El segon catxé que situem al port de borriana està dedicat a algunes emblemàtiques estructures recentment desaparegudes: El menjador del port i algunes de les grues que es van fer servir durant els anys de major activitat portuaria. Ací podem trobar una petita grua que en el seu moment es feia servir per a carregar i descarregar mercaderies i repostos d'alguns vaixells.
El segundo caché que ponemos en el puerto de Burriana está dedicado a algunas emblemáticas estructuras que recientemente han desaparecido: El comedor del puerto y algunas de las gruas que se han utilizado durante los años de mayor actividad portuaria. Aquí podemos encontrar una pequeña grua que en su momento se utilizó para cargar y descargar mercancias y repuestos de algunos barcos.
The second cache that we placed in the Burriana's harbour is dedicated to some emblematic structures recently disappeared: The harbour's "lunch house" and some cranes that were used during the harbour's most busy period. Here we can find a small old crane used to load and unload ships.
Es tracta d'un gran micro magnètic. Només conté el logbook (cal portar màquina d'escriure)
Se trata de un gran micro magnético. Tan solo contiene el logbook (traer máquina de escribir)
It's a magnetic big micro. Only contains logbook (bring your own pen).
Antiga grua (c) F.Saiz @ Panoramio
El menjador del port es va construïr als anys 40 pel Instituto Social de la Marina amb l'objectiu de donar de menjar als pescadors i altres treballadors del port. Més tard es va convertir en un bar on els mariners solien acudir fins que es va tancar al alny 2003. Al 2010 va ser enderrocat.
Enderroc del menjador (c) laplanaaldia.com
Aquestes no van tindre tanta sort. (c) Manuel Hernández Lafuente @ Panoramio
Un poc d'història, tret de la vikipèdia:
A finals del segle XIX, a causa de l'exportació de la taronja, els poblats marítims de Borriana experimentaren un gran auge comercial, i per aquest motiu molts comerciants de la zona començaren a fixar les seues residències enfront del propi mar. A més, ja en 1888 el Ministeri de Foment va concedir la construcció d'un embarcader, empresa que duria a terme la casa londinenca Isaac & Sons.
No obstant això, la concessió d'un autèntic port comercial es va aconseguir en 1903, gràcies al veí de la localitat Joaquín Peris Fuentes. En 1908 el futur port de Borriana es declara d'interès general, però en 1917 Joaquín Peris es va veure obligat a vendre la concessió al municipi. En 1921 i gràcies a la gestió política de Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de desembre, s'aprovaren dins dels pressupostos estatals els projectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se amb xicotetes modificacions el que actualment és el plànol general del port de Borriana. Però el pla definitiu va ser de l'enginyer Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en 1923 a José Friberg Egureu. El dic de Llevant, amb la seua dàrsena, començà a ser una realitat en 1927, finalitzant-se al novembre de 1932 gràcies a l'esforç del ministre republicà Vicente Cantos Figuerola. Des del primer tram en construcció de l'esmentat dic, l'11 de desembre de 1928, es va fer a la mar el primer vaixell amb taronges en els seus cellers.