(CAT) Bel és un dels set pobles integrants de la comarca històrica de la Tinença de Benifassà. Situat a l'extrem nord-oest del terme de Rossell, aquest poble d'origen islàmic va ser conquistat per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà. Els habitants del poble pagaven a l'abat els dos terços del delme de totes les collites i raberes.
L'any 1705 Felip V va fortificar el poble. L'any 1971 va ser annexionat al terme de Rossell.
Té l'exemple d'església romànica més interessant de la comarca. Dedicada a sant Jaume, destaca per una portalada molt bonica.
El seu topònim està relacionat amb la família iberobasca i vol dir “negre”. Aquesta interpretació sembla coincidir amb l'aspecte fosc, negrós, de la topografia d'aquests paratges. El gentilici és belenc/belenca. Actualment hi viuen quatre famílies de manera permanent, i no falta gent en caps de setmana i estius.
Bel, vist des de lluny, pareix un xicotet trenet de vapor, amb l'església fent de fumeral improvisat. Tres camins arriben a la placeta de missa: el de Rossell, el de Vallibona i el que va a la Pobla de Benifassà i a la resta de pobles de la Tinença. Des d'aquí s'arrengleren paral·lels els dos carrers que formen Bel: el carrer Major, amb casetes a les dues bandes, i el carrer del Sol, amb més patis que cases, la majoria enculados al carrer Major.
Bel manté la mateixa fisonomia que devia adquirir ben prompte, en plena època medieval. Les cases són menudetes. A la planta baixa s'hi posaven animals i ferramentes: al primer pis hi vivien les persones i, finalment, dalt de tot, hi havien els perxes. A la part de darrere de les cases hi havien els corrals per a les raberes, la major part comunicats de dalt a baix amb les cases. La sortida del bestiar es feia pel carrer del Sol. La majoria conserven les portes típiques de dues fulles. Les finestres rectangulars i menudetes, tancades amb fulla de fusta i sense vidre les més antigues, mostren com n'es de doble el mur. A part de les parets dobles, els forats són mínims, la qual cosa les arrecera dels freds hivernals. Els antics balcons de barana de fusta han estat substituïts pels més moderns de forja. Damunt de la façana sobresurt una mica de teulada, és el ràfel. Les cases, tradicionalment, s'enblanquinaven i a les cantonades de portes i finestres s'hi posava blavet.
(ESP) Bel es uno de los siete pueblos integrantes de la comarca histórica de la Tinença de Benifassà. Situado en el extremo noroeste del término de Rossell, este pueblo de origen islámico fue conquistado por Jaime I y estuvo bajo el dominio del monasterio de Benifassà. Los habitantes del pueblo pagaban al abate los dos tercios del diezmo de todas las cosechas y rebaños.
En 1705 Felipe V fortificó el pueblo. En el año 1971 fue anexionado al término de Rossell.
Tiene el ejemplo de iglesia románica más interesante de la comarca. Dedicada a Santiago, destaca por una portada muy bonita.
Su topónimo está relacionado con la familia iberovasco y significa "negro". Esta interpretación parece coincidir con el aspecto oscuro, negruzco, de la topografía de estos parajes. El gentilicio es belenc / belenca. Actualmente viven cuatro familias de manera permanente, y no falta gente en fines de semana y veranos.
Bel, visto desde lejos, parece un pequeño tren de vapor, con la iglesia haciendo de chimenea improvisado. Tres caminos llegan a la plaza de misa: el de Rossell, el de Vallibona y el que va a la Pobla de Benifassà y al resto de pueblos de la Tinença. Desde aquí se alinean paralelos las dos calles que forman Bel: la calle Mayor, con casetas en las dos bandas, y la calle del Sol, con más patios que casas, la mayoría enculados en la calle Mayor.
Bel mantiene la misma fisonomía que debía adquirir muy pronto, en plena época medieval. Las casas son Menudets. En la planta baja se ponían animales y herramientas: el primer piso vivían las personas y, finalmente, en lo alto, estaban los perchas. En la parte de atrás de las casas estaban los corrales para los rebaños, la mayor parte comunicados de arriba abajo con las casas. La salida del ganado se hacía por la calle del Sol. La mayoría conservan las puertas típicas de dos hojas. Las ventanas rectangulares y pequeñito, cerradas con hoja de madera y sin cristal las más antiguas, muestran cuán doble el muro. A parte de las paredes dobles, los agujeros son mínimos, lo que las cobija de los fríos invernales. Los antiguos balcones de barandilla de madera han sido sustituidos por los más modernos de forja. Encima de la fachada sobresale un poco de tejado, es el Rafael. Las casas, tradicionalmente, se pintaban con cal y en las esquinas de puertas y ventanas se ponía azulado.
(ENG) Bel is one of the seven villages members of the historical region of tenure Benifassa. Located at the northwest end of the term Rossell, the Islamic people was conquered by James I was under the rule of the monastery Benifassa. The villagers paid to the abbot two-thirds of the tithe of all crops and Raber.
In 1705 Philip V fortified town. In 1971 it was annexed to the term Rossell.
It has the most interesting example of Romanesque church in the region. Dedicated to St. James, noted for a beautiful doorway.
The name is related to the family and iberobasca means "black." This interpretation seems to match the look dark, blackish, the topography of this area. The adjective is belenc / belenca. Currently four families living there permanently and not missing people on weekends and summers.
Bel, seen from afar, it seems a small steam train, with the church making makeshift chimney. Three ways to reach the square mass: the Rossell Vallibona and what to Pobla de Benifassa and the other peoples of the tenure. From here the two are aligned parallel streets forming Bel: the main street with houses on both sides, and Calle del Sol, which houses more yards, most enculados the main street.
Bel maintains the same form that had acquired very early, during medieval times. The houses are smaller ones. Downstairs there put animals and tools: the first floor living people, and finally the top, there was the hangers. At the back of the houses there were pens for Raber, most releases from top to bottom with houses. The output of livestock was along the street. Most keep the doors typical two leaves. The rectangular windows and smaller ones, closed timber and sheet glass without the oldest show how the double wall. Aside from the double walls, holes are minimal, which affords protection from the winter cold. The old wooden railing balconies have been replaced by modern forge. On the façade stands a little roof, is Raphael. The houses traditionally painted with lime and the corners of doors and windows are put blue dye.