(Català-Castellano)
El districte de Nou Barris:
Nou Barris és un districte situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i el districte de Sant Andreu. Limita al sud amb Horta-Guinardó, i a l'oest amb la serra de Collserola.
Les peculiaritats de la història recent de Nou Barris, punt d'acollida d'una part important de la immigració obrera que va arribar a Barcelona les dècades del 1950 i el 1960, l'han convertit en el territori amb més unitats del nou mapa (13). L'últim barri reconegut és el de Can Peguera, que es converteix en el tretzé barri en record del seu origen dins el projecte de reubicar, a la segona dècada del segle XX, els obrers que vivien en barraques a Montjuïc en grups d'habitatges coneguts popularment com les Cases Barates. L'extrem superior del districte l'ocupen els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, amb unes estructures urbanes molt marcades per l'orografia muntanyenca i les grans barreres artificials (autopistes i vies del tren). La resta de barris són els que acumulen més població, com els de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira i Roquetes. El de Verdun es queda amb el topònim en record de la batalla de la primera guerra mundial, en detriment del catalanitzat Verdum, que dóna nom a una plaça.
La Prosperitat
El barri de la Prosperitat, nom d'origen no ben precisat, va sorgir pràcticament del no-res durant les dècades dels anys vint i trenta, dins el procés d'expansió de la construcció d'habitatges a la ciutat motivada per l'important augment de la població que hi va haver durant aquest període. Encara compta amb moltes construccions que daten del començament del segle, si bé són àmpliament majoritàries les aixecades al llarg de tota la segona meitat del segle XX. El Pla de 1953 tolerà una gran expansió immobiliària, que propicià una densificació molt elevada i, fins i tot, una estafa molt sonada de venda de pisos a dos o més compradors.
El barri ofereix una important activitat comercial, que es concentra majoritàriament a la Via Júlia i als carrers de l'entorn, com ara Joaquim Valls o Font d'en Canyelles. El carrer de Pablo Iglesias, per la seva posició i amples voreres, juga el paper de rambla central aglutinadora de la vida veïnal.
Un dels problemes històrics del barri ha estat l'alta densitat d'urbanització sobre una trama de carrers estrets. Per això, s'han considerat prioritàries l'obertura d'espais lliures i la construcció d'aparcaments subterranis. L'any 1998 es van remodelar les places de la Zona Verda i de Harry Walker, i l'any 2001 la plaça d'Àngel Pestaña, que ha esdevingut el punt central de relació del barri. És a destacar la font ornamental amb caiguda d'aigua de la plaça Harry Walker, amb un disseny innovador.
El distrito de Nou Barris
Nou Barris es un distrito situado en el extremo norte de la ciudad, entre la sierra de Collserola y el distrito de Sant Andreu. Limita al sur con Horta-Guinardó y al oeste con la sierra de Collserola.
Las peculiaridades de la historia reciente de Nou Barris, punto de acogida de una parte importante de la inmigración obrera que llegó a Barcelona las décadas de 1950 y 1960, lo han convertido en el territorio con más unidades del nuevo mapa (13). El último barrio reconocido es el de Can Peguera, que se convierte en el barrio número 13 en recuerdo a su origen dentro del proyecto de reubicar, en la segunda década del siglo XX, a los obreros que vivían en barracas en Montjuïc en grupos de viviendas conocidas popularmente como las Casas Baratas. El extremo superior del distrito lo ocupan los barrios de Ciutat Meridiana, Torre Baró y Vallbona, con unas estructuras urbanas muy marcadas por la orografía montañesa y las grandes barreras artificiales (autopistas y vías del tren). El resto de barrios son los que acumulan más población, como los de Prosperitat, Porta, la Guineueta, Turó de la Peira y Roquetes. El de Verdun se queda con el topónimo en recuerdo de la batalla de la Primera Guerra Mundial, en detrimento del catalanizado Verdum, que da nombre a una plaza.
La Prosperitat
El barrio de la Prosperitat, nombre de origen no bien precisado, surgió prácticamente de la nada durante las décadas de los años veinte y treinta, dentro del proceso de expansión de la construcción de viviendas en la ciudad motivada por el importante aumento de la población que hubo durante este periodo. Todavía cuenta con muchas construcciones que datan de comienzo de siglo, si bien son sobradamente mayoritarias las levantadas a lo largo de toda la segunda mitad del siglo XX. El Plan de 1953 toleró una gran expansión inmobiliaria, que propició una densificación muy elevada y, incluso, una estafa muy sonada de venta de pisos en dos o más compradores.
El barrio ofrece una importante actividad comercial, que se concentra mayoritariamente en la Vía Júlia y en las calles del entorno, como Joaquim Valls o Fuente de Canyelles. La calle de Pablo Iglesias, por su posición y anchas aceras, juega el papel de rambla central aglutinadora de la vida vecinal.
Uno de los problemas históricos del barrio ha sido la alta densidad de urbanización sobre una trama de calles estrechas. Por eso, se han considerado prioritarias la apertura de espacios libres y la construcción de aparcamientos subterráneos. El año 1998 se remodelaron las plazas de la Zona Verde y de Harry Walker, y el año 2001 la plaza de Ángel Pestaña, que se ha convertido en el punto central de relación del barrio. Cabe destacar la fuente ornamental con caída de agua de la plaza Harry Walker, con un diseño innovador.
Font: www.bcn.cat
Descripció de l'amagatall:
Petit caché urbà, compte amb els muggles, deixar-ho tal com està.
El primer que s'endugui el certificat FTF (està engantxat magnètic molt a prop del contenedor)
Gracies per jugar
Descripción del caché:
Pequeño caché urbano, cuidado con los geomuggles, dejarlo tal y cómo está.
El primero que se lleve el certificado FTF (está enganchado magnético muy muy cerca del contenedor).
Gracias por jugar
Premi als primers FTF de la sèrie, Bonus especial, en breu noticies...
Premio a los primeros FTF de la serie, Bonus especial, en breve noticias....