La gola del Fluvià
Ens trobem aprop de l'Illa fluvial de Caramany, al riu Fluvià, el qual passa per la finca Mig de Dos Rius, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, situat a la depressió de l'Empordà, una àmplia zona plana situada al nord-oest de Catalunya.
Aquesta zona limita al nord per les relleus poc abruptes de l'extrem oriental del Pirineu, que s'enfonsen al Cap de Creus, i al sud, pels relleus de la serralada Prelitoral. Aquesta depressió correspon a fosses tectòniques, originades durant el Neogen per falles normals que enfonsen blocs rocosos i al mateix temps si van omplint de sediments continentals o marins.
Al sud-oest d'aquesta zona, afloren roques detrítiques del Neogen, generalment argiles, gresos i conglomerats, i al sud, roques carbonatades del Mesozoic del massís del Montgrí.
Els sediments d'aquest espai corresponen a dipòsits fluvials i deltaics del riu Fluvià, i sediments de maresma, amb llims, sorres i matèria orgànica, separats de la costa per cordons litorals i dunes.
L'illa fluvial de Caramany ha constituït en diverses ocasions un antic braç del Fluvià i ocupa una superfície de 6,7 Ha.
Classificació dels rius segons la seva geomorfologia
La morfologia fluvial o geomorfologia fluvial, és la branca especialitzada de la geomorfologia que s'encarrega de l'estudi dels accidents geogràfics, formes i relleus ocasionats per la dinàmica fluvial.
Segons la geometria en planta que adopta el corrent, es poden classificar els rius en tres tipus bàsics: rectilini, meándrico, i anastomosado. Els paràmetres utilitzats per a aquesta classificació són la sinuositat i multiplicitat. Aquesta última depèn del nombre de barres que divideix el corrent en diversos braços.
Rectilini
Aquests corrents es caracteritzen per una sinuositat baixa (menor a 1,5) i multiplicitat 1, és a dir, un únic canal. Són molt inestables, tendint a evolucionar a altres tipus de riu, excepte quan corren seguint una falla geològica. Tenen cabal d'alta energia i gran capacitat erosiva.
Alguns autors distingeixen les vies entre rectilinis (sinuositat menor a 1.2) i sinuosos (sinuositat compresa entre 1.2 i 1 5)
Meándrico
Aquest tipus de riu té sinuositat alta (major a 1,5) i canal únic. La seva característica principal és la unitat geomètrica anomenada meandre, corba completa sobre el canal, composta per dos arcs successius. En contrast amb els dos tipus anteriors, els corrents fluvials meandriformes combinen un caràcter erosiu (generalment, en la part còncava de la corba o meandre) i sedimentari (en la riba convexa). Aquestes diferències es deuen, com és obvi, a la diferent velocitat de les aigües en les dues ribes.
Els llits amb meandres poden al seu torn classificar-se com:
- Amb corbes superficials.
- Amb corbes en trinxera o encaixades.
Els primers canvien el seu curs en el transcurs del temps, mentre que els segons estan fixos ja que generalment són cavats en materials resistents.
D'altra banda, els meandres, segons el seu moviment cap a aigües avall, i si els talls ocorren en una mateixa zona, poden classificar-se en estables o molt inestables.
Anastomosado
Aquests corrents, també anomenades trenats, presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que els corrents rectilinis, de manera que, en trobar-se amb obstacles, tendeixen a modificar la seva trajectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fons de la llera, sent la deposició en el fons de sediments de granulometria heterogènia durant l'època d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió de la llera en els canals anastomosados, és a dir, dividits dins de la pròpia llera.
A mesura que es van estabilitzant les illes de sediments, pot arribar a desenvolupar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable després, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi riu.
A vegades aquests rius poden contenir corrents amb gran capacitat de divisió. A les crescudes, l'aigua cobreix tots els llits, i gran quantitat de sediments es dipositen omplint les vies antics. Per això en la següent època d'estiatge es formen noves vies entrellaçats. Una de les característiques dels rius trenats és que aquests estan subjectes a un procés de sedimentació.
Trams amb illes
Són els cursos que presenten illes al seu interior, les quals poden generar:
- Per acumulació de materials sedimentats al llit del riu. Si la distància temporal entre dues avingudes consecutives és prou gran per permetre el creixement de la vegetació que consolidi el banc de material sedimentat, l'illa pot transformar-se en permanent.
- Per la erosió de sòls tous en proximitat de la llera inicial, procés que es va donant en el període de buidatge d'una plana al · luvial inundada, poden produir punts d'erosió concentrats que acaben formant un nou llit.
Pantans o manglars
Els cursos d'aquests rius, normalment són molt amplis perquè no hi ha pendent o aquesta ser molt petita, a més es presenten zones mortes on l'aigua va a velocitats molt baixes. Els tirants d'aigua són reduïts i es crea un ambient favorable per al creixement de vegetació.
Estuaris
És el tram final d'un riu, quan desemboca al mar, estant fortament influenciat per les marees i contenir estrats o barreges d'aigües salades i dolces.
La desembocadura està formada per un sol braç i sol tenir platges arenoses a banda i banda.
Deltes
Pertanyen a aquest tipus de tram, aquells rius que arrosseguen una gran quantitat de sediments i que desemboquen al mar, amb marees reduïdes, o en un altre riu, o tram del mateix riu amb pendent molt menor. El material dipositat forma inicialment fletxes paral · leles al flux que delimiten els marges de la llera en el receptor.
Posteriorment, el material que se segueix dipositant eleva el nivell del fons i acumula material a les fletxes. L'acció de l'onatge incrementen l'ample de les fletxes. D'altra banda en ocórrer grans avingudes o tempestes, les fletxes es trenquen en algun lloc per on troba sortida una part del flux, i el procés descrit es repeteix en aquest nou llit.
Aquest procés produeix un ventall de sedimentació la forma s'assembla a la lletra grega "delta", d'on ve el seu mombre.
Els deltes i els estuaris constitueixen les dues formes principals de desembocadura dels rius en els mars, oceans, llacs o en altres rius més grans.
Durant les crescudes dels rius transporten sorra, grava i fang que, un cop sedimentats, donen origen als deltes.
- Erosió: El riu neix en muntanyes o turons. En aquestes zona elevades, l'aigua flueix i baixa amb força per les roques.
- Transport: En el seu curs mitjà, el riu avança lentament i transporta els sediments rocosos. Generalment en les zones de plana prèvies dels deltes apareixen meandres.
- Sedimentació: Els sediments es dipositen formant un monticle en les desembocadures dels rius. Després els rius flueixen sobre ells donant lloc als rius distributarios.
Cabal sòlid
El cabal sòlid d'un riu està constituït pel material arrossegat pel corrent d'aigua. L'arrossegament del material sòlid es dóna en tres modalitats, en funció de la dimensió de les partícules, de la densitat de les mateixes, i de la velocitat del flux.
- Transport sólid en suspensió. Es tracta en general de material fi, argila, llim i sorres fines. En baixar la velocitat del corrent d'aigua, disminueix la seva capacitat d'arrossegament i conseqüentment el material es diposita en el fons, formant bancs. Aquest tipus de transport és el major responsable de la rebliment dels embassaments.
- Transport sólid por saltació. Aquest moviment de les partícules és intermitent, i molt variable en funció de variacions localitzades de la velocitat de l'aigua. Aquest tipus de moviment es dóna per partícules de sorra més gruixuda.
- Transport sólid per arrossegament de fons, és característic de fluxos torrencials i la mida del material transportat pot arribar a grans dimensions de roques.
Cada secció d'un riu té una determinada capacitat d'arrossegament de material sòlid, que és funció de la velocitat de l'aigua, de la seva profunditat i de la geometria de la secció.
- - - - - o o o 0 o o o - - - - -
Per poder fer el login d'aquest earth, enviar les respostes a través del centre de missatges.
Preguntes:
1.- Quines són les dues formes més característiques de la desembocadura d'un riu?
2.- Què s'entén per cabal sòlid?
3.- Quins tipus de transport sòlid hi ha?
4.- Finalment i per tal de comprovar la vostra presència al lloc, quin tipus de sediment trobem principalment en el lloc de les coordenades inicials, i de quin color és?.
5.- Opcionalment, pots pujar una foto al fer el log.
- - - - - o o o 0 o o o - - - - -
La desembocadura del Fluviá
Nos encontramos cerca de la Isla fluvial de Caramany, en el río Fluviá, el cual pasa por la finca Mig de Dos Rius, en el Parque Natural de los Aiguamolls del Empordà, situado en la depresión del Empordà, una amplia llanura del noroeste de Cataluña.
Esta zona limita al norte por los relieves poco abruptos del extremo oriental del Pirineo, que se hunden en el Cap de Creus, y al sur, por los relieves de la cordillera Prelitoral. Esta depresión corresponde a fosas tectónicas, originadas durante el Neógeno por fallas normales que hunden bloques rocosos y al mismo tiempo se van llenando de sedimentos continentales o marinos.
Al sur-oeste de esta zona, afloran rocas detríticas del Neógeno, generalmente arcillas, areniscas y conglomerados, y al sur, rocas carbonatadas del Mesozoico del macizo del Montgrí.
Los sedimentos de este espacio corresponden a depósitos fluviales y deltaicos del río Fluvià, y sedimentos de marisma, con limos, arenas y materia orgánica, separados de la costa por cordones litorales y dunas.
La isla fluvial de Caramany ha constituido en diversas ocasiones un antiguo brazo del Fluvià y ocupa una superficie de 6,7 Ha.
Clasificación de los ríos según su geomorfología
La morfología fluvial o geomorfología fluvial, es la rama especializada de la geomorfología que se encarga del estudio de los accidentes geográficos, formas y relieves ocasionados por la dinámica fluvial.
Según la geometría en planta que adopta la corriente, se pueden clasificar los ríos en tres tipos básicos: rectilíneo, meándrico, y anastomosado. Los parámetros utilizados para esta clasificación son la sinuosidad y multiplicidad. Esta última depende del número de barras que divide la corriente en varios brazos.
Rectilíneo
Estas corrientes se caracterizan por una sinuosidad baja (menor a 1,5) y multiplicidad 1, es decir, un único canal. Son muy inestables, tendiendo a evolucionar a otros tipos de río, salvo cuando corren siguiendo una falla geológica. Tienen caudal de alta energía y gran capacidad erosiva.
Algunos autores distinguen los cauces entre rectilineos (sinuosidad menor a 1.2) y sinuosos (sinuosidad comprendida entre 1.2 y 1. 5)
Meándrico
Este tipo de río tiene sinuosidad alta (mayor a 1,5) y canal único. Su característica principal es la unidad geométrica llamada meandro, curva completa sobre el canal, compuesta por dos arcos sucesivos. En contraste con los dos tipos anteriores, las corrientes fluviales meandriformes combinan un carácter erosivo (generalmente, en la parte cóncava de la curva o meandro) y sedimentario (en la orilla convexa). Estas diferencias se deben, como es obvio, a la distinta velocidad de las aguas en las dos orillas.
Los cauces con meandros pueden a su vez clasificarse como:
- Con curvas superficiales.
- Con curvas en trinchera o encajadas.
Los primeros cambian su curso en el transcurso del tiempo, mientras que los segundos permanecen fijos ya que generalmente son cavados en materiales resistentes.
Por otro lado, los meandros, según su movimiento hacia aguas abajo, y si los cortes ocurren en una misma zona, pueden clasificarse en estables o muy inestables.
Anastomosado
Estas corrientes, también llamadas trenzados, presentan canales múltiples. Tienen gran capacidad de transporte y sedimentación. Tienen menor energía que las corrientes rectilíneas, por lo que, al encontrarse con obstáculos, tienden a modificar su trayectoria adecuándose al relieve y a los sedimentos en el fondo del cauce, siendo la deposición en el fondo de sedimentos de granulometría heterogénea durante la época de aguas bajas, la principal responsable de la división del cauce en los canales anastomosados, es decir, divididos dentro del propio cauce.
A medida que se van estabilizando las islas de sedimentos, puede llegar a desarrollarse en ellas una vegetación pionera primero y más estable después, aprovechando la dotación de agua que proporciona el propio río.
A veces estos ríos pueden contener corrientes con gran capacidad de división. En las crecidas, el agua cubre todos los cauces, y gran cantidad de sedimentos se depositan rellenando los cauces antiguos. Por ello en la siguiente época de estiaje se forman nuevos cauces entrelazados. Una de las características de los ríos trenzados es que estos están sujetos a un proceso de sedimentación.
Tramos con islas
Son los cauces que presentan islas en su interior, las cuales pueden generarse:
- Por acumulación de materiales sedimentados en el lecho del río. Si la distancia temporal entre dos avenidas consecutivas es suficientemente grande para permitir el crecimiento de la vegetación que consolide el banco de material sedimentado, la isla puede transformarse en permanente.
- Por la erosión de suelos blandos en proximidad del cauce inicial, proceso que se va dando en el período de vaciado de una llanura aluvial inundada, pueden producirse puntos de erosión concentrados que acaban formando un nuevo cauce.
Pantanos o manglares
Los cauces de estos ríos, normalmente son muy amplios por no existir pendiente o ésta ser muy pequeña, además se presentan zonas muertas donde el agua corre a velocidades muy bajas. Los tirantes de agua son reducidos y se crea un ambiente favorable para el crecimiento de vegetación.
Estuarios
Es el tramo final de un río, cuando desemboca en el mar, estando fuertemente influenciado por las mareas y contener estratos o mezclas de aguas saladas y dulces.
La desembocadura está formada por un solo brazo y suele tener playas arenosas a ambos lados.
Deltas
Pertenecen a este tipo de tramo, aquellos ríos que arrastran una gran cantidad de sedimentos y que desembocan en el mar, con mareas reducidas, o en otro río, o tramo del mismo río con pendiente mucho menor. El material depositado forma inicialmente flechas paralelas al flujo que delimitan las márgenes del cauce en el receptor.
Posteriormente, el material que se sigue depositando eleva el nivel del fondo y acumula material en las flechas. La acción del oleaje incrementan el ancho de las flechas. Por otra parte al ocurrir grandes avenidas o tormentas, las flechas se rompen en algún sitio por donde encuentra salida una parte del flujo, y el proceso descrito se repite en ese nuevo cauce.
Este proceso produce un abanico de sedimentación cuya forma se asemeja a la letra griega "delta", de donde viene su mombre.
Los deltas y los estuarios constituyen las dos formas principales de desembocadura de los ríos en los mares, océanos, lagos o en otros ríos más grandes.
Durante las crecidas los ríos transportan arena, grava y lodo que, una vez sedimentados, dan origen a los deltas.
- Erosión: el río nace en montañas o colinas. En estas zona elevadas, el agua fluye y baja con fuerza por las rocas.
- Transporte: en su curso medio, el río avanza lentamente y transporta los sedimentos rocosos. Generalmente en las zonas de llanura previas de los deltas aparecen meandros.
- Sedimentación: los sedimentos se depositan formando un montículo en las desembocaduras de los ríos. Luego los ríos fluyen sobre ellos dando lugar a los ríos distributarios.
Caudal sólido
El caudal sólido de un río está constituido por el material arrastrado por la corriente de agua. El arrastre del material sólido se da en tres modalidades, en función de la dimensión de las partículas, de la densidad de las mismas, y de la velocidad del flujo.
- Transporte sólido en suspensión. Se trata en general de material fino, arcilla, limo y arenas finas. Al bajar la velocidad de la corriente de agua, disminuye su capacidad de arrastre y consecuentemente el material se deposita en el fondo, formando bancos. Este tipo de transporte es el mayor responsable de la colmatación de los embalses.
- Transporte sólido por saltación. Este movimiento de las partículas es intermitente, y muy variable en función de variaciones localizadas de la velocidad del agua. Este tipo de movimiento se da para partículas de arena más gruesa.
- Transporte sólido por arrastre de fondo, es característico de flujos torrenciales y el tamaño del material transportado puede llegar a grandes dimensiones de rocas.
Cada sección de un río tiene una determinada capacidad de arrastre de material sólido, que es función de la velocidad del agua, de su profundidad y de la geometría de la sección.
- - - - - o o o 0 o o o - - - - -
Para poder hacer el login de este earth, enviar las respuestas a través del centro de mensajes.
Preguntas:
1.- Cuales son las dos formas más características de la desembocadura de un río?
2.- Qué se entiende por caudal sólido?
3.- Qué tipos de transporte sólido hay?
4.- Finalmente y con el fin de comprobar vuestra presencia en el lugar, qué tipo de sedimento encontramos principalmente en el lugar de las coordenadas iniciales, y de qué color es?.
5.- Opcionalmente, puedes subir una foto al hacer el log.
- - - - - o o o 0 o o o - - - - -
The mouth of Fluvia
We are near the river island of Caramany, in the Fluvia river, which passes through the farm Mig de Dos Rius, in the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park, set in the depression of the Empordà, a wide flat area in the northwest of Catalonia.
The north of this zone is limited with the outline of the oriental Pyrenees which ends in the Cap de Creus, in the south, with the outlines of the Prelitoral outline. This depression corresponds with the tectonic trenches, which originate from the Neogene period, due to normal faults that make huge stones collapse, and at the same time get filled up with continental or maritime sandy deposits.
South-west of this area, outcrops of Neogene clastic rocks, usually clays, sandstones and conglomerates, and south of the Mesozoic carbonate rocks of the massif Montgrí.
The sediments of this space correspond to deltaic and fluvial deposits of the river Fluvia, and marsh sediments, with silt, sand and organic matter, separated from the coast by beach ridges and dunes.
The river island Caramany has been at various times an old extension of the Fluvia and occupies an area of 6.7 he.
Classification of rivers according to their geomorphology
The river morphology or geomorphology, is the specialist branch in charge of the geomorphological study of landforms, relief forms and the dynamics caused by the river.
Depending on the geometry plan the rivers currents adopt, they can be classified into three basic types: straight, meandering, and anastomosed. The parameters used for this classification are the sinuosity and multiplicity. The latter depends on the number of rods that divide the flow into several branches.
Rectilinear
These flows are characterized by a sinuous low (less than 1.5) and multiplicity 1, that is, a single channel. They are very unstable, tending to evolve into other river types except when running along a geological faultline. They have a high energy flow and a high erosive capacity.
Some authors distinguish between rectilinear channels (sinuosity less than 1.2) and sinuous (sinuosity ranging between 1.2 and 1 5).
Meandering
This type has a high sinuosity (more than 1.5) and a single channel. Its main feature is the geometric unit called meander, a complete curve over the channel, consisting of two successive arcs. In contrast to the above two types, the meandering streams combine an erosive character (usually in the concave part of the curve or meander) and sediment (on the convex edge). These differences are due, obviously, to the different speed of the water on both sides.
Meandering channels can be further classified as:
- With a curved surface.
- With curves in a trench or embedded.
The first, change their course over time, while the second remains fixed since they are usually dug in tough, resistant materials.
Moreover, as the meander moves downstream, if the cuts occur in the same area, they can be classified as stable or too unstable.
Anastomosed
These currents, also known as twisters, have multiple channels. They have plenty of transportation and sedimentation routes. They have lower energy than the rectilinear currents, so that when encountering obstacles, they tend to change their course, dipositing sediment at the bottom, of heterogeneous size during times of low water, primarily responsible for the division of the channel in the anastomosing channels, ie, divided into the channel itself.
As the islands go by stabilizing sediment, it can develop into a first and pioneering vegetation more stable then taking the water supply provided by the river itself.
Sometimes these rivers may contain streams with plenty of division. In floods, the water covers all channels, and large amounts of sediment are deposited filling the old channels. So in the next dry season new intertwined channels are formed. One feature of the twisted streams is that they are subjected to a process of sedimentation.
Sections with islands
These are the channels that have islands within them, which can generate:
- An accumulation of sedimented material in the riverbed. If the time between two consecutive floods is large enough to allow vegetation growth, to consolidate the bank settled material, the island can become permanent.
- Soft soil erosion in the vicinity of the initial channel, a process that occurrs in the period of emptying a flooded alluvial plain, dots of concentrated erosion eventually form where a new channel may occur.
Swamps or mangroves
The channels of these rivers, are usually very large because there is no pending or it is very small, also dead zones where water runs at very low speeds are presented. The water depths are reduced and a favorable environment for the growth of vegetation is created.
Estuaries
It is the final stretch of a river, when it flows into the sea, being strongly influenced by tides and contain layers or mixtures of salt and fresh water.
The mouth is formed by one arm and usually in both sides sandy beaches.
Deltas
The rivers carry large amounts of sediment flowing into the sea, with low tides, or another river or stretch of the river with a much smaller slope. The deposited material initially formed parallel to the flow, unmarking the margins of the channel at the receiver arrows.
The material is still deposited and raises the bottom which accumulates material arrows. Wave action increases the width of the arrows. In addition to large storms or floods, the arrows are broken somewhere where output is part of the flow, and it repeats the process described in this new channel.
This process produces a fan sedimentation whose shape resembles the Greek letter "delta", hence its name.
Deltas and estuaries are the two main forms of river mouths in the seas, oceans, lakes or other large rivers.
During flooding, rivers carry sand, gravel and mud that once settled, give rise to the deltas.
- Erosion: Rivers rise in the mountains or hills. In these high area and low water flows over rocks hard.
- Transport: In its middle section, the river moves slowly and transports sedimentary rocks. Generally in areas of previous plain deltas meanders appear.
- Sedimentation: Sediments are deposited forming a mound at the mouths of rivers. Then the rivers flowing over them to form the distributary rivers.
Solid flow
The solid flow of a river is constituted by the material carried by the current of water. Entrainment of solid material is given in three modes, depending on the particle size, the density, and flow velocity.
- Suspended sediment transport. This is generally fine material, clay, silt and fine sand. Lowering the speed of the water current, less able to drag and consequently the material is deposited at the bottom, forming banks. This type of transport is largely responsible for the silting of reservoirs.
- Sediment transport by saltation. This particle movement is intermittent and very variable depending on the localized variations in flow speed. This type of motion is given for particles of coarser sand.
- Solid transport trawl, is characteristic of torrential flows and the size of the transported material can reach large rocks.
Each section of a river has a certain pulling capacity of solid material, which is a function of the speed of the water, the depth and geometry of the section.
- - - - - o o o 0 o o o - - - - -
To be able to login to this earth, send the answers through the message center.
Questions:
1.- What are the two most characteristic forms of the mouth of a river?
2.- What is meant by a solid flow?
3.- What types of solid transport are there?
4.- Finally and in order to check your presence at the scene, what type of sediment is there mainly at the site of the initial coordinates, and what colour is it?.
5.- Optionally, you can add a photo to the log.
- - - - - o o o 0 o o o - - - - -
A cache by
