|
1-Introducció.
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola. El nom del municipi prové de l'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès que hi havia al turó de Sant Miquel d'Olèrdola (385 m).
Entre tots els municipis del Penedès, Olèrdola és dels que té més importància històrica i un valor arqueològic més consolidat. Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han vingut ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant la estratègica situació de l'indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats. Això fa que Olèrdola disposi de força elements inclosos en l'Inventari de Bens Culturals.
El municipi d'Olèrdola, inscrit dins d'un territori muntanyós, és a uns 50 km al sud-oest de la ciutat de Barcelona. Municipi de la província de Barcelona, és a pocs quilòmetres al sud de Vilafranca del Penedès i pertany a la comarca de l'Alt Penedès, limita amb els vessants occidentals del massís del Garraf. La superfície total és d'uns 30 km² i l'alçada va des dels 180 metres fins a una cota màxima de 465 metres (el Puig de l'Àliga), amb una altitud mitjana de 280 m.
El municipi d'Olèrdola es format per quatre pobles: Moja (principal nucli de població), Sant Miquel d'Olèrdola (bressol de les primeres arrels històriques de la comarca), Sant Pere Molanta (eix de l'impuls industrial del municipi) i Viladellops, així com nuclis de més recent urbanització Daltmar i Can Trabal, a més de les barriades (Can Torres, Rectoria, La Serreta, Can Segarra, Can Moles, les Planes, el Sepulcre, la Font, Can Ferran...) i força masies disperses.
Parc Comarcal d'Olèrdola
Amb una superfície de 409 hectàrees i entre el Puig de l'Àliga i la riera de Vilafranca, el Parc Comarcal d'Olèrdola es divideix en tres grans zones: L'arqueològica, l'agrícola i la d'interès paisatgístic.La seva finalitat és la conservació, la millora i el desenvolupament harmònic del sistema de relacions entre l'activitat humana, la fauna, el medi físic i el paisatge.
2- Arqueología
Cal esmentar, pel seu interès històric, les pintures rupestres localitzades al llarg del cingle de la Vall de la Seguera (balmes de Can Ximet, Can Castellví i els Segarrulls). Aquestes pintures, el desembre de 1998, es van incloure en la llista del Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, juntament amb la resta de conjunts similars de Catalunya, com a part integrant de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
El parc forma part de la Xarxa d'Espais Naturals, gestionats per la Diputació de Barcelona, la qual el va adquirir el 1988, any en que es va aprovar el pla especial, destinat a protegir l'àmbit i donar el tractament adequat al patrimoni arqueològic i arquitectònic de l'entorn.
Abric de Can Ximet (Olèrdola, Alt Penedès) Situació L'abric de Can Ximet es troba en les cingleres de la vall, prop de la unió amb el torrent de la Seguera, al NW de les ruïnes d'Olèrdola i a la dreta del conjunt de Can Castellví.
Descobert el 12 d'octubre de 1984 per Albert Rubio i Victòria del Castillo durant el transcurs d'una visita als conjunts rupestres dels Segarulls i de Can Castellví.
Documentat exhaustivament dins el projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, l'any 1987. Posteriorment, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1989-1990), l'equip d'arqueòlegs que portava a terme aquesta tasca descobrí un nou motiu pictòric. Descripció Abric d'uns 20 m de longitud, 10 m de fondària i una altura mitjana de 10 m. El seu interior alberga una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats de bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval. Els motius pintats se situen en l'extrem esquerre de la cavitat, per sobre les restes de la primera sitja. En altres punts de l'abric s'observen restes de pigment. S'han individualitzat 3 figures que corresponen a creus o aspes, realitzades en traç simple, d'estil esquemàtic i color vermellós i vermell-castany. Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres. Lloc d'habitació amb estructures conservades Cronologia: bronze final i medieval Bibliografia RUBIO-DEL CASTILLO, 1986-87 / C.A. Alt Penedès / CPRC2
Cova de Can Castellví Terme municipal: Olèrdola Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres. Lloc d'habitació amb estructures conservades. Cronologia: Bronze Final i Medieval BIC.: R-I-55-0325
COVES DE CAN CASTELLVÍ I DE LA VALL: tot al llarg del cingle, poden observar-se coves i abrics utilitzats d'antic per l'home, que a vegades es tancaven amb un mur i en alguns casos es desenvolupen en dos nivells, com ho palesen les restes d'encastaments de bigues observables en els paraments d'algunes d'aquestes activitats. TALLER DE CAN CASTELLVÍ: jaciment a l'aire lliure. Lloc de centre de reproducció i explotació. Taller de sílex. Context: terreny erm. Cronologia: epipaleolític (9000-5000), caleolític (2200-1800) i bronze.
Abric de 8 m de longitud, 2 m de fondària i 1 m d'altura. La part dreta del fris presenta un queixal retallat, que sembla correspondre a una escala retallada en la cinglera, que puja fins l'abric. A la dreta, a l'extrem, hi ha una pica per recollir l'aigua de les filtracions i en el sostre, dues perforacions per a bigues. A l'esquerra de la plataforma es distingeix una conducció o canal. Les pintures ocupen actualment una franja d'uns 2,5 m per 0,8 m i estan situades al sector dret. S'han individualizat 26 figures que corresponen a punts, traços, restes, digitacions i a tres quadrúpeds indeterminats, els quals presenten les següents característiques: Malgrat que el contorn està molt degradat, s'observa un cos de línies corbes, un fragment de la cua, extremitats simples, orelles, front recte i una insinuació de la mandíbula. En posició estàtica i dirigit cap a la dreta. D'estructura simple, s'observen una cua llarga, el llom corbat, una pota de darrere i en el cap s'insinua una possible orella, part de la mandíbula i el front recte. En posició estàtica i orientat cap a la dreta. Quant al tema, sembla tractar-se d'una cria de felí junt amb un exemplar adult, possiblement la seva mare . Encarat amb el petit quadrúpede. S'observa el cos allargat, restes d'una cua llarga, coll allargat, potes curtes, cap amb el front recte, orella ampla i arrodonida, disseny de la boca i possiblement la llengua, i restes d'un ull. En general dissenyen un cos llarg i estilitzat que recorda l'estructura dels felins. En posició estàtica i orientat a l'esquerra. Sembla un exemplar adult, possiblement la mare amb una cria que es troba al seu costat. Les tres figures són d'estil esquemàtic amb trets naturalistes, la tècnica emprada és el siluetejat i el color castany-vermellòs. La resta de figures han estat realitzades amb tècniques diferents (traç simple, digitació, puntejat) i el seu color és vermell i castany-vermellós.
3- Geología
SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL
Aquest geòtop inclou un registre molt representatiu, en el sector de l’Alt Penedès,de successions col·luvial – al·luvials del Miocè inferior i marines escullosescoral·lines i algals del Miocè mitjà fonamentalment. El seu interès geològic rau en aquest fet i en l’existència, a la base de la successió miocena, d’una discontinuïtatcàrstica que afecta el substrat cretaci. Aquest paleocarst correspon a alguns dels reservoris de petroli dels jaciments explotats a les plataformes petrolieres de l’“offshore” català, a Tarragona, fet d’interès científic i aplicat.
La successió estratigràfica inclou fàcies col·luvials – al·luvials terrígenes i marines carbonatades. A més a més, l’ordenació vertical de les fàcies i unitats estratigràfiques mostra el clàssic desenvolupament d’un procés transgressiu marí, amb una evolució seqüencial i paleoambiental característica. Aquesta evolució té implicacions regionals i locals, però també per l’anàlisi paleogeogràfic i paleoclimàtic del Miocè inferior i mitjà de la Mediterrània Occidental.
Vista general del complex escullós d’Olèrdola des del camí que porta del Castell a la Urbanització Daltmar. En primer terme, l’esquerra, trobem el sustrat cretaci (Aptià). Una mica més
a la dreta, al camí, es troba el contacte entre el Cretaci i el Miocè.
Ja per sobre, i destacant en el paisatge, el cingle construït per
l’escull miocènic. Es poden observar, sobre el cingle, l’ermita i les runes de la talaia.
DADES FISIOGRÀFIQUES
El conjunt d’afloraments del complex escullós d’Olèrdola molt ben delimitat ja que formen part d’un petit turó aïllat per vàries rieres: el Fondo de la Seguera al nord i la riera de la Closa i de Vilafranca al sud. Els materials miocens formen un turó
acinglerat que l’acaben d’aïllar. Varis camins recorren la zona, tots transitables fins i tot amb cotxe. Pel nord, i seguint el Fondo de la Seguera, hi ha el camí que porta des de la carretera C-244 fins al camí de la urbanització Daltmar. En aquesta vall es poden trobar vàries fonts: Font de l’Avellaner, Font de l’Ametlló, Font de l’Alba i Font de Fontanilles. El millor camí per visitar tot el conjunt és el GR 92-3, que va des del Puig de l’Àliga (i encara més enllà) i travessa tot el complex, tant el geològic com l’arqueològic. Val a dir que aquest camí té l’accés restringit ja que està dins el Parc Comarcal d’Olèrdola. D’altra banda, a la carretera BV-2443 (que puja al Castell), hi ha un restaurant (Restaurant Els Segarrulls) ubicat en una masia típica de principis de segle.
CONDICIONS D’ACCÉS
L’accés és extremadament senzill i còmode. S’hi accedeix per la carretera comarcal C-244 (Igualada – Vilanova) en sentit Vilanova. Al km 40,2 hi ha un trencall a mà dreta per anar cap al Castell per la carretera BV-2443. En 3 km de forta pujada s’arriba a l’aparcament del Castell. Aquí hi ha dues opcions: o bé entrem al recinte per visitar les runes i diferents construccions antigues, o bé marxem pel GR 92-3, que s’agafa allà mateix per gaudir dels diferents afloraments i de les generoses vistes que aquesta zona ens depara.
ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL
Tota la geozona es troba ubicada dins el Parc Comarcal d’Olèrdola. Parc Arqueològic depenent de la Diputació de Barcelona. Restes íberes, romanes i medievals: capella romànica del Sant Sepulcre, nucli de població Neolític, que passà a ser poblat durant l’Edat del Bronze i fortificat pels romans i església mossàrab del segle IX. Això fou declarat Monument Nacional al 1931. Restaurat i obert al públic com a parc arqueològic per la Diputació de Barcelona.
SITUACIÓ GEOLÒGICA
La successió marina, transicional i continental de St. Miquel d’ Olèrdola se situa al
marge meridional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta conca es
troba limitada per falles normals de orientació ENE-WSW, essent el salt de les
septentrionals (fins a 2.500-3000 m) més gran que el de les meridionals. Les
successions descrites es dipositaren a sobre d’un bloc basculat cap el NW, que
avui integra el massís del Garraf, que en el Miocè mitjà constituïa una zona de
sedimentació soma. Durant el Miocè inferior i mitjà la conca fou afectada per
varies transgressions (Burdigalià superior, Languià, Serraval·lià). La transgressió
languiana és la que millor ha quedat registrada a la conca del Vallès-Penedès i es
reconeix a tot l’àmbit de la Mediterrània. Bona part dels dipòsits marins registren
aquesta transgressió i són els que reconeixem preferentment en el geòtop de
Castellet i La Gornal.
El registre estratigràfic on s’intercala la successió de plataforma carbonatada de la
zona de St. Miquel d’Olèrdola s’inicia amb una superfície de carstificació d’edat
paleògena (Oligocè superior?) i miocena inferior. Aquesta superfície de
discontinuïtat és recoberta per unes fàcies col·luvials i al·luvials basals sobre les
que van transgredir les fàcies marines carbonatades. L’ordenació vertical de les
fàcies mostra el desenvolupament d’un episodi transgressiu important durant els
quals es desenvolupaven preferentment dipòsits carbonatats bioclàstics. Una
posterior estabilització relativa (encara que pulsant) donà lloc a la implantació
d’una plataforma coralgal progradant amb bioconstrucció (per exemple bioherms o
biostromes d’algues vermelles rodofícies i/o coralls).
INFORMACIÓ GEOLÒGICA
TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL
El geòtop de St. Miquel d’ Olèrdola és interessant des d’un punt de vista
patrimonial geològic perquè inclou un aflorament d’excepcional qualitat de la
successió no marina i marina escullosa al marge sud de la conca del Vallès-
Penedès, en el sector del Alt Penedès-Garraf. Tot aquest conjunt va dipositar-se
sobre el substrat mesozoic del Massís de Garraf, com un bisell d’agradació.
Igualment el seu interès rau en les localitats paleontològiques amb fòssils de
coralls i mol·luscs del Miocè mitjà.
La localitat de St. Miquel d’Olèrdola és una de les localitats amb un millor registre
emergit de dipòsits escullosos del Languià de la Mediterrània noroccidental. Des
d’aquest punt de vista té un valor científic patrimonial d’ àmbit internacional.
Interès turístic: 4
Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2
Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 2
Interès científic: 5
|