can Brossa, Can Solà del Racó, Can Torrella de Baix, Can Gorina, etc. A vegades les masies assumien directament l'explotació dels forns, contractant a diversos jornalers, però també arrendaven el forn i permetien l'extració de pedra i la recollida de llenya de les seves finques.

La producció de calç de base rural va anar desaparèixent a la dècada dels 40 i 50 del segle XX. La causa va ser l'aparició de nous productes, que van substituir a la calç. I, a més, es van introduir noves tecnologíes en el procés de fabricació. Com a herència de la llarga tradició van quedar els forns "de flama llarga" de Can Sallent, a la vessant est del Mont-rodon, que van perllongar el seu funcionament fins el 1980.

Per la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.

Al punt kilomètric 9,0 (a l'altura del mas de la Barata) heu seguir la pista "barrada" que apareix a la dreta, si pujeu des de Terrassa, i que creua la llera de la riera de les Arenes.

Després es tracta d'anar seguint correctament les desviacions dels punts de ruta del llistat...(fàcil)

Es tracta d'un contenidor de plàstic, i el seu contingut inicial és el següent:

- Certificat FTF

- Llibreta logbook i bolígraf

- Pack de 6 mini-bolígrafs de tinta de gel de purpurina

Sigueu curosos a l'hora de desar-lo i de reubicar-lo en la posició original, per tal de que no es vegi. Gràcies.