Aquest cementiri es fa servir des de finals del segle XIX, fins aleshores el cementiri havia estat a la zona de l'actual hospital; el primer fossar conegut però , és el que estava situat a la plaça major del poble al costat de Santa Maria; encara hi ha restes in situ, en ambdós ubicacions ; Plaça Major i l'hospital, com s’ha constatat en fer treballs en el subsòl.
El cementiri està format per nínxols en paret, tot i que hi ha algun panteó però tots estan distribuïts entorn a les parets del recinte. Hi ha alguna fila de nínxols que divideix el terreny del cementiri estant perpendiculars als murs nord i sud.
Cal destacar el nínxol de la família del tenor Viñas, tot i que ell no reposa a Moià.
L'accés al cementiri es fa per la banda est i per una porta de ferro forjat en la que es pot llegir la data 1874.
El mur est confronta amb el mur oest del'ermita del Remei, que queda fora del cementiri, i amb la base de la creu del Remei. Construïda a l'any 1578 a càrrec de la família Saiol , dins els termes de la propietat del Saiol Comtal, al peu del camí públic. Les despeses de l'obra van anar a càrrec del prevere Serpà Saiol. Estigué dedicada a la Mare de déu del Roser fins que es construí la capella del Roser a l'església Parroquial.
Moià
Moià és una vila, cap del municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Moianès, reconeguda recentment com a comarca administrativa després d'una consulta popular i després de ser llargament reivindicada des de fa temps pels moianesencs
La vila de Moià (717 m d’altitud i 5 399 h el 2006) fou murada fins al segle XV i els vells documents i la topografia recorden el Portal Major o de Barcelona, el portal d’en Vila i els valls o fossats de les Poses i del Palau de Baix. Malgrat això, avui dia és difícil de veure a la vila de Moià cap element arquitectònic anterior al segle XVI, puix que tot, carrers i edificis, fou refet i ampliat als segles d’eufòria de la parairia de Moià, o sigui entre els segles XVI i XIX. Hi destaquen dos grans edificis: l’església parroquial de Santa Maria, amb el campanar de 52 m d’alçària, i el gran casal, amb traces inequívoques de convent, que s’assenta al capdamunt de la població.
L’església parroquial i arxiprestal de Santa Maria de Moià consta d’una gran nau, amb creuer, coronada per una cúpula, amb una treballada i elegant portada barroca al mur de ponent i una de més petita a la part N que dóna a la plaça del Mercat. El campanar, reformat el 1992, és de planta octagonal amb grans finestrals al pis de les campanes i amb una cornisa, sostinguda per atlants sobre seu, que té una gran barana amb poms i arcuacions i cimbori d’arcs lleugers sobre seu. El temple, servit per una comunitat de preveres i beneficiats, constituïda al llarg del segle XVI i que arriba a comptar amb un nombre de trenta beneficiaris de patronat de gent de la vila, es va començar el 1674 i es va acabar el 1722.
El convent col·legi dels Escolapis és el primer que va fundar a la península Ibèrica, el 1683, l’orde fundat per sant Josep de Calassanç a Roma el 1617.
Entre els edificis civils es destaca la casa pairal dels Casanova, de la família del gran patrici català Rafael Casanova, heroi de l’Onze de Setembre de 1714. Procedien del Mas Casanova de la Torre del municipi de Moià i parròquia de Collsuspina, que el 1651 van comprar la Casa Pairal de Moià, ampliada amb dues cases veïnes. És un gran casal amb elements dels segles XVI-XVIII, que manté una notable decoració barroca i que la família Casanova cedí a la vila com a seu del Museu Comarcal de Moià. També és notable la propietat noucentista del patrici Jaume Coma i Passarell, on és la Casa de Cultura; el seu gran jardí es convertí en el Parc Municipal Francesc Viñas, amb un monument al tenor, obra de l’escultor Josep Clarà, i un monòlit al propietari primer de la finca.
Al sector de la Costa de la Creu, també hi ha un jardí botànic de propietat privada on es poden trobar totes les espècies de plantes vegetals i medicinals del Moianès.
Els vells carrerons de la vila i la plaça, en part porticada, tenen molts altres edificis notables, com el Casal Parroquial, antic palau de l’administració de la sotsvegueria, el Casal del Gremi, de la plaça de Colom, que recorda l’esplendor industrial de la vila, Ca l’Andreu o la Casa Dalmau Casasses, bonic edifici neoclàssic, l’antic hospital fundat al segle XIII i que des del 1858 fins als temps moderns fou casa de la vila, els antics casals de gent benestant convertits ara en rectoria o casa de la vila, etc. L’any 2001 fou enderrocat el casal Cerdanyà, jutjat comarcal en temps de Ferran VII i de la urgència de Maria Cristina. Hi ha també edificis notables d’èpoques properes, com l’Hostal del Remei o algunes torres modernistes i d’estils més eclèctics, fruit de l’estiueig que l’estada del tenor Francesc Viñas, fill de la vila, va potenciar.