Sant Martí de Provençals Traditional Cache

SANT  MARTÍ  DE  PROVENÇALS

L’origen del mot “provençals” és romà i es remunta als orígens de la colònia Barcino durant el segle I aC. La paraula prové dels mots llatins “agri provintialis”, que fan referència als camps de conreu que existien al voltant de totes les colònies romanes de l’època.
Sant Martí es troba citat l’any 744 a l’erigir-se una capella en honor d’aquest bisbe de Tours, fora muralla de Barcelona, origen de l’actual església de Sant Martí de Provençals.

Aquest  Sant nascut a Pannònia ( actual Àustria) vers l’any 316 fou soldat romà i diuen que, en trobar un pobre tremolant de fred, que li demanava caritat,va partír la capa i en donà la meitat al pobre. En somnis, a la nit, se li féu present Jesucrist que, ensenyant-li la meitat de la capa, li va indicar que era a ell a qui l’havia donat. Diuen que en recompensa a la seva acció, durant uns dies el sol lluí com a l’estiu. D’aquí l’anomenat “estiuet de Sant Martí” al volt de la seva festa, l’onze de novembre. Després de ser batejat abandonà la milícia, fou ordenat sacerdot i posteriorment elegit bisbe de Tours( França). Moria l’any 397.

A principis del segle XI (pels voltants de l’any 1010), i després que l’any 985 la capella original del segle V fos destruïda per Almansor, Ramon Borrell, aleshores comte de Barcelona, va iniciar-ne la seva reconstrucció.
En un document de l’any 1044 ja apareix citada aquesta segona església de Sant Martí.

A principis del segle XV es va aixecar l’actual església gòtica. La façana va ser feta per l’escultor Joan Aymerich l’any 1432, i l’obra va ser finalitzada durant el segle XVII amb el nou estil de l’època, el barroc.

Fins 1716, Sant Martí de Provençals fou una parròquia dependent de Santa Maria del Mar . A partir d’aquesta data s’independitza i l’àrea de la seva parròquia anava de mar fins al peu de Sant Genís dels Agudells, a la muntanya del Tibidabo.

La seva principal característica era la portalada d’accés  que tenia un timpà representant a Sant Martí partint la seva capa per donar-se-la als pobres.  Això va desaparèixer durant la Guerra Civil, quan l’església fou cremada i nomes va quedar la estructura, encara avui es poden apreciar les senyals del incendi en les columnes de la estructura principal.
També es conserva el vell retaule de la parròquia de Sant Martí de Provençals, suposadament  pintat per Antoni de Llouve, “Lo Saboià”,actualment  es troba al Museu d’Art Nacional de Catalunya.

A l’any 1988 la església fou restaurada per darrera vegada, intentant  mantenir l’estil , així es van posar vidrieres decorades amb escenes religioses i motius agrícoles.

Actualment, de l’antic nucli de Sant Martí de Provençals i gracies a la lluita veïnal,  encara es conserven l’església i les masies de Can Planas, Can Cadena i Ca l’Arno.