Estructura
El dipòsit d’esbaldregalls estratificats del Coll d’Ares reomple una antiga coma modelada en esquistos del Cambro-Ordovicià. Consisteix en una acumulació de gelifractes on el seu cabussament varia entre 20º i 28º en el sentit del pendent del vessant. L’orientació d’aquest llitatge varia segons la seva posició respecte al nínxol o coma que reomplen.
El dipòsit està constituït per dos tipus de nivells.
El
primer tipus, majoritari, ordenat, s’interpreta com a dipòsits de gravetat, originats per despreniments i bolcades dels gelifractes, que rodolen, llisquen i s’acumulen al peu del vessant.
El
segon tipus, desordenats, s’interpreta com al resultat de la sedimentació de fluxos densos (“debris flow”) generats a partir de la remobilització dels mateixos sediments que puntualment pogueren saturar-se en aigua (moments de pluges intenses, fusió nival, etc.). El conjunt s’interpreta com una antiga tartera, dipòsit d’esbaldregalls estratificats o “grèzes litées”.
S’interpreta que els esbadragalls del coll d'Arlès corresponen a un període més fred que l’actual. La seva edat es correspon amb la de l’última glaciació (Pleistocè superior).