CATALÀ
El llançament de sabates o Shoefiti és la pràctica de llançar parells de sabates perquè es quedin penjades de cables aeris, com ara línies elèctriques o cables telefònics. Les sabates estan lligades pels cordons, i la parella es llança cap els cables com una mena de llaç amb boles. La pràctica sembla que s’inicià a Estats Units, on el seu ús és generalitzat, i s’ha estès en molts altres països.
En general, les sabates llançades als cables són sabatilles d’esport. Hi ha moltes variacions culturals i també diferències entre àrees socioeconòmiqes diferents, i fins i tot per grups d’edat.
Són diverses les teories de com ha sorgit el costum, però no hi ha un consens general sobre els seus orígens concrets. S’han proposat diverses explicacions:
Inicialment es deia que era una intimidació: un pinxo roba un parell de sabates i les posa a un lloc on no és possible recuperar-les. Alguns també diuen que les sabates que pengen dels cables anuncien una lloc de venda de droga. D’altres afirmen que les sabates són llançades com una forma de marcar el territori de bandes. No obstant això, la pràctica també es produeix en llocs relativament allunyats, al llarg de trams de carreteres rurals, que no són territoris de bandes ni hi ha llocs de venda de drogues.
S’han donat altres explicacions menys criminals. En alguns llocs, les sabates són llançades per commemorar el final d’un any escolar, o un matrimoni proper o com a part d’un ritu d’iniciació. S’ha suggerit que el costum pot tenir el seu origen en membres de les forces armades, que llencen les botes militars, sovint pintades de taronja o un altre color ben visible, com a part d’un ritu de pas després de completar la formació bàsica o el cessament de les seves funcions.
A la pel•lícula de 1997 La cortina de fum apareix el llançament de sabates com una manifestació cultural suposadament espontània d’homenatge al sergent. William Schumann (Woody Harrelson) que fictíciament ha estat "abatut en terra enemiga" a Albània.
Altres simplement diuen que llançament de sabata és una manera de desfer-se de les sabates que ja no s’usen, són incòmodes, o no van bé. També pot ser una manifestació de l’instin humà per deixar una empremta i “decorar” l’entorn.
En alguns entorns, les sabates lligades i penjant de les línies d’electricitat o branques dels arbres signifiquen que algú ha mort. Les sabates pertanyen a la persona morta. La raó per la qual estan penjants, segons la llegenda, és que quan torni esperit de la persona morta, caminarà per sobre del terra, molt més a prop del cel. Una altra superstició sosté que el llançament de les sabates en els cables d’electricitat fora d’una casa és una manera de mantenir la propietat fora de perill dels fantasmes. Una altra llegenda diu que les sabates que pengen dels cables telefònics són senyals a algú que ha sortir del barri per a assolir fites més altes i millors. (Per exemple, en Grans Esperances de Charles Dickens, Biddy i Joe llancen les sabates d’en Pip quant ell marxa cap a Londres).
Al cap i la fi, només cada llançador de sabates sap per què el seu parell de sabates penja d’un cable...
El meu? per esdevenir un geoamagatall!
ENGLISH
Shoe flinging or Shoefiti is the practice of throwing shoes whose shoelaces have been tied together so that they hang from overhead wires such as power lines or telephone cables. The shoes are tied together by their laces, and the pair is then thrown at the wires as a sort of bolas. The practice, despite its widespread use throughout the United States has been one of curiosity over the years as a number possible explanations for the act have cropped up without any general consensus on its origins. Shoe flinging has also been reported in many other countries. Usually, the shoes flung at the wires are sneakers.
A number of criminal explanations have been proposed as to why this is done. The foremost is bullying in which a bully steals a pair of shoes and puts them in a place where they are unlikely to be retrieved. Some also say that shoes hanging from the wires advertise a local where drug is used and sold. Others claim that the shoes are as a way of marking gang turf.
Other less criminal explanations have been ventured for the practice. In some cultures, shoes are flung to commemorate the end of a school year, or a forthcoming marriage as part of a rite of passage. It has been suggested that the custom may have originated with members of the military, who are said to have thrown military boots, often painted orange or some other conspicuous color, at overhead wires as a part of a rite of passage upon completing basic training or on leaving the service.
In the 1997 film, Wag the Dog, shoe tossing features as an allegedly spontaneous cultural manifestation of tribute to Sgt. William Schumann (Woody Harrelson), who has purportedly been “shot down behind enemy lines” in Albania.
Others simply say that shoe flinging is a way to get rid of shoes that are no longer wanted, are uncomfortable, or do not fit. It may also be another manifestation of the human instinct to leave their mark on, and decorate their surroundings. It has been reported that workmen often throw shoes if they are not paid for waxing floors.
In some neighborhoods, shoes tied together and hanging from power lines or tree branches signify that someone has died. The shoes belong to the dead person. The reason they are hanging, legend has it, is that when the dead person's spirit returns, it will walk that high above the ground, that much closer to heaven. Another superstition holds that the tossing of shoes over the power lines outside of a house is a way to keep the property safe from ghosts. Yet another legend involves that shoes hanging from telephone wires signals someone leaving the neighborhood onto bigger and better things. (For example, in Charles Dickens' Great Expectations, Biddy and Joe throw shoes at Pip as he sets off for London.)
Of course, only each individual shoe-thrower knows why his/her pair of shoes now hangs from a wire…
My shoes? to become a cache!
.