Skip to content

RUTA DE L'AIGUA - RESPIRALL 53 Traditional Cache

This cache has been archived.

Pegmatita: Gracias por su contribución

Pegmatita
Revisora voluntaria de Geocaching

More
Hidden : 10/26/2014
Difficulty:
3 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   micro (micro)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:




Quan el nucli urbà va créixer i la ciutat romana Tarraco cobra importància política va ésser necessari disposar de més captacions d'aigua, amb cabals regulars durant tot l’any i provinents de cotes suficientment elevades perquè l’aigua arribés de forma natural i amb el mínim cost. Aleshores és quan els romans projecten un nou aqüeducte, el del riu Gaià. L'aqüeducte del Gaià tenia el seu origen al Pont d' Armentera; la captació es feia a una cota d'uns 340 metres sobre el nivell del mar, la llargada original de la conducció seria d'uns 54 quilòmetres i un pendent d'entre el quatre i el cinc per cent. El seu trajecte passava pels termes d’Aiguamúrcia, Alió, Puigpelat, Vallmoll, Nulles, la Secuita, El Catllar, Els Pallaresos i finalment arribava a Tarragona.

A l’Espanya de la segona meitat del segle XVIII, l’urbanisme civil estava bastant diluït, les ciutats anaven creixent i la infrastructura bàsica per atendre les necessitats de la població era cada cop més insuficient. El poder polític es sensibilitzava lentament de les mancances urbanes i el poder eclesiàstic reorientava l’acció pastoral anant més cap a la utilitat i la conveniència temporal. Aquesta sèrie de circumstancies són les que van originar la figura de l’Arquebisbe urbanista, impulsor d'obres materials.

L'any 1779 és nomenat Arquebisbe de Tarragona D. Joaquín de Santiyán y Valdivielso i des del primer moment va començar a impulsar l’adequació de la ciutat a les necessitats del seu temps. En els pocs anys que va viure a Tarragona l’Arquebisbe Santiyán va realitzar diverses obres però la més colossal fou la construcció d'un aqüeducte que solucionés d'una vegada per totes la set que patia la ciutat. Aquest aqüeducte, conegut com la Mina de I' Arquebisbe va ser concebut sobre una part del seu antecessor romà que portava l’aigua del riu Gaià. L'obra fou encomanada a l’arquitecte Rovira. El naixement de la nova Mina es va ubicar en l’antic terme de Torrelles, a prop del poble de Puigpelat i sembla que va ser possible aprofitar alguns trams del vell aqüeducte roma, encara que les recents investigacions demostren que les dues conduccions discorren quasi bé sempre separades.

Els respiralls o pous respiradors, també anomenats piles, pilons o xiuladors, són construccions de forma cilíndrica estreta i alta, que permeten l'aireació de la Mina per tal que sempre es mantingui a pressió atmosfèrica. El nombre total és de 58.

Aquest respirall té una curiositat que el fa únic de tota la sèrie. La curiositat radica en que poseeix una porteta lateral d'uns 40 X 50 cms. tancada amb un cadenat. No se sap amb exactitut la utilitat d'aquesta porteta, però segons paraules d'un propietari ja entrat en anys, d'una finca propera, sembla esser que fa anys l'amo dels terrenys va acordar el poder-ne fer us de l'aigua de la mina per consum propi i personal.

AQUEST CATXÉ NI CAP ALTRE NOSTRE ESTÀ AMAGAT EN UN MARGE


Bibliografia : http://usuaris.tinet.cat/gect/camiaigua.htm

Additional Hints (No hints available.)