Modernisme de Estiueig a l'Ametlla Multi-Cache
Alaguait: Gràcies per la seva contribució al Geocaching.
Alaguait - Revisor voluntari de Geocaching a Espanya i Andorra
Directrius generals de Geocaching.com
Directrius locals per Espanya i Andorra
Geocaching.com Help Center
Modernisme de Estiueig a l'Ametlla
-
Difficulty:
-
-
Terrain:
-
Size: 
(small)
Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions
in our disclaimer.
Un passeig per el Modernisme de estiueig de l'Ametlla del Vallès - Un paseo por el Modernismo de veraneo en l'Ametlla del Vallès
El Modernisme d'Estiueig a l’Ametlla
El desenvolupament i transformació del Vallès Oriental a finals del segle XIX anirà lligat a un fenomen social protagonitzat per l’alta burgesia barcelonina: l’estiueig. La proximitat amb Barcelona i les millores en les vies de comunicació –les carreteres comarcals i les dues línies de ferrocarril– en seran dos fets cabdals. Així mateix, la falta d’industrialització de la comarca, que a principis del segle XX conservava el seu caràcter rural i agrari amb Granollers i Mollet com a únics focus d'un tímid desenvolupament industrial, va convertir les petites poblacions del Vallès en llocs atractius per passar l’estiu. L’estiueig va comportar un desvetllament econòmic que va afavorir el comerç, les relacions directes amb la capital, Barcelona, el desenvolupament de serveis, com ara fondes i balnearis i, sobretot a l’estiu, l’oferta d’espais lúdics on desenvolupar festes i trobades literàries o teatrals.
L’Ametlla, Cardedeu i la Garriga van ser les principals viles triades per al descans estiuenc. Des de la segona meitat del segle XIX, aquestes viles es veuran abocades a l’arribada de la burgesia provenint de diferents sectors professionals. Metges, advocats, industrials i artistes necessitaran noves residències on viure. La construcció de cases i torres serà un fet cabdal en la transformació i creixement urbanístic d’aquestes poblacions. I les noves residències incorporen les últimes tendències arquitectòniques del moment: el Modernisme. Durant aquest període van ser diversos els arquitectes que van bastir torres i cases per a l’estiueig, de les quals destaquen els jardins frondosos que donen caràcter a les edificacions. Eduard M. Balcells, Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, Emili Sala i Cortès, Lluís Planas i Albert Joan i Torner en són autors destacats i, sobretot, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall amb lligams familiars a la Garriga.
M. J. Raspall i Mayol (1877-1937) ha estat considerat arquitecte de l’anomenada segona generació modernista. La major part de la seva obra, de marcada singularitat, es troba a les poblacions vallesanes de les quals, a més, va ser arquitecte municipal –de Cardedeu (1904), de l’Ametlla del Vallès (1906), de la Garriga (1906), de Granollers (1907), de Caldes de Montbui (1909) i més tard de Montmeló (1924). En aquests municipis va construir magnifiques cases i torres d’estil modernista i va desenvolupar una interessant obra pública, amb planejaments urbanístics, dissenys de mobiliari urbà i, com a obra més destacada en aquest àmbit, la construcció del cementiri de Cardedeu.
Un recorregut per aquestes poblacions permetrà conèixer l’arquitectura modernista de Raspall i, alhora, descobrir uns municipis que es van transformar i guanyar caràcter a principis del segle XX.
Font Modernista
Per trobar el catxé: Primer haureu d’anar al punt de les coordenades N 41° 40.166 E 002° 15.730, és la Font de davant Can Muntanyola , quants rajos té?, aquest serà el valor A.
La font pública fou dissenyada l’any 1932 per l’arquitecte Manuel Raspall, en la seva etapa noucentista, coincidint amb la urbanització de bona part del carrer Torregassa.
Torre de la Punxa
Si us gireu cap a un costat podeu veure la Torre de la Punxa (Villa Lola), coordenades N 41° 40.154 E 002° 15.737
La Torre de la Punxa es una casa de planta rectangular, aïllada i alineada al carrer del Mestre Pompeu Fabra. Està limitada per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una treballada reixa de ferro forjat. Destaca del conjunt una torre de planta octogonal acabada amb una prominent coberta de pavelló d'escates vidrades, que va donar sobrenom a la casa, coneguda com la casa de la Punxa. Fou construïda per a residència d’estiueig de la família Rosselló, fabricants de Barcelona i se’n desconeix l’autor.
La porta per la qual s’accedeix al jardí des de el carrer, la reixa, es de ferro forjat. Heu de comptar quantes flors de ferro té i aneu sumant els dígits del valor resultant tantes vegades com sigui necessari, fins a tenir un únic dígit, aquest serà el valor B
Ajuntament
A pocs metres, al costat teniu la plaça de l’ajuntament, on hi ha l’ajuntament, coordenades N 41° 40.171 E 002° 15.687
Les Escoles i l’Ajuntament de l’Ametlla, construïts entre 1910 i 1913 per Manuel Raspall, formen un conjunt característic de l'època, repetit en altres poblacions amb aquesta doble funció: un cos central dedicat a dependències municipals i dos cossos laterals dedicats a escola de nois un i de noies l’altre. El conjunt resultant és un edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça. La seva composició és simètrica respecte a l’eix que forma el cos central amb funcions municipals. La façana d’aquest cos està arrebossada. Cal destacar-ne l’arc de la porta d’entrada amb dues columnes amb capitells florals, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol que és el centre de l’ornamentació esgrafiada de la façana amb motius geomètrics florals. Curiosament a davall del rellotge de sol posteriorment hi van afegir un altre rellotge mes actual.
L’aspecte general és més d’una casa d’estiueig que d’un edifici públic, perdent-se la solemnitat de la seva funció.
A banda i banda d’aquests cos central es situen els dos cossos destinats a aules, amb obertures d’arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. La unificació entre els tres cossos la realitza el sòcol de pedra, coronat amb un filet de totxo.
Escoles i Ajuntament són un final perfecte per a la perspectiva de la plaça i d’un passeig arbrat, eix central del projecte urbanístic de creixement i eixampla de l’Ametlla, realitzat per Raspall vers el 1906.
A la façana del ajuntament hi ha unes argolles, de les que s’utilitzaven per fermar el bestiar (cavalls, burros,...). Quantes n’hi ha? Aquest serà el valor C
També a l’ajuntament, a la balconada que té la barana de ferro forjat, a la part central hi ha un dibuix dins un cercle. Quants cercles petits hi ha dintre del cercle mes gran? Aquest serà el valor de D
Cafè Bassa
Molt a prop del ajuntament i tornant al Carrer Torregassa (el mateix de la Font i de la casa de la Punxa) i una mica mes amunt, al numero 25, trobareu el Cafè Bassa. Coordenades N 41° 40.208 E 002° 15.707
El Cafè Bassa fou construït l’any 1906 per Manuel Raspall, Cafè i residència del Dr. Bassa, metge i alcalde de l’Ametlla del 1902 al 1915 i promotor de la transformació urbanística de la vila com a centre d’estiueig. El Cafè, nom amb que es coneix l’edifici, és una brillant combinació dels elements constructius més definitoris en l’obra de Raspall.
La façana està revestida de pedra i en ella s’hi combinen, com a únics motius decoratius, el totxo i la ceràmica.
El totxo serveix per marcar els límits de la façana i els diferents tipus d’arcs de les finestres de les tres plantes decorades amb ceràmica vidrada de color verd i groc. La imposta, de la mateixa ceràmica, uneix les tres obertures de la planta baixa i el pis. Una altra nota de color es troba a les finestres dels baixos, amb el trencadís ceràmic de mil colors.
Cal remarcar el treball de les reixes dels balcons i baranes, amb una sinuosa corba a cop de fuet que acaben amb una clara estilització vegetal. L’interior d’El Cafè conserva els arrambadors ceràmics originals i l’estètica de cafè de primers de segle, funció que avui encara conserva.
Al cafè es pot veure, al costat de la placa del número actual (el 25), quin era el número de la casa abans. El Primer dígit del número anterior serà el valor E i el segon dígit serà el valor F.
Can Xammar de Dalt (Can Millet de Baix)
Si continueu amunt per el carrer Torregassa, aquest canvia el nom a Carrer Major i a dalt de tot podeu trobar l’Església de Sant Genís. Al costat de l’Església hi ha Can Xammar de Dalt (Can Millet de Baix), ara es una residencia geriàtrica amb el nom de Residencia Millet, coordenades N 41° 40.455 E 002° 15.468
Antiga masia datada al segle XIV i residència de la família Xammar a l’Ametlla fins al 1907, any en què van vendre la finca a Joan Millet, industrial cotoner i germà de Lluís Millet, director i cofundador de l’Orfeó Català. L’any 1908 es va iniciar la transformació de l’antiga masia en residència d’estiueig, obra de l’arquitecte Raspall. Raspall va saber conjugar l’estil modernista amb el respecte pels elements del passat, conservant la tipologia general de masia així com els elements gòtics més significatius: portal adovellat i finestres geminades i d’arc conopial. De les modificacions cal destacar el capcer, amb uns pinacles coronats amb trencadís, el doble filet que uneix les finestres de la planta pis i la construcció d’un cos afegit amb funcions de garatge, realitzat en totxo vist.
L’element més destacat del conjunt és la torre-mirador, amb una treballada barana de ferro forjat que corona la coberta de pavelló i els vitralls emplomats de les finestres. Des de l’interior de la residència es poden apreciar altres vitralls amb una gran riquesa de dibuixos i varietat de colors. A l'interior destaca, també, una llar de foc amb forma de drac, amb ceràmica de trencadís i ferro forjat dibuixant l’escut de Catalunya, així com un plafó ceràmic amb la Verge de Montserrat.
Can Millet, avui residència geriàtrica, va ser lloc de trobada clandestina durant la dictadura franquista, continuant així la tradició catalanista dels promotors de la reforma.
La façana principal esta coronada per uns pinacles. Quants pinacles hi ha? Aquest serà el valor de G
Les coordenades finals són:
N 41° 40.EFD
E 002° 15.A(C-G+A)B
El Modernismo de Veraneo en l’Ametlla
El desarrollo y transformación del Vallès Oriental a finales del siglo XIX fue ligado a un fenómeno social protagonizado por el alta burguesía barcelonesa: el veraneo. La proximidad con Barcelona y las mejoras en las vías de comunicación –las carreteras comarcales y las dos líneas de ferrocarril– serán dos hechos capitales. Asimismo, la falta de industrialización de la comarca, que a principios del siglo XX conservaba su carácter rural y agrario con Granollers y Mollet como únicos focos de un tímido desarrollo industrial, convirtió las pequeñas poblaciones del Vallès en lugares atractivos para pasar el verano. El veraneo comportó un auge económico que favoreció el comercio, las relaciones directas con la capital, Barcelona, el desarrollo de servicios, como por ejemplo fondas y balnearios y, sobre todo en verano, la oferta de espacios lúdicos donde desarrollar fiestas y encuentros literarios o teatrales.
L’Ametlla, Cardedeu y La Garriga fueron las principales villas elegidas para el descanso veraniego. Desde la segunda mitad del siglo XIX, estas villas se verán abocadas a la llegada de la burguesía proveniente de diferentes sectores profesionales. Médicos, abogados, industriales y artistas necesitarán nuevas residencias donde vivir. La construcción de casas y torres será un hecho capital en la transformación y crecimiento urbanístico de estas poblaciones. Y las nuevas residencias incorporan las últimas tendencias arquitectónicas del momento: el Modernismo. Durante este periodo fueron diversos los arquitectos que construyeron torres y casas para el veraneo, de las cuales destacan los jardines frondosos que dan carácter a las edificaciones. Eduard M. Balcells, Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, Emili Sala i Cortés, Lluís Planas y Albert Joan i Torner son autores destacados y, sobre todo, el arquitecto Manuel Joaquim Raspall con vínculos familiares en la Garriga.
M. J. Raspall i Mayol (1877-1937) ha sido considerado arquitecto de la llamada segunda generación modernista. La mayor parte de su obra, de marcada singularidad, se encuentra en las poblaciones vallesanas de las cuales, además, fue arquitecto municipal –de Cardedeu (1904), de l'Ametlla del Vallès (1906), de la Garriga (1906), de Granollers (1907), de Caldes de Montbui (1909) y más tarde de Montmeló (1924). En estos municipios construyó magnificas casas y torres de estilo modernista y desarrolló una interesante obra pública, con planteamientos urbanísticos, diseños de mobiliario urbano y, como obra más destacada en este ámbito, la construcción del cementerio de Cardedeu.
Un recorrido por estas poblaciones permitirá conocer la arquitectura modernista de Raspall y, a la vez, descubrir unos municipios que se transformaron y ganaron carácter a principios del siglo XX.
Fuente Modernista
Para encontrar el caché: Primero tenéis que ir al punto de las coordenadas N 41° 40.166 E 002° 15.730, es la Fuente frente a Can Muntanyola , ¿cuantas bocas de agua tiene?, este será el valor A.
La fuente pública fue diseñada en 1932 por el arquitecto Manuel Raspall, en su etapa novecentista, coincidiendo con la urbanización de buena parte de la calle Torregassa.
Torre de la Punxa
Si giráis hacia un lado podéis ver la Torre de la Punxa (Villa Lola), coordenadas N 41° 40.154 E 002° 15.737
La Torre de la Punxa es una casa de planta rectangular, aislada y alineada a la calle del Mestre Pompeu Fabra. Está limitada por una valla con zócalo de tabicado enlucido, coronado por piezas vidriadas, pilastras con capitel de perfil curvo y una trabajada reja de hierro forjado. Destaca del conjunto una torre de planta octogonal acabada con una prominente cubierta de pabellón de escamas vidriadas, que dio apodo a la casa, conocida como la casa de la Punxa. Fue construida para residencia de veraneo de la familia Rosselló, fabricantes de Barcelona y se desconoce el autor. La puerta por la que se accede al jardín desde la calle, la reja, es de hierro forjado. Tenéis que contar cuántas flores de hierro tiene, y vais sumando los dígitos del valor resultante tantas veces como sea necesario hasta tener un único dígito, este será el valor B
Ayuntamiento
A pocos metros, al lado está la plaza del ayuntamiento, donde está el edificio del ayuntamiento, coordenadas N 41° 40.171 E 002° 15.687
Las Escuelas y el Ayuntamiento de l’Ametlla, construidos entre 1910 y 1913 por Manuel Raspall, forman un conjunto característico de la época, repetido en otras poblaciones con esta doble función: un cuerpo central dedicado a dependencias municipales y dos cuerpos laterales dedicados a la escuela de chicos uno y de chicas el otro. El conjunto resultante es un edificio aislado, alineado y elevado respecto al nivel de la plaza. Su composición es simétrica respecto al eje que forma el cuerpo central con funciones municipales. La fachada de este cuerpo está enlucida. Hay que destacar el arco de la puerta de entrada con dos columnas con capiteles florales, el balcón central y el coronamiento que inscribe un reloj de sol que es el centro de la ornamentación grafiada de la fachada con motivos geométricos florales. Curiosamente debajo del reloj de sol posteriormente añadieron otro reloj más actual.
El aspecto general es más de una casa de veraneo que de un edificio público, perdiéndose la solemnidad de su función.
A ambos lados de este cuerpo central se sitúan los dos cuerpos destinados en aulas, con aperturas de arcos de medio punto rebajados y tripartitos por pilares de tocho. La unificación entre los tres cuerpos la realiza el zócalo de piedra, coronado con un hilo de tocho.
Escuelas y Ayuntamiento son un final perfecto para la perspectiva de la plaza y de un paseo arbolado, eje central del proyecto urbanístico de crecimiento y ensanche de l’Ametlla, realizado por Raspall hacia el 1906.
En la fachada del ayuntamiento hay unas argollas, de las que se utilizaban para amarrar animales (caballos, burros,...). ¿Cuántas hay? Este será el valor C
También en el ayuntamiento, en el balcón que tiene la barandilla de hierro forjado, en la parte central hay un dibujo dentro de un círculo. ¿Cuántos círculos pequeños hay dentro del círculo mas grande? Este será el valor de D
Café Bassa
Muy cerca del ayuntamiento y volviendo a la calle Torregassa (la misma calle de la fuente y de la casa de la Punxa) y un poco más hacia arriba, en el numero 25, encontrareis el Cafè Bassa. Coordenadas N 41° 40.208 E 002° 15.707
El Café Bassa fue construido en 1906 por Manuel Raspall, Café y residencia del Dr. Bassa, médico y alcalde de l’Ametlla de 1902 al 1915 y promotor de la transformación urbanística de la villa como centro de veraneo. El Café, nombre con que se conoce el edificio, es una brillante combinación de los elementos constructivos más definitorios en la obra de Raspall.
La fachada está revestida de piedra y en ella se combinan, como únicos motivos decorativos, el tocho y la cerámica.
El tocho sirve para marcar los límites de la fachada y los diferentes tipos de arcos de las ventanas de las tres plantas decoradas con cerámica vidriada de color verde y amarillo. La imposta, de la misma cerámica, une las tres aperturas de la planta baja y el piso. Otra nota de color se encuentra a las ventanas de los bajos, con el quebradizo cerámico de mil colores.
Hay que remarcar el trabajo de las rejas de los balcones y barandillas, con una sinuosa curva a latigazo que acaban con una clara estilización vegetal. El interior del Café conserva las barandillas cerámicas originales y la estética de café de primeros de siglo, función que hoy todavía conserva.
En el café se puede ver, junto a la placa del número actual (el 25), cuál era el número de la casa antes. El Primer dígito del número anterior será el valor E y el segundo dígito será el valor F.
Can Xammar de Dalt (Can Millet de Baix)
Si continuáis hacia arriba por la calle Torregassa, ésta cambia el nombre a Carrer Major y arriba del todo encontrareis la Iglesia de Sant Genis. Junto a la Iglesia está Can Xammar de Dalt (Can Millet de baix), ahora es una residencia geriátrica con el nombre de Residencia Millet, coordenadas N 41° 40.455 E 002° 15.468
Antigua masía datada en el siglo XIV y residencia de la familia Xammar en l’Ametlla hasta el 1907, año en qué vendieron la finca a Joan Millet, industrial algodonero y hermano de Lluís Millet, director y cofundador del Orfeón Catalán. El año 1908 se inició la transformación de la antigua masía en residencia de veraneo, obra del arquitecto Raspall. Raspall supo conjugar el estilo modernista con el respeto por los elementos del pasado, conservando la tipología general de masía así como los elementos góticos más significativos: portal adovelado y ventanas geminadas y de arco conopial. De las modificaciones hay que destacar el cabezal, con unos pináculos coronados con quebradizo, el doble hilo que une las ventanas de la planta piso y la construcción de un cuerpo añadido con funciones de garaje, realizado en tocho visto.
El elemento más destacado del conjunto es la torre-mirador, con una trabajada barandilla de hierro forjado que corona la cubierta de pabellón y los vitrales emplomados de las ventanas. Desde el interior de la residencia se pueden apreciar otros vitrales con una gran riqueza de dibujos y variedad de colores. En el interior destaca, también, una chimenea con forma de dragón, con cerámica de quebradizo y hierro forjado dibujando el escudo de Cataluña, así como un plafón cerámico con la Virgen de Montserrat.
Can Millet, hoy residencia geriátrica, fue lugar de encuentro clandestino durante la dictadura franquista, continuando así la tradición catalanista de los promotores de la reforma.
La fachada principal esta coronada por unos pináculos. ¿Cuántos pináculos hay? Este será el valor de G
Las coordenadas finales son:
N 41° 40.EFD
E 002° 15.A(C-G+A)B
Additional Hints
(Decrypt)
Fbgn harf crqerf. Cbqrh fragve ry fbebyy qr y'nvthn
Onwb hanf cvrqenf. Cbqrvf bve ry fbavqb qry nthn
Treasures
You'll collect a digital Treasure from one of these collections when you find and log this geocache:
Loading Treasures