Església que es troba al terme municipal de (Castellar de n'Hug, Berguedà) a uns 4 Km del poble. a 1.060 mts d’altitud a nivell del mar , La Cruïlla del camí que ens porta a l’Església es troba a la carretera de La Pobla de Lillet a Castellar d’Hug , el lloc denominat com la Farga .
El lloc de Rus apareix documentat per primera vegada l'any 961, tot i que haurem d'esperar vint-i-dos anys per trobar una referència del temple. Es tracta d'un document on apareixen les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, entre les quals es trobaven tant la vila i l'església. El temple actual va ser consagrat el 6 de febrer de 1106 pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell i des d'aquest moment va tenir la condició de parroquial. En el segle XIV es van excavar en els murs les capelles de Santa Magdalena i Sant Andreu. Ja en el segle XVII es va construir una rectoria adossada al sector oest del temple, actualment derruïda. En el segle XVIII apareix documentada com a sufragània de Santa Maria de Castellar de n'Hug
El temple està format per una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. Exteriorment està decorat amb un fris d'arcuacions cegues fetes amb pedra tosca. En el centre del tambor absidal trobem una finestra doble esqueixada i amb arc un apuntat a l'exterior, afegit posteriorment. En el mur sud s'obre la porta d'entrada, formada per un senzill arc de mig punt adovellat. Encara conserva la ferramenta i el forrellat de tradició romànica.
A finals del segle XX es van portar a terme diverses campanyes de restauració. En una d'aquestes campanyes es va localitzar una necròpolis amb tombes excavades a la roca d'entre els segles x i XII. També es van trobar restes de pintura mural decorant l'absis i la capella de Santa Magdalena.
Les pintures de l'absis van ser arrencades i traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. En el temple es conserva una reproducció. Es creu que van ser pintades a principis del segle XII i estam emmarcades dins del cercle de Pedret.
En la conca absidal es poden veure les restes d'un Crist en majestat i del tetramorf, sota del que trobem un apostolat i algunes bandes ornamentals. En l'intradós de la finestra absidal trobem representats a dos personatges sense mantell ni nimbe, que la tradició interpreta amb Caim i Abel. En la part central trobem a l'Esperit Sant, representat en forma de colom.
En la capella de Santa Magdalena també es van localitzar pintures murals, en aquest cas d'època gòtica, de finals del segle XIII. En elles es narren diverses escenes de la santa i presenten un millor estat de conservació que les romàniques. En aquest cas es conserven in situ.
Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic una Mare de Déu tallada en fusta de finals del segle XII.