Sobre aquesta sèrie:
Aquesta sèrie de catxés misteri és una traducció/adaptació de la sèrie "Puzzle solving 101" del geocàtxer de Florida (EEUU) Epeterso2, el qual ens ha permès amablement realitzar-ne aquesta versió a casa nostra. Des d'aquí li mostrem un altra vegada el nostre agraïment. |
Sobre nosaltres:
Al realitzar aquest Curs bàsic de catxés misteri, en cap moment volem semblar pretenciosos, o presentar-nos com uns grans mestres en aquesta temàtica. Preferim presentar-ho com una manera d'apendre tots junts, i n'estem segurs de que de tots els que llegiran això, els que més haurem après serem nosaltres. |
Sobre el diploma final:
Si voleu obtenir el diploma final que acredita que heu realitzat i superat aquest Curs bàsic de catxés Misteris, anoteu-vos les dades que se us donen al encertar el Geocheck, i amb aquestes podreu obtenir les coordenades del CBCM # Diploma. |
Introducció
Si algun cop has trobat un catxé és que has utilitzat les matemàtiques, el GPS quan ens porta a unes coordenades no fa res més que aplica fórmules matemàtiques de trigonometria.
Però els catxés que normalment utilitzen més les matemàtiques són aquells que ens fan contar objectes diferents, i després d’utilitzar una fórmula en deduïm unes coordenades finals.
El propòsit d’aquesta lliçó no és intentar ensenyar matemàtiques, doncs no en sabem prou, l’únic que busquem es exposar-vos alguns temes matemàtics que us podeu trobar de tant en tant quan ens enfrontem a un catxé misteri. Com sempre, Google serà la clau per obtenir més informació sobre aquests temes.
Temes en Matemàtiques
Constants
Una constant és un nombre amb un valor específic, sovint se’ls anomena amb un nom de lletra, com per exemple i (l'arrel quadrada de -1), i (la base del logaritme natural), i pi (la relació entre la circumferència d'un cercle al seu diàmetre) són alguns dels més coneguts. Tots ells apareixen de manera inesperada a través de l'estudi de les matemàtiques, sobretot en la relació famosa descoberta pel gran matemàtic Euler:
i pi * i + 1 = 0
Propietats interessants dels nombres
Un nombre primer no té factors diferents d'1 i ell mateix. En altres paraules, no es pot dividir un nombre primer per qualsevol nombre i obtenir un nombre enter com a resultat. Els números 2, 3, 5, i 7 són primers, mentre que 4, 6, 8, 9, i 10 no ho són. Un nombre que no és primer es diu compost.
Un nombre perfecte és un nombre que conté els seus propis factors. Per exemple, els factors de 6 són 1, 2, 3, i 6, la suma d'1, 2, i 3 és 6.
Els números poden ser feliços, rars, frugals, extravagants, sublims, amables, i molt més.
Bases alternatives
El nostre sistema de nombres s'anomena base 10, ja que té deu dígits diferents de zero al nou. (Bé, això és simplificar enormement. Disculpeu els matemàtics per això!)
El número escrit “10” en base deu, vol dir que hi ha deu 1 i deu 0 en el seu valor. El número “342” significa 3 centenars, més 4 desenes i 2 unitats.
Però, i si només tinguéssim 8 dígits en el nostre sistema de numeració en lloc de deu? En lloc de les desenes tindríem les vuitenes (grups de vuit), i en lloc de centenes tindríem les seixanta-cuatrentenes (grups de 64). Així 342 a la base 10 és 342, però a la base 8 és 226 (3*64)+(4*8)+2.
S’utilitzen sovint les bases 2 (binari) amb 1 i 0, que serveixen de llenguatge pels ordinadors. La base 8 (octal) o la base 16 (hexadecimal), que utilitza les lletres de la A a la F per representar els valors de 10 a 15.
Topologia
La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
La topologia s’interessa per conceptes com la proximitat, el número de forats, la textura, etc...
L’exemple més clar d’utilització de la topologia són els plànols del metro, en ells no hi ha escales proporcionals, sinó que només es tenen en compte les formes, els encreuaments, etc...
Seqüències
Una seqüència és una llista ordenada d'elements. La llista pot tenir un nombre fix d'elements, pot ser infinita, pot estar incompleta, etc...
Les successions aritmètiques són additives, és a dir si la seqüència comença amb un número en particular, es troba el següent mitjançant l’addició (suma) d’una quantitat fixa. La seqüència 1,2,3,... és aritmètica. Igual que 2,5,8,11, ...
Una seqüència geomètrica és similar, excepte que en lloc de sumar es multiplica. Per exemple 1,2,4,8,16, etc...
Una seqüència de Fibonacci comença amb dos números, i a continuació es van sumant per parells per obtenir els següents, per exemple 0,1,1,2,3,5,8, etc... (0+1=1)(1+1=2)(2+1=3)etc... Si heu llegit el Codi Da Vinci haureu sentit a parlar d’aquestes seqüències.
Resoleu les següents sèries matemàtiques:
| 48, 39, 31, 24, 18, 13, 9, X, A |
| 70, 74, 37, 40, 20, 22, 11, 12, B |
| 48, 35, 24, 15, 8, X, C |
| 43046721, 6561, 81, 9, D |
| 85, 86, 43, 41, 42, 21, 19, 20, 10, E |
| 445, 440, 88, 84, 21, 18, 6, X, F |
Fórmula
N 41º 05. ABC
E 01º 11. DEF |
