L'illa de Buda és una illa maritimofluvial situada a l'extrem oriental del Delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià. Amb 1.231 ha i uns 6 km de longitud, és l'illa més gran de Catalunya.
És d'origen al·luvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa l'Ebre just abans de la seva desembocadura. De forma de triangle invertit amb el vèrtex al sud, l'illa està voltada pels dos braços del riu, el principal (la gola de Llevant) al nord, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari (la gola de Migjorn) a l'oest; el costat est, amb la platja de Buda, està banyat per la Mediterrània i culmina a l'extrem oriental al cap de Tortosa, prop del qual s'aixecava el far de Buda, el més alt del món en la seva època.
Al seu interior es troben les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que són l'hàbitat d'un bon nombre d'espècies d'ocells.
Va arribar a tenir uns 200 habitants durant la dècada del 1950, quan una quarantena de famílies s'hi van instal·lar per conrear-hi arròs i hi van construir les seves cases, una escola i una ermita. Organitzaven festes majors i van crear un equip de futbol. Actualment, però, tot i que s'hi continua conreant arròs, a Buda només hi resideix el guàrdia.
Forma part del Parc Natural del Delta de l'Ebre i no es permet entrar-hi sense autorització.