SANT ANIOL D'AGUJA

Información en Wikipedia en castellano

Information in Wikipedia in English

Sant Aniol d'Aguja és un antic monestir situat a l'actual terme municipal de Montagut i Oix, a l'àrea de l'antic municipi d'Oix, a la comarca de la Garrotxa en la zona de l'Alta Garrotxa. Hi ha diverses edificacions una de les quals és l'església amb el mateix nom.

L'edifici de l'església és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d'Aguja (o de Sant Aniol). L'església de Sant Aniol d'Aguja (també Sant Aniol d'Uja i Sant Aniol d'Aguges) és un temple catòlic del bisbat de Girona, A l'alta Edat Mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí del mateix nom i més tard d'una parròquia i d'un santuari.

Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment en procés de restauració per part dels Amics de Sant Aniol d'Aguja.

Història

El monestir d'Aguja fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besalú del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingué del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l'església de Sant Llorenç del Mont, a la muntanya del Mont.

Aguja, però, era un monestir molt petit, amb una comunitat reduïda i situat en una zona excessivament aïllada, de migrats recursos i incapaç d'atreure'n més. Per això va haver de renunciar aviat a la seva llibertat i sotmetre's al domini dels canonges de la catedral de Girona, que ja es documenta el 899.

L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Aguja portà els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Llorenç del Mont, que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besalú.

L'església d'Aguja, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora Sant Feliu de Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Aguja, vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradició de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir, per fer-hi penitència. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.

Actualment, els pelegrins han estat substituïts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus engorjats, i l'antiga parròquia ha estat annexada a la de Santa Cecília de Sadernes, si bé cada diumenge de Pasqua Granada s'hi continua celebrant l'aplec de Sant Aniol (o dels Francesos), que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir i que als primers anys del segle XX fou descrit per Marià Vayreda a La punyalada.

Arquitectura

L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada. Té un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs típics del romànic llombard. El teulat és a dues aigües. Fins a 1936 hi havia un annex tardà a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra.

La façana fou reconstruïda després de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La petita, també modificada, és al centre i té un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la façana hi ha un petit campanar de cadireta.

Per l'interior de l'església i també per l'exterior, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta. És una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals.

Aplec

L’Aplec de Sant Aniol és un aplec de tradició centenària. La primera documentació, la trobem el 1733, però segur que és molt més antic. Hi ha qui diu que segurament ja se celebrava abans de la Pau del Pirineu (1659). Tràgic pacte per als catalans, ja que, administrativament, va significar la inclusió a França de la Catalunya Nord i la seva separació de la resta del territori català. És per això que el famós aplec es va anar guanyant el pseudònim de l’Aplec dels Francesos. Però aquell malaurat pacte no va impedir la germanor entre el catalans dels dos costats de la ratlla postissa.

Aquesta germanor encara és viva. Llueix cada any per la diada de l’Aplec. Possiblement l’arrel d’aquesta tradició, la trobaríem en una de les pestes que, en l’edat mitjana, va fer acte de presència per la comarca del Vallespir. La gent de Sant Llorenç de Cerdans, desesperats per la mortaldat que provocava un d’aquest mal gam, devien invocar protecció al Sant, tot prometent pelegrinatge a l’església de la veïna vall d’Aguja.

Marià Vayreda, en la seva novel•la “la Punyalada” (publicada a principi de segle XX) dedica tres dels seus primers capítols a la diada de l’Aplec dels Francesos, a Sant Aniol. Així l’anomena ell. Cal destacar el capítol primer en el qual retrata, amb tots els detalls, l’ambient tradicional. Tal i com devien ser els aplecs de Sant Aniol en l’antiguitat i durant moltíssims anys.

En el llarg pas dels segles trobem dues interrupcions serioses: la primera durant la Revolució Francesa i la segona per culpa de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta última aturada va provocar un forat de 16 anys. De l’any 1937 fins el 1953. L’ermita fou novament consagrada l’octubre de 1952. Fou l’any següent quan es va reprendre l’Aplec a nivell local, i així es va mantenir tres anys més.

Font: Wikipèdia i Amics de Sant Aniol d'Aguja

Track per poder arribar a Sant Aniol d'Aguja

IMPORTANT

(CAT) A l'estiu es regula l'accés motoritzat a la zona i cal deixar el vehicle en aquest punt. En altres èpoques de l'any, disposeu de tres aparcaments més (amb menys places) més endavant.

(CAST) En verano se regula el acceso motorizado a la zona y hay que dejar el vehículo en este punto. En otras épocas el año, disponéis de tres aparcamientos más (con menos plazas) más adelante.

(ENG) In summer, motorized access to the area is regulated and you have to leave the car at this point. At other times of the year, you can access three more parking zones (with less places) beyond this point.