Isabel Besora també és coneguda com La Pastoreta o la fadrineta. La seva biografia la trobem recollida entre la història i la llegenda que s'ha anat elaborant al llarg dels segles. A finals del segle XVI, Reus va patir una vegada més una epidèmia de pesta. Les mesures profilàctiques de l'època no van poder aturar-la. Però un dia indeterminat del 1592 una fadrineta va tenir una visió: se li aparegué la Mare de Déu en un lloc apartat, a la vora del camí que anava a Cambrils. Li va donar un missatge, que es recuperés un antic costum (des del segle XIII, segons Vilà), la devoció a la Candela, que consistia en tenir una candela encesa, tan llarga com per donar el tomb a les muralles de la vila, de forma permanent a l'altar de la parròquia. Així la pesta desapareixeria. La pastoreta es va presentar als jurats de la vila i va dir al jurat en cap, Joan Olivers, que la Mare de Déu se li havia aparegut i va donar-li el missatge. Els jurats no en van fer cas, la titllaren de visionària, i li varen demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Déu, i després de pregar, se li tornà a aparèixer; la noia li va explicar que els Jurats no la creien sense proves i la Mare de Déu, amb la seva mà, li va fer aparèixer una rosa a la galta. Segons una altra versió va ser amb un petó. Algunes hipòtesis defensen que aquest esdeveniment va establir la rosa com a símbol de Reus, però el símbol ja existia segles abans.