|
Coves de Font-Rubí es una sèrie de 14 catxèrs més un misteri final.
Reculliu les pistes que trobareu en els catxers per poder resoldre el següent enigma:
N 41º (A+B), (Z:Y)6
E 001º W, XV6
Està a la Serra de Font-Rubí i podeu deixar el cotxe on e posat el Parking del primer catxer i començar a caminar desde allà, tot i que fins el catxér nº5 es pot fer en cotxe si es va amb compte.
Portar botes de muntanya, roba adecuada i llanterna o frontal.
El circuit es fa caminant en 4 hores aproximadament sense parades.
Es apte per a tothom si es va en compte sobretot en el 'Pas dels lladres' on li e deixat una corda posada en el tram de abaix per pujar o baixar amb més seguretat.
Dels llocs que visitarem destaco en aquest ordre:
1- Cova de l´Arena
2- barraca de pedra (caseta de pastor)
3- Cova de l´Ametlla o l´omella
4- Font de Conilles
5- Cova de Bolet
6- Agulla de Vandellós o de Font-Rubí
7- Pas dels lladres o de la Guineu
A les acaballes del segle passat es va descobrir la cova del Bolet, la qual ha patit una moguda història d’intervencions de significació diversa que ens han permès de seguir quina ha estat l’evolució de la recerca arqueològica al nostre país, no tan sols en aquest camp sinó també pel que fa a les investigacions pioneres de camps com la geologia i l’espeleologia. Aquesta, a més, també ha estat testimoni del dinamisme excursionista català. La cova del Bolet no només ha estat objecte de nous coneixements i experiències, sinó que ha estat saquejada, pintada i degradada. Les diverses intervencions arqueològiques que s’hi han realitzat des dels anys quaranta, ens han proporcionat una informació molt valuosa sobre els diferents grups humans que han ocupat i utilitzat aquesta cavitat al llarg del temps. Així en aquest espai -dins la cavitat i en la plataforma exterior d’entrada- s’hi establí, fa 10.000 anys, una petita comunitat de caçadors i recol·lectors que vivia, sobretot, dels recursos que els oferia el bosc d’alzina: caçaven cérvols i conills i recollien fruites silvestres i cargols, entre altres aliments. Durant un interval d’aproximadament 4.000 anys la cova romangué deshabitada, fins que s’hi instal·là un grup que tenia ramats d’ovelles i que ja coneixia l’agricultura. Aquests ens han deixat ceràmiques i eines de sílex característiques del neolític antic. A partir d’aleshores la cova fou ocupada intermitentment. Tenim documentades restes pertanyents a l’edat del bronze, l’època ibèrica, l’antiguitat tardana (ceràmica paleocristiana del segle IV) i l’època medieval. |